Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Jordi Lleal
Sortida a Castellcir 20-04-2016
7,00h Som al Museu els cotxes de l’Alfons, Francesc, Pep (una mica ratllat per a desesperació d’en Ciu) i en Narcís que surt de Mataró i recull a Josep Ramon a Premià de Mar i a l’Oriol a Montgat i segueix directe fins a Castellterçol.
Excusen la seva presència en Jordi P. per coses de papers immobiliaris i en Marcel.
En Francesc arriba amb 4 minuts de retard, serà castigat
8,00h Som a Castellterçol on aparquem
8,08h Arriba en Narcís amb L’Oriol i en Josep Ramon
8,15h Arribem en un curt trajecte fins l’aparcament davant de les escoles de Castellcir, on preparem el cafetó, lleteta i croissants, en Lluís pren nota que els de mantega