Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
Sortida Arbúcies-Castell de Montsoriu 16-12-2015
Dades tècniques facilitades pel centre JSB
7:00 Ja hi som altra vegada. Tots a punt per reeditar les gestes i exploracions científiques que han elevat el nom de la Molt Honorable Societat de Caminaires als cims del coneixement. Bé, tots-tots, és un terme discutible, perquè imponderables com la sort, el destí i l'atzar, tan ben personificats en la ceguesa de la deessa Fortuna, ens han privat de la compareixença d’en Toni (gastroenteritis), l’Alfons (Frankfurt), en Francesc-el guapo (turment a les costelles) i en Josep V.M. (assumptes personals). Així doncs, tan sols en Lluís i en Pep agombolaran amb els seus vehicles a en Joan, els Jordis i en Guifré. Puntualment l’expedició surt cap a Montgat.
7:10 L’Oriol, que com sempre s’està esperant davant l’ajuntament de l’esmentada vila, s’incorpora al grup badaloní. Ara la comitiva enfila cap a Mataró (aparcament d’Alcampo) on, si arriba puntual, recolliran a en Narcís.
7:25 La puntualitat d’en Narcís és exquisida i són els mascles alfa els que decideixen el recorregut per tal d’arribar a Arbúcies; la resta a callar i a obeir. Oi quina gràcia, mireu que diu una intitulada pedagoga sobre els mascles alfa:
“Són els que alliçonen, els que es pensen que en saben més que tu, els que creuen que les seves opinions revolucionen consciències, els que es creuen amb la veritat absoluta, els que tenen molta vèrbola i poca substància, els que diuen obvietats com si diguessin una novetat, els qui es pensen que no ens n'enfotem cada cop que obren les seves populistes boques, els que es pensen que no són masclistes per usar el femení plural com a genèric, els que sempre acaben sortint-se amb la seva, als qui mai han fet callar, als qui mai han parat els peus”
És curiós, oi?
Ep!, quedi clar que jo no comparteixo aquest punt de vista.
Seguint la narració dels fets faig constar que el camí triat ha estat el següent: Ctra. De Cirera, C-32, C-60, BV-5105, C-35, Gi-553, Gi-552 i poc després de la riera de Riudecòs (Km 14,7) ens desviem a l’esquerra per una pista que seguim fins que el cor ens diu prou i aparquem els cotxes al costat del camí.
8:30 En Guifré, digne suplent d’en Ricard, amb la seguretat de no haver oblidat res ho ha disposat tot per fer el cafè amb llet i sucre (pels llépols), els saborosos croissants d’en Lluís i l’aigua de foc que porta el melòman. Aquesta vegada el mític mite, en lloc de culleretes per remenar el cafè, ha tingut l’ocurrència de portar forquilletes, fent tota una demostració d’originalitat. Un dia s’oblida de portar el cafè, l’altre dia com que no porta tasses ni culleretes obliga als caminaires a veure el cafè en porró i avui, ... forquilles per posar el sucre i remenar el cafè. La decadència d’aquest individu a cada sortida es fa més palesa i alguna ànima generosa li ho hauria de fer veure i si cal un tractament mèdic que no perdi temps. Si bé, és veritat que “amb paciència es guanya el cel” no ho és menys que “a la primera perdó i a la segona bastó”. Bé, per ara oblidem-ho perquè no serà l’última de les seves excentricitats.
Obrint camí
Dos molt fotogènics
8:50 Enyorats de “trepins”, “pameles” i de les lliçons d’en Marcel sobre la flora iniciem la marxa. Hem caminat per una ampla i planera pista i hem agafat algunes dreceres travessant boscos d’alzina surera, castanyers, roures i algun avellaner escadusser. No ha estat fins arribar al Turó de Montsoriu que el camí ha començat a enlairar-se tot i que superar el pendent no demanava molt esforç.
10:45 Arribem al castell de Montsoriu que es troba en procés de rehabilitació i consolidació, sobre tot gràcies al persistent treball d’un solitari paleta oriünd de Portugal.
El senyor feudal?
