Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
Sortida d'Aiguafreda al Plà de la Calma 13-01-2016
Dades tècniques facilitades pel prestigiós centre RPF
7:00 A Badalona no es pot dir que comenci a clarejar, però l’esperança de què ho faci la mantenen viva en Jordi P i en Guifré que han acomodat en els seus vehicles a en Ricard, Toni, Alfons, Joan i Lluís, i es proposen arribar amb promptitud a l’entrada d’Aiguafreda, on han de retrobar a l’Oriol i en Francesc i els dos maresmencs que han quedat a les 6:55 a l’aparcament d’Alcampo a la vila dels caps grossos. Aquesta vegada en Narcís ha exhibit una puntualitat exquisida i el flamant Mercedes del tortosí l’ha recollit sense retard. El termòmetre indica una temperatura de 8ºC a l’exterior del centre comercial.
7:05 Els de Mataró que observen l’arribada del Captur de l’honorable saldenc amb la notable absència d’en Francesc que la nit anterior va excusar la seva assistència per assumptes familiars. Prenen la decisió d’anar a Aiguafreda en el cotxe d’en Josep Ramon perquè el porta paquets de l’Oriol no admetia més baluernes, vull dir motxilles, bastons, mudes, etc.
7:40 El Mercedes “fa la pole” a Aiguafreda i no és fins 10 i 12 minuts més tard, respectivament, que en Jordi i en Guifré arriben al punt de trobada. Altra vegada es fa palesa la llei de la relativitat restringida d’Einstein, pel que fa al temps i l’espai, perquè el cotxe d’en Jordi arriba abans del d’en Guifré que havia sortit de Badalona amb antelació. Sembla impossible, oi? No ens hi trenquem el cap perquè els fenòmens físics obeeixen lleis que el sentit comú les veu incoherents.
7:55 És l’hora del cafetó amb el “Plum Cake” elaborat pel tortosi. Tots els caminaires presents l’hem trobat deliciós, però el tortosí, que és un perfeccionista, s’ha reprotxat seva poca professionalitat, perquè, segons ell, els dos “Plum Cakes” li han quedat massa cuits i no presentaven l’estructura i melositat que ell hagués desitjat. Com és molt natural, ningú de la resta de caminaires tenim el “morro prou fi” per detectar aquestes suposades nimietats i n’hem proclamat públicament l’ excel·lència.
8:15 Iniciem la caminada pels carrers d'Aiguafreda, en concret el de l’Avençó. Veiem com la rosada s’ha depositat damunt d’els cotxes que trobem pel camí i damunt la vegetació del camps tan bon punt deixem el poble.
Rosada
Des d’Aiguafreda ens hem proposat arribar al Pla de la Calma passant per l’Ermita de Sant Cebrià de la Mora. Comencem seguint la riera de l’Avençó, que inicialment la veiem coberta de pollancres, i al cap d’uns 4 km més enllà arribem a la Casa Nova de Sant Miquel.
Casa Nova de Sant Miquel
Aquesta masia, s'ha de convertir en el futur en escola de Natura del Parc Natural de Montseny i en alberg. Ben aviat trobem un rètol de senyalització que ens indica: el Turó de Picamena, el Pla del Bassau, el Pla de la Calma, el Clot, i la Caseta. Ara el camí s’ha transformat en un corriol estret que circula per l’interior d’ un alzinar i que comença a pujar fins a arribar a una masia habitada anomenada el Clot. De fet per arribar a aquesta masia haguéssim pogut seguir per la pista ampla de poc pendent i plena de ziga-zagues que havíem al començament, però la conductora d’un 4x4 que s’aturat per parlar amb l’Oriol li ha recomanat que ens enfiléssim pel sender amb més pendent i dificultat que transita entre les esmentades alzines.
Caminaires guapos
9:43 Com que “qui té traça no passa gana”, el tortosí pren la precaució d’encarregar el dinar i reservar taula al restaurant Els Traginers d’Aiguafreda.
Ja som al Clot de la Mora i comprovem que l’habitant de la masia és precisament “la recent amiga”(Laia Aguiar) de l’Oriol. Més tard, ens l’hem trobada en un reportatge de TV3 fent demostracions de com cardar i filar la llana.
