Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Jordi Lleal
Sortida al Puig de les Cadiretes 1-06-2016
7,00h Cotxes d’en Jordi Lleal, Toni, Joan i Guifré puntuals
No venen en Josep, el Jordi P. i en Francesc
7,30h Després de recollir l’Oriol a Montgat, arribem a Mataró a recollir en Ciu i en Narcís que té aparcat un “nou” cotxe de la marca Volvo
Marxem per l’autopista del Maresme
8,25h S’obre la tanca de la urbanització de santa Maria de Llorell, sense cap problema!
Arribem a la mansió d’en Guifré, descarreguem begudes i menges i omplim la nevera i després fem el cafetó, pastes d’en Marcel, croissantets d’en Lluís i en Ciu aporta un rom de la República Bolivariana de Venezuela!
8,45h Feta la feina marxem
9,00h Aparquem al costat del pavelló esportiu de Tossa
Marxem d’excursió
Deixem els cotxes i...
... iniciem la excursió
10,00h Pel camí gent avesada recull bolets, diuen que són “ous de reig” sembla que algú va venir ahir a col·locar-los per nosaltres.
Moltes pujades fortes al final del camí, fins arribar a una zona amb roques de granit.
​
​11,15h Fem el cim del Pic de cadiretes, entre les roques hi ha cinc pessebres. Al cim de tot hi ha en Narcís al que li fan una foto i en un exercici de narcisisme, és clar, posa la foto al Facebook! Fem un mos, corre la bota i en Jordi Lleal llegeix un poema i es fa la foto del grup.
Al cim del Puig de les Cadiretes (518,7 metres)
12+1 al Puig de les Cadiretes
11,35h Marxem de tornada per un altre camí després de deliberacions encontrades
13,15h Arribem als cotxes!
Sense més preàmbuls marxem cap a Llorell.
13,35h Som a la mansió d’en Guifré, semi dutxes, canvis de roba i preparació i parada de la taula. Comença a córrer la clara i el cava pels assedegats
En Narcís acompanyat de l’Alfons arrepleguen micacos per fer la pilota al amo de la casa.
Vermut amb tastet del Berguedà i xoríço de Lleó (com pica el malparit!), xips Corominas, olives farcides, formatges de cabra i ovella. Ummmm!
Taula parada i vermut a punt
14,30h Arriba amb gran expectació per part dels comensals una plata de Lasanya, hi ha qui diu (Toni) si l’ha portada el pizzero del poble (quina mala baba!)
En Joan demana el llibre de reclamacions pel servei que li sembla que no és correcte i l’amfitrió respon que no hi ha dret que se li faci: Befa, escarni, regodeig i catxondeig!
Bromes a part, el primer plat ha estat sublim
Guifré ens ha preparat 2 com aquesta
15,00h En Jordi L. Llegeix un altre poema que fa referència al paisatge i a la casa que ens acull. Mentre en Guifré s’ha fotut el que quedava d’amanida per gran desesper d’en Ricard (el que diu que el verd és per les vaques...)
Segon plat filet amb xampinyons; exquisit també!
15,35h Repartiment del pastís de xocolata de l’Anna Maria i el biscuit de cireres d’en Josep Ramon. Fantàstics postres!
L’Oriol està que no pot més i s’emporta les seves racions de pastissos en un taper...
Conversa alegre i divertida, amb en Toni explicant acudits dels bons i també de com es fan els números del saldo pels dies multiplicat per 100, davant dels que no en tenim ni punyetera idea, com si parlessin en xinès.
Cafès i copes i cava i ratafia
En Pep fa comptes i sortim per 14€, és car? o és barat? En Ciu demana les qualificacions de l’excursió i el dinar, sembla que la majoria opta entre el 10 i el 9,5 diuen aquest que per esperonar al gran xef a millorar en el futur.
17,05 Aixequem la taula i intentem deixar la casa neta i polida, no sigui que l’Anni ens foti bronca.
17,30h Petons i abraçades, ens acomiadem i marxem cap a casa
18,45h Hi ha que arriba a Badalona
Fins la propera!
QUAN CAMINEM I ENS SEMBLA QUE AVANCEM
Quan caminem i ens sembla que avancem,
I col·loquem un peu davant l’altre,
Petgem un roc i un altre roc després,
I fem així l’estrany pelegrinatge
Que ens han triat o que triem.
Quan caminem, i ens fita l’arç que accepta,
Per quin camí confús, doncs, caminem,
Quin lloc petgem i quina terra,
Quin paradís i quin infern?
I quan petgem, petgem l’abans o l’ara,
La tenebra o la llum,
Fem el camí de la presència o de l’absència,
Del jo o del tu.
No hi ha muntanyes que s’hostatgen en nosaltres
Des de fa temps, i estanys i sols?
Caminem, sí, anem d’un punt a l’altre,
Posem que fins i tot potser avancem,
Però mentre caminem i un peu avança l’altre,
El cos es mou i es mou la ment.
​
Recull de versos de Lluís Solà (Vic 1940)
Sortida 1-6-2016
EL MATÍ ENCARA ÉS FRED...
El matí encara és fred, i el caminant s’aboca a la diversitat.
Fulgura la immensa plana del mar, estesa, contínuament llaurada, i la groga Cala Llorell que s’arqueja als peus de la mansió guifreana.
Dos nens juguen a pilota a la sorra. La pilota vola de les mans de l’un a les mans de l’altre, vola, s’atura, vola i s’atura.
Un pescador, assegut, desembulla pacientment les xarxes lluents: mans i mirada.
El ventre lletós de la barca descansa.
Feixugues, les imatges granen, fullen i s’escampen dins la claror transparent.
I per tot arreu el mar, ajagut i sencer, les ones que s’alcen, avancen i es cargolen, contínuament, l’aigua que contínuament s’abalança contra el mur de les roques, i s’arremolina, l’aigua que palpa i furga contínuament el límit esmolat de les coses, i s’esclafa, contínuament, l’aigua que s’esqueixa, s’esbocina i s’engruna una vegada i altra, contínuament contra els penyals que emmarquen la platja.
1-6-2016
A casa d’en Guifré
Cala Llorell
Adaptació d’en Jordi Lleal
D’un poema d’en Lluís Solà