Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
10-12-2014 de Cala Monjoi a Cap Norfeu (Alt Empordà)
Les dades tècniques han estat subministrades pel prestigiós centre geogràfic RPF. Aquesta és la darrera sortida de l’any 2014 i l’Associació d’Honorables, després d’analitzar diferents opcions, ha decidit (“in extremis”) fer a peu el trajecte: Cala Montjoi – Cap Norfeu – Cala Montjoi.
Tots els que tingueu poc presents o totalment absents els coneixements de la geografia de l’Empordà, us cal saber que:
“El Cap Norfeu és un cap situat al SE de la península del cap de Creus, al litoral de l’Alt Empordà i al N de la Costa Brava, que s’endinsa 2 km en la mar Mediterrània formant una estreta península allargada i corbada entre la badia de Jóncols (al N) i la badia de Montjoi (al S), al fons de les quals hi ha les cales dels mateixos noms. Aquest cap tanca pel N el golf de Roses.”
Panoràmica del costat Sud des de l’istme del Cap de Norfeu
El dimarts (9-12-2014) molts caminaires estavem preocupats per la possibilitat que l’intenstemporal de vent, que assolava Catalunya, pogués dificultar la sortida de l’endemà i privar-nos dels productes de Coll Vert, la caminada i el dinar a la “caseta”.
Malgrat tot, l’albada del dia 10 ha donat pas a un dia amb sol, pocs o cap núvol, vent moderat i una visibilitat perfecta.
Així doncs a les 7:00, davant del Museu tenim als de Badalona (Pep, Jordis P. i L., Lluís, Alfons, Joan, Ricard, Marcel, Oriol, Toni, Josep i Guifré) animats, però el caminaire convidat encara no hi és. No han passat 2 minuts de l’hora fixada quan apareix l’Emili. Sense perdre temps, els cotxes d’en Josep, d’en Pep, d’en Francesc i d’en Guifré carreguen els Caminaires presents i es dirigeixen cap a la sortida 5 de l’autopista AP-7 (direcció La Jonquera); és en aquest indret on s’han de reunir amb en Narcís, en Josep Ramon i en Francesc que els ha traslladat en el seu cotxe. Tots junts marxem cap a la “caseta” d’en Josep, a Sant Tomàs de Fluvià. Quan hi arribem són les 8:40 i descarreguem viandes i begudes que deixem a la cuina de la mansió. Acabat el desembarcament de persones i mercaderies, fem el cafetó amb llet o sense, pastes i aigua defoc, tal com tenim costum de fer.
Fent el cafetó
Després d’esmorzar en Marcel enceta la seva ponència que té com objecte l’àlber (Populus alba). Es tracta d’una espècie de pollancre, les fulles del qual són verdes d’una cara i blanques de l’altra.
Albereda
A les 9:10 h marxem amb cotxe cap a Cala Montjoi. L’Oriol no ens acompanya perquè la lesió que té al genoll no li permet caminar gaire i ho aprofitarà per anar a Coll Vert i recollir les comandes dels seus companys.
La resta arribem a cala Montjoi 40 minuts més tard i aparquem davant el Bulli que està tancat.
Cala Monjoi
Sense entretenir-nos comencem a caminar per una carretera sense asfaltar i, més endavant, per caminets amb arbusts i herbes aromàtiques (farigola i romaní). Una hora més tard, després d’una persistent pujada, arribem a la Torre de Norfeu (175 m) on decidim aturar-nos per esmorzar. Després d’esmorzar en Jordi L ens llegeix el poema de Maria Castanyer, “Empordà. A continuació l’Emili ens fa una detallada descripció geològica del cap de Norfeu i els seus voltants.
Esmorzant
L'Emili i l'auditori
Són les 11:20 quan reiniciem el camí en direcció a l’extrem mès oriental del cap Norfeu. Mitja hora més tard ja hi hem arribat després de contemplar una successió inacabable d’esplèndides vistes que es veuen afavorides per un dia asolellat i nítid. El vent, que no ha parat de bufar encara que amb moderació, es fa més intens en aquest punt. En aquesta part del trajecte les màquines de retratar treuen fum davant de tanta bellesa.
Costat Sud
Costat Nord
Encetem la tornada a les 12:00 h per una ruta diferent a la d’anada. Es un camí poc definit que ens fa fer alguna marrada, però que finalment el retrobem davant la cova dels Eremites.
Cova de les Ermites
El Cap Norfeu
A les 13:00 h som de nou a la carretera sense asfaltar que abans hem trepitjat i, després de mitja hora, arribem al lloc on hem deixat els nostres cotxes. Emprem el temps just per fer la “clara” i cap a Sant Tomàs sense demora. La toaleta queda ajornada fins arribar a la caseta.
13:40 h ja som a la "caseta", on uns preparen el vermut i d’altres les viandes per dinar.
Fent el vermut
En Pep que ha près cura de les postres ha portat una coca de Llavaneres que ha fet a seva muller. Seiem a taula i enllestim els fideus i la vedella, amb vi i cava que en Joan es preocupa d’anar repartint.
Fideus ...
Detall del dinar
Fricandó de ...
Coca de ...
El pastís
S’enceten converses variades i amb diferents protagonistes perquè la taula es llarga i els començals dispersos. A petició del President, l’Emili passa la prova del DNI brillantment; es pot comprovar que hi figura el patronímic Emili des de mitjans dels 80.
