Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Josep Ramon
Sortida a l'Espunyola 15-06-2016
El 15 de juny és el 167e dia del any al calendari gregorià i manquen 199 dies per acabar l’any.
Al santoral catòlic es celebra (entre altres):
-Santa Mª Micaela
-San Landelino
-Santa Livia
-San Modesto
EFEMÈRIDES
-1785: François de Rozier es converteix amb la 1ª víctima aérea, al estavellar el globus en el que pretenia travessar el Canal de la Mànega.
-1843: neix a Bergen (Noruega) el pianista i compositor Edvard Grieg
-1977: a la veïna Espanya, després de 40 anys de dictadura, tenen lloc les anomenades “Primeres eleccions lliures”. Guanya, sense majoria absoluta, la UCD
-1996: a Bervely Hills mort Ella Fitzgerald, coneguda com “Lady Ella” i també “The First Lady of Song”
-2016: el Grup Muntanyenc Caminaires de la Costa fa una sortida a l’Espunyola
​
Com ja és costum, han quedat al Museu de Badalona els honorables Josep, Guifré, Pep, Ricard, Joan, Marcel, Jordi P., Alfons, Toni i Lluís. S'ha de ressaltar que ens acompanya de nou l’honorable Jordi Puente després de passar el tràfec de la mudança a la seva nova llar; des de la sortida del 30 de març que no teníem el goig i satisfacció de comptar amb la seva companya; benvingut i ben retrobat de nou Jordi!
​
A Montgat esperen l’arribada dels de Badalona els honorables Francesc i Josep Ramon. L’honorable Oriol anirà directament des de Saldes a l’Espunyola.
​
En sentit contrari, aquest cop no podem gaudir de la presencia i companya dels honorables Narcís, Jordi Lleal i Emili, per motius personals no fets públics.
​
Els 12 homes bons del Barcelonès i Maresme pugen als cotxes dels honorables Ricard, Marcel i Lluís i travessem la serralada del litoral en direcció a Montcada i Reixac, per agafar després les autopistes de Sabadell-Terrassa-Manresa fins la sortida 88 per la qual anirem en direcció a Casserres i finalment l’Espunyola.
​
No hi ha hagut cap incidència greu. Tan sols una de lleu motivada per una diferencia de parer entre els honorables Francesc i Ricard vers la sortida que calia agafar, a la pota nord, per anar cap a la carretera de Montcada.
Minuts abans de les 9 AM ens trobem amb l’honorable Oriol a l’aparcament del restaurant Parera de l’Espunyola, on el saldenc ja ha encarregat taula per dinar.
​
Seguim poc menys de 1 km (concretament 772,89 metres equivalents a 2.535,74 peus) per la carretera que va a Solsona, fins agafar el camí dels Sants Metges i deixar els cotxes a la plaça que hi ha a la part del darrere de la Ermita de Sant Cosme i Sant Damià.
​
Abans de començar la caminada, i seguint un ritual que es repeteix sortida rere sortida, prenem el cafè gentilesa de l’honorable Ricard i aquest cop la Coca de Cercs del forn de Ca l’Agustí, gentilesa de l’honorable Oriol, amb la novetat d’acompanyar-la de xocolata, i les tradicionals pameles i trepins gentilesa de l’honorable Marcel.
Atacant el cafè, la coca, la xocolata, les pameles i els trepins
Son les 9:18 AM quan comencem la caminada. Hi ha dos que ranquegen una mica: els honorables Pep i Josep Ramon que “amenacen” en retirar-se de la caminada si els problemes musculars s’agreugen.
L’honorable Oriol els hi vol deixar la clau del seu cotxe perquè, en cas de retirada, poguessin pujar amb el cotxe fins un lloc determinat.
​
Tot i agrair-li el gest, es rebutja per part de tots dos aital oferiment i tot xino-xano segueixen la marxa sense massa dificultats aparents.
Inici de la caminada
Trobem una primera pujada de una certa duresa, però passada aquesta el camí és prou agradable i el desnivell tan assequible que fins i tot el nostre president, l’honorable Jordi Lleal, ho hagués trobat d’allò més suportable.
​
Passem pel mig d’una ginesta florida i molt aromàtica (llàstima que les càmeres de fotos encara no capten els aromes de la natura, però tot arribarà).
En mig de ginestes
Camins agradables
A les 11 AM decidim parar a l'indret senyalitzat com Els Tossals per esmorzar. La bota de l’honorable Alfons passa de mà en mà i sembla que s’ha buidat més que altres vegades. L’honorable Guifré és l’encarregat de repartir la xocolata que ha portat l’honorable Joan.