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/gr-barcelona/el-gran-banquet/video/5537325/
10:45 Després de seguir ascendint arribem a un turó on trobem l’ermita romànica (del s.XI) de Sant Cebrià de Mora “que pertany al municipi de Tagamanent i està situada sota el pla de la Calma a 975 m d’altitud, solcada per la riera de Picamena o de l'Avençó. El lloc ofereix una extens panorama sobre els Pirineus i les muntanyes de Montserrat
Sant Cebrià de la Mora
Panoràmica amb els Pirineus de fons
Panoràmica dels cingles de Bertí i, al fons a l’esquerra, Montserrat
Aprofitem l’aturada per tal d’esmorzar i recórrer els voltants de l’ermita.
Caminaire esmorzant
11:04 Seguint el ritual del bon caminaire fem la fotografia del grup expedicionari
10 Molt Honorables Caminaires, 10
11:07 Reprenem la caminada pujant una mica més fins el Pla de la Calma i iniciant el descens per un camí diferent del de l’anada per una ampla pista o bé fent drecera en mig del bosc.
12:00 Ens apareix una masia fortificada, anomenada la Figuera, amb una torra de guaita o garita de defensa. Segons l’Oriol ens explica aquestes fortificacions van ser prohibides arran del Decret de Nova Planta. Segons he llegit, aquesta masia antigament va ser lloc d’estada de personatges de la cultura catalana, però avui en dia tan sols s’aprofita com a corral del bestiar.
La Figuera
12:05 Passem pel costat de la ermita de Sant Isidre de la Figuera (890 mts)
Sant Isidre de la Figuera, erigida el 1772
Una mica més endavant, damunt d’un puig, podem veure les runes de La Codina, una masia documentada des el segle XII.
La Codina
13:25 Els primers caminaires arriben als cotxes. Toaleta pels que vulguin o la precisin i preparació del saborós aperitiu d'en Joan, que és liquidat amb diligència i agraïment. Crec que s’ajusta a la realitat el fet d’haver comprovat en el capteniment de l’ínclit i generós ex forner una certa desorientació, neguit i/o ànsia que alguns han atribuït a l’absència de l’ègida del seu tan admirat i protector MHP.
D’altra banda s’ha constatar la excel·lent harmonia que en tot moment ha regnat entre els caminaires i que sol donar-se quan el de Tiana destaca per la seva no presència.
Finalment, sigui pels dies ventosos que hem sofert darrerament i/o els àpats nadalencs , hem pogut constatar un increment de la presència física, en particular pel que fa al diàmetre ventral, dels habitualment esvelts ciclistes. Esperem i desitgem que ho esmenin aviat.
14:00 Arribem al restaurant els Traginers on se’ns presenta el següent menú: Primers plats: amanida verda, escudella de galets, sopa de peix, entremès variat, verdura, arròs a la paella i croquetes amb enciam.Segons plats: galta de porc al forn amb patates i all i oli, conill a la planxa amb patates i all i oli, hamburgueses amb patates i tomàquet i lluç a la planxa.Postres: gelats de variats, músic, flam amb nata i alguna cosa més que ara no recordo.Preu del menú: 11,50 Eur, iva inclòs. El cost total, incloent els cafès, ha sortit per 13 Eur.
Durant l’àpat i en resposta a nombroses qüestions i/o requeriments d’alguns caminaires, pel que fa a la suposada candidatura de l’Honorable Guifré al càrrec de MHP, aquest ha reconegut públicament estar afectat de la síndrome de doble personalitat, que li ha estat diagnosticada recentment per prestigiosos facultatius. D’acord amb les seves paraules, seria la segona personalitat, tan abjecta com la de Mr. Hyde, la causant de la multitud de mals entesos entre la personalitat bona, que tan fidelment el representa, i el conjunt de caminaires que han sofert un allau d’espúries i contradictòries comunicacions. Resumint, a en Guifré de veritat, el bo, mai li passaria pel magí voler substituir l’actual MHP pel qual sent la més gran de les admiracions i respecte. És per aquest motiu que demana disculpes i comprensió a la resta de caminaires, que prou pena té ell amb la pesada xacra que l’afecta. Els caminaires presents han rebut l’explicació, educadament, però amb la mosca darrera l’orella i amb el més gran dels escepticismes. Ja veure’m que en surt de tot això.
En el temps de postres, i seguint una tradició engegada ara fa 4 anys, el tortosí lliura a cada un dels assistents el DVD que conté els vídeos de totes les sortides de l'any 2015, inclòs el Dinar amb les Contràries. Sembla haver-hi una competició entre en Joan i en Josep Ramon per tal de decidir quin dels dos és més generós.
Minuts abans de les 17 hores, els del Maresme arribem a Mataró sans i estalvis. Els de Badalona fan el mateix més o menys a la mateixa hora.