A l’hora de les postres apareix com per art d’encanteri un pastís amb una espelma encesa en la que hi ha escrit “Caminaires de la Costa 72 felicitats Jordi”; en Josep Ramon l’ha anat preparant durant el temps del vermut sense que en Jordi L ho sabés. Agraït i emocionat en Jordi L bufa i apaga l’espelma i, a continuació, aixeca la copa de cava brindant a la salut de tots els presents.
En Pep prepara els cafès d’acord amb les preferències de cada Caminaire i ens el serveix.
L’Emili pren la paraula per demanar quina opinió ens mereix la proposta Via Clavé
A les 4:45 h en Jordi L. llegeix una corranda dedicada a cadascun dels membres de l’Honorable Associació. Acabada la corranda esclata una ovació general.
Segueixen més converses animades i, per tal d’escalfar l’ambient encara més, en Jordi L. canta uns “garrotins” que glossen temes diversos.
A les 17:50 h fem neteja, endrecem el mobiliari, recollim els estris de cuina i deixem a en Josep la responsabilitat de repassar-ho tot i arranjar el què ens hagi passat per alt. Fet això, marxem saludant-nos i desitjant-nos unes bones festes de Nadal, amb l’agraïment a en Josep per la seva amabilitat en donar-nos aixopluc a la seva “caseta”, a en Guifré pel seus magnífics plats, i als altres per col·laborar amb coques, pastissos i compres diverses.
El dinar a sortit per 8€. Amb aquest preu potser si que caldria repetir-ho, oi?
Bon Nadal i millor Any 2015 per a tots i les vostres famílies.
Des de la "caseta"
MARIA CASTANYER (1915)
EMPORDÀ
Doneu-me el camp obert
davant les nines.
Doneu-me un camp ben pla!
Amb quatre taques verdes escampades,
i dues pinzellades de terra a mig llaurar.
I que hi bategui el vent
sense cap nosa!
que corri, que s’esbravi
i tiri al dret,
s’estiregassi sobre el camp obert...
i que el seu llavi
em talli com el full d’un ganivet!
Voldria viure sempre sense mida,
sense límits de res...
al camp ben pla.
No sentir-me lligat cap tros de vida.
JORDI LLEAL I GIRALT (10-12-2014)
CORRANDES
Uns gitanos macos de Lleida
Un dia se’l varen inventar,
Cantant amb gran alegria
A ple pulmó fins a reventar.
Al garrotin, al garrotan
A la vora,vora de Sant Joan
El vell mossèn de Peguera
D’una llufa que es va fer
Des de dalt de la figuera
Va matar un carabiner.
En una nit de copes i farra
Una bleda es deixà tocar el cul,
I ara pobreta passats nou mesos
Té la panxa com un bagul.
Un estol de noies maques
Tenim escampades per allí,
Els homes donem moltes gràcies
A les mares que les van parir.
El diumenge del 9-N
Varem votar amb il·lusió,
I és que a Madrid no s’assabenten
De que Catalunya és una nació.
Allà baix al carrer Major
Hi vivia una noia bufona,
Que pagant-li dos ralets
Es deixava furgar la xona.
Unes mosses simpàtiques i eixerides
Estan totes atentes escoltant,
I els homes amb grans esforços
Intentarem d’anar-les escalfant.
L’escolanet de Vallfogona
Té la cara molt riallera,
I si es descuida el mossèn
Ja li buida la setrillera.
Beurem i cantarem fins a cansar-nos
Compta en no sortir-ne borratxo,
De vi, cava i d’altres sucs de raïm
Serà així que de seguida marxo.
JORDI LLEAL i GIRALT (10-12-2014)
VOLDRIA VIURE SEMPRE A L'EMPORDÀ!
Si algun dia jo em perdo
Cerqueu-me per l’Empordà,
Un país ventós de meravella
Del que ningú en vol marxar.
Hi ha qui toca d’oïdes
Per més senys en Joan,
I en Jordi P. que va més en serio
Tots dos el piano van tocant.
Moltes sortides hem fet
Acomboiats per l’Oriol,
Ell aguanta tots els retrets
Segur que mai li dol.
En Narcís té sempre molta pressa
I en Pep amb la seva mala llet,
Un de sant Adrià i l’altre de Malgrat
Tots dos formen un bon duet.
En Ricard camina i bicicleteja
Porta sempre un bon cafè,
I en Marcel explica flors i plantes
Tots dos tenen prou bona fe.
Hi ha qui cuina i fa florides cròniques
En Guifré si cal passa l’escombra,
En Josep Ramon fa una web
No hi ha ningú que li faci ombra!
Si de música i cinema voleu parlar
En Toni amb gran delit ho explicarà,
Si de menges sanes es tracta
L’Alfons, cinc cèntims us en farà.
Ningú que vulgui el pot seguir
En Lluís corre-corre en bicicleta,
I en Francesc amb la seva conya fina
A tots els de la colla fa la punyeta.
Hi ha qui a l’Empordà té una “caseta”
En Josep l’ofereix amb amabilitat,
I l’Emili el darrer membre de la colla
El que de pedres en sap una barbaritat.
Per acabar i tancar el tema, senyors
Ara que hi som tota la gent,
Ja que segur, no ho farà ningú
Donem-nos un fort aplaudiment!