Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
25-03-2015 Sortida a la Serra de Busa
Oh! Ah! Muses, filles de Zeus i Mnemosine, que inspireu les arts de l’escriptura i la música, baixeu del mont Helicó, de la Pièria (prop de l’Olimp) i/o del Parnàs, i manifesteu-vos per tal d’il·luminar aquest ínfim cronista orfe de l’esborrany del President. Clio, la que ens fas famosos, Cal·líope, l’agradable a la vista, Euterpe, la del bon ànim i Èrato, la que provoques desig, deixeu el què estigueu fent i imbuïu de saviesa i lirisme l’eixorca ploma d’aquest diletant prosista i ... que surti el què hagi de sortir.
Dades Tècniques
Distància: 10,71 km
Temps: 4:07:36
Desnivell: 843 m o bé 588 m (segons sigui el Centre RPF o el JSB)
Panorama des de Busa
Presents: 10 caminaires
Absents: Jordis P i L, Lluís, Marcel, senyor Ventura i Narcís
Cotxes: els d’en Toni, en Guifré i el d’en Ciu o potser ja no, a hores d’ara.
Objectiu: L’esquiva Serra de Busa i el Capolatell des de les Cases de Posada (Municipi de Navés, Solsonès)
7:00 Els 10 caminaires desvagats i els 3 cotxes, som davant del Museu de Badalona i després de demostrar l’alegria de retrobar-nos encaixant les respectives mans pugem als vehicles en direcció a Montcada – Ripollet on accedim a la C-58, la E-9 que abandonem després de la sortida a Pont de Vilomara i ... Ja m’he perdut!, però sé que hem arribat a una estació de rentat de cotxes a l’entrada de Solsona sense cap novetat i així, fins a Les Cases de Posada tocant a l’embassament de La Llosa del Cavall a la Vall de Lord.
8:45 Bé, l’expressió sense cap novetat no s’ajusta a la realitat, perquè abans d’arribar a les Cases hem hagut d’aturar-nos per tal de socórrer d’una emergència a aquell caminaire que s’oblida de posar el xampany (vull dir cava) en fresc; li urgia alleujar l’òrgan buit múscul-membranós que rep l’orina dels urèters i l’expulsa a través de la uretra a l’exterior del cos durant la micció. Han sigut 3 minuts de salacitat per a l’oficiant.
8:50 Ens hem aturat al km 11,5 de la Ctra. C-462 per tal d’encomanar una taula per dinar-hi 10 persones al restaurant Masia Cavall.
9:00 Estacionem els cotxes al costat de la carretera del pantà on hi ha la font de les Cases Baixes. Se serveixen cafès i llepolies, aquesta vegada sense aigua de foc, que els participants engolim amb fruïció.
9:20 Un rètol que indica “Casa Llobeta. Busa”; és el punt on comencem a caminar per un corriol rost que fa el pendís en direcció contrària a la nostra i ens deixa sense possibilitat de conversar amb el veí, per allò de la falta d’aire. Hom maleïa, de pensament, a en Ricard, però no, aquesta vegada era obra de l’Oriol.
... i puja que pujaràs
El Cardener i el Pantà
9:50 Arribem un petit pla on hi ha unes cases enrunades i l’església romànica de Sant Iscle, segons diu l’Oriol; el plànol ho anomena com Casa Llobeta.
Casa Llobeta
Sant Iscle i un cas d’alopècia incipient
Oh! un balma
10:50 Seguim panteixant, ara ens toca pujar pel Grau de l’Areny que superem amb esforç; es l'atac final al Capolat, però abans s’ha d’esmorzar
11:05 Esmorzem amb el que ha proveït la contrària o un mateix. Hi ha vi i xocolata de Lidl.
11:11 Una vegada liquidat l’esmorzar surt a la conversa la “vaca”; una pràctica de carrer utilitzada per corregir capteniments que demanen escarment. A Sant Adrià en feien una varietat que involucrava la saba verinosa d’una mala herba.
L’Emili ens fa una concisa exposició de les característiques del terreny que trepitgem. Ens parla de l’omnipresent conglomerat resultant de l’existència d’un mar que s’estenia fins a l’actual Euskadi, del cas singular que representen un encavalcaments amb sediments de creixement associats, o “discordances progressives”, resultat de la pressió de la placa africana contra la placa europea, i d'una llentia de guix, ben cristalitzat, concordant amb els conglomerats que l'encaixen, els cristalls del qual donen prova que en aquell lloc les aigües eren tranquil·les.
11:21 Reprenem la marxa i arribem al Capolat; un mirador que ens permet gaudir d’una vista fantàstica de la Vall de Lord i els massissos nevats que l’envolten: el Port del Compte, un trosset de la Serra del Cadí, la Serra del Verd, el Pedraforca, la Serra d’Ensija i el serrat de Cogul (punt més alt de la Serra de Busa,). A sota, la Vall de Lord amb l’embassament de la Llosa del Cavall i a mitjana alçada, Sant Llorenç de Morunys.
Port del Comte, Sant Llorenç i el Pantà
Serra del Verd, Pedraforca i Serra d’Ensija
10 dalt el mirador
12:00 Una petita caminada ens ha portat a la presó de Busa; “el Capolatell que és un esperó de la cinglera unit per una palanca metàl·lica”. No hi havia massa per veure i des d’aquí hem iniciat la tornada. Ha estat un tram de baixada, però amb molts entrebancs que hem salvat amb mal de cuixes i genolls. Cal remarcar el caràcter díscol d’en Ricard a l’hora de caminar per on li plau i no seguir la petja que marquen els seus companys. El sanedri dels Caminaires s’hauria de pronunciar per confirmar si ha de ser la vaca o una altra punició la que s’escau aplicar en aquest casos.
L’esvoranc que separa el Capolatell de la cinglera
14:05 Arribem als cotxes. Neteja, vermut amb olives, música i cap al restaurant.
Tots a dinar
14:30 Ja som al restaurant que té un bon aspecte i un bon menú que no recordo amb detall. Sembla que tots, menys un que se li va acudir demanar un plat d’amanida de l’hort, van quedar satisfets. Converses agradables amb decisives intervencions del Dr. No, van animar dinar i sobretaula. En motiu de la recent celebració del seu sant, en Josep Ramon i en Pep ens van convidar a brindar amb cava.
16:30 Sortim del restaurant
18:30 Al voltant d’aquesta hora ja som tots a casa.