“Aquest castell, l’origen del qual se situa entorn de l’any 1000 vinculat als vescomtes de Montsoriu i després de Cabrera, es troba a cavall de la partió dels termes municipals d'Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu (la Selva). Situat a una altitud de 640 metres, està al damunt d'un turó que forma part dels darrers contraforts llevantins del massís del Montseny. Aquest monument es troba dins del Parc Natural del Montseny, i des del seu emplaçament es pot gaudir d'unes vistes magnífiques: del mateix Montseny, de les Guilleries, de la Serra del Montnegre, de les valls d'Arbúcies i Breda, de la depressió prelitoral i de la zona costanera de Blanes.”
Esmorzant davant del castell
Fem un mos al costat de la barbacana i constatem que en Joan ha portat la xocolata, però a l’hora de fer el traguet de vi, de la preuada bóta que en Josep V.M. va tenir la gentilesa de fer arribar a en Guifré, aquest darrer informa els assedegats caminaires que l’ha oblidada al cotxe. Tan sols el lloable decòrum i l’extraordinària capacitat de sofriment dels caminaires ha evitat que es produís el linxament i emplomament del mite cafeter. Això si, se li adjudiquen tres punts negatius!
En Pep, responsable de documentar gràficament la sortida, ha de fer front a innombrables paranys i contrarietats per tal de fer una fotografia decent del grup. Hi ha qui li suggereix que assisteixi a cursos de fotografia que es fan en una prestigiosa entitat de Sant Adrià de Besòs.
11:20 Per tal d’assegurar el tret ens fa una segona foto, no fos cas que ... vés a saber, ... i comencem el camí de tornada.
13:20 Sense cap cosa remarcable per comentar, a no ser una culada del MHP, arribem on hem deixat els cotxes. Toaleta general o quasi, i com sempre, gentilesa d’en Joan, patates Coromines, olives farcides i clara.
13:40 Nets i polits marxem cap al restaurant d’Arbúcies, la Font de la Corbadora.
13:55 Ja som al restaurant i trobem en Ciu, l’Emili, en Francesc, en Ricard i en Marcel que han vingut en el cotxe del tortosí, a punt de fer l’aperitiu. En veure’ns suspenen l’activitat gastronòmica i ens apleguem damunt el pont sobre la riera d’Arbúcies per fer la darrera fotografia del grup.
14:20 Asseguts a taula comencem l’àpat que consta d’un menú de 12€ amb les següents possibilitats d’elecció:
Primer plat: Truita de botifarra negra amb mongetes, amanida, escudella i espàrrecs a la brasa.
Segon plat: Cua de rap, llom al Roquefort, Botifarra amb mongetes, llom a la planxa, conill i xurrasco de vedella.
Postres: Músic amb vi bo, mel i mató, gelat de xocolata, pastís de Santiago i no sé què més.
Cafès i “carajillo” per en Jordi P.
L’Emili, home molt viatjat que ha recorregut la Seca, la Meca, la Vall d’Andorra i encara més, és de l’opinió que el xampany s’assaboreja més al principi de l’àpat que al final i per demostrar-ho ens convida a tastar-lo abans del primer plat. Aquest cronista comparteix el seu criteri. A més es tracta de xampany per celebrar la seva reeixida recuperació després del tràngol que ha passat. Per tant, el motiu de trobar-lo tan bo és doble.
A continuació és en Josep Ramon qui repeteix el parlament i els obsequis que va fer el dia de les contràries per a aquells, que per diversos motius, no hi van poder ser.
Arriba el torn a en Jordi L. que llegeix una glosa dedicada a l’Emili.
Ja en temps de sobretaula es recorda al MHP que molt recentment ha complert 73 anys i, de moment, ningú dels presents ha celebrat res. Ràpidament, el MHP hi posa remei convidant a cava i recitant una nadala muntanyenca.
No triguen a aparèixer les esperades mocions.
El MHP proposa que els punts negatius que s’han atorgat al mite per allò de la bota quedin anivellats pels positius que podria merèixer per haver portat un bon cafè (o així ho he entès). El ple de l’Associació no es pronuncia en cap sentit. Per tant, ja ho veurem.