A les 11:20 AM es reprèn la marxa amb l’objectiu de arribar al Santuari dels Tossals. El Santuari dels Tossals és una església abandonada del municipi de Capolat (comarca del Berguedà) inclosa en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Situat enmig de la vall de Capolat i el coll de Joanet, el santuari dels Tossals ja existia al segle XIII. L’actual edifici, molt malmès, és una construcció del segle XVIII (1757). Fou bastit en un moment de gran floriment dels santuaris Marians catalans.
El santuari i l’hostaleria dels Tossals és avui un edifici totalment abandonat amb les cobertes enfonsades. Tan sols queden restes dels murs i les encavallades de fusta molt malmeses. El parament és de pedres de diverses dimensions, sense treballar, unides amb molt de morter. Interiorment els murs estaven arrebossats, avui però ha caigut parcialment. Algunes de les parets arriben fins a una alçada força considerable, pràcticament fins al sostre.
En origen hi havia una talla de la Mare de Déu, estilísticament de transició entre el romànic i el gòtic. La Mare de Déu dels Tossals, talla protogòtica dels segles XII-XIV, es conserva actualment a l’església de Sant Marti de Capolat.
11:56 AM: Ens fem la fotografia del grup al santuari dels Tossals a 1.445 metres d’altitud.
El grup al Santuari dels Tossals, a 1.445 metres d’altitud
Arribant al Santuari
L’Oriol volia tocar la campana
La foto del fotògraf
Són les 12 AM, l’hora de l’Àngelus, quan iniciem el camí de baixada i mai millor aplicat l’adjectiu: ens trobem amb un tros de baixada cimentada amb un desnivell brutal, potser en algun tram pel voltant del 20%, que ha posat a prova la fortalesa física dels honorables caminaires i, sobretot, la dels dos més castigats muscularment.
​
La baixada, molt ben guiats per l’honorable Oriol, la fem per una ruta diferent. En general es tracta d’unes pistes amples i sense pedres. En algun punt, més d’un caminaire pensava que estàvem fen una marrada, però la fermesa amb la que l’Oriol ha insistit en seguir el camí que proposava ha esvaït els dubtes de tots.
​
Al cap d’una estona, i ben a prop d’on teníem els cotxes, ens hem topat amb el petit (0,8 hectàrees) embasament de l’Espunyola. Ha sigut una vista agradable amb un interessant joc de llums entre el color de l’aigua i els dos nivells que té aquest pantà.
Arribant a l’embassament
Pantà de l’Espunyola
És la 1:30 PM quan arribem als cotxes i es fa el ritual acostumat: toiletta i canvi de roba per alguns, comentant la caminada altres i l’honorable Joan preparant l’aperitiu amb les tradicionals, afamades i desitjades patates Corominas, les olives farcides i la clara San Miguel 0,0 ben fresca i amb porró per tots menys per un.
​
A la 1:55 PM pujem als cotxes i anem cap al restaurant, si bé l’honorable Oriol para el cotxe davant d’un camp de roselles que queda immortalitzat amb la corresponent fotografia, alabada a l’endemà per l’afamat critic en fotografia, l’honorable Narcís. La foto té l’honor de ser emmarcada i rebre el corresponent guardó.
Camp de roselles ©Oriol & Narcís
A les 2:00 PM ja som al restaurant Parera amb la taula a punt per seure'ns-hi. L’honorable Oriol primer i l’honorable Pep després faciliten la feina a la cambrera prenent nota de la comanda. El menú és el que es veu a continuació i el servei és ràpid i eficient.
Menú de plats
Menú de postres
Es reprèn un bon costum: brindar amb cava a la salut d’algun honorable caminaire. Encara que tenim pendent la celebració de Sant Jordi, i potser ho deixarem per l’any vinent, avui s’han celebrat els aniversaris dels honorables Joan i Toni, 72 i 70 anys respectivament. Moltes felicitats i moltes gràcies a tots dos!!
​
Finalment l’honorable Pep fa els comptes i sortim a 12 Eur per cap, deixant una generosa propina a la simpàtica cambrera.
​
A les 4:35 PM ja som de tornada als cotxes, fem els efusius comiats de costum i emprenem el camí de tornada a les nostres llars sans, estalvis i contents.
​
Fins la propera!! Manquen 2 sortides per acabar la temporada 2015-2016.
DADES TÈCNIQUES DE LA SORTIDA
by honorable Ricard Pablo i Fidelis