També presenta una altra moció que planteja que els que no han fet la caminada al castell es facin càrrec de la totalitat del compte de l’àpat; es vota i no prospera.
En Narcís, convertit en activista verd, proposa de fer les sortides més properes, perquè a més d’estalviar temps s’estalvia contaminació en benefici del món que deixarem als nostres néts (i netes). Hi ha sospites que els seus interessos siguin altres, entre els quals arribar d’hora a casa per tal de donar compliment a les seves nombroses activitats. Això no obstant, ha manifestat que ha canviat el dia del “pilates”, que a partir d’ara serà el divendres.
Avui ha quedat meridianament clar qui darrerament estava movent la cadira del MHP. Sense embuts en Guifré ha proposat que de cara l’any vinent en Jordi Lleal deixi el càrrec de president i s’ha postulat per substituir-lo. L’astorament dels presents ha estat general malgrat les raons exposades pel nou candidat, fent al·lusió al perill de “culte a la personalitat” a l’estil coreà del nord, a la necessitat d’airejar el govern, de donar pas a la joventut en un món en canvi continu, etc. En una encesa intervenció ha estat en Narcís qui s’ha enfrontat al pretendent i l’ha comminat a què presenti equip i sobretot programa, programa i programa. Elegantment el MHP en funcions no hi ha posat cap objecció si excloem la seva exigència de “portes giratòries” que li assegurin el futur. A la propera sortida, 13 de gener de 2016, el mite s’ha compromès ha presentar un full de ruta ad hoc que ens tregui de l’atzucac. A la vegada, i amb la mosca darrera l’orella, ha pres deguda nota del llenguatge no verbal (semiòtica, pels iniciats) de l’astorament de cada un dels caminaires en presentar la seva candidatura, per si fos aconsellable fer alguna depuració en cas de sortir guanyador. “Off the record” en Pep ha dit que estaria encantat de deixar la secretaria, puntualització que ha caigut com un gerro d’aigua gelada al pretendent i pot motivar que es repensi la seva candidatura.
16:40 S’acabat el dinar després d’haver puntuat sortida i restaurant
Cost 14€
16:50 Abraçades d’amistat i desitjos de Bones Festes i millor any 2016 entre tots els comensals.
18:10 Els de Badalona ja hi som.
Fins l’any que ve!
GLOSA A L’EMILI SANTANA
L’Emili ha passat un mal tràngol
Entubat per arreu i molt masegat.
L’obriren en canal amb gran control
El cosiren de dalt a baix i el deixaren arreglat.
No li arriben a implantar un marcapassos
No fos que ens marqués el pas de l’oca.
Envià una foto que ens deixa esparverats
Però en surt de tot plegat eixerit com un pèsol
I per sort ja se’n ha ben recuperat.
Que ben aviat pugui saltar com un cabirol
I ens alliçoni de geologia el molt espavilat.
És un xicot més alegre que un picarol
Ho celebrem amb alegria sota la capa del sol.
Alcem les copes i brindem en havent dinat,
Pel company caminaire que vol i dol
Tots et desitgem, salut Emili i ben retrobat!
Jordi Lleal i Giralt
Restaurant Font de la Corbadora 16-12-2015
BON NADAL AMICS DE SEMPRE
Bon Nadal, amics Caminaires, vells companys d’antics camins,
Muntanyencs infatigables, pelegrins de valls i cims.
Pel record d’aquelles hores que hem viscut dalt dels serrats,
Amb les boires per companyes i per fita els pics nevats.
Per la joia compartida a l’entorn del foc de camp,
A la llum de les estrelles, sota l’ombra del rocam.
Per molts anys puguem, nostra venerada terra trepitjar,
Sense perdre l’alegria ni el delit intens de caminar.
Arrelats a l’esperança i fidels a l’amistat,
Duent sempre a flor de llavi la cançó de la nostra llibertat.
Endavant! Amics Caminaires, si els camins no són prou clars,
Que l’Estelada ens il·lumini pels boirosos llunyedars.
Bon Nadal a tothom!
Restaurant Font de la Corbada Arbúcies 16-12-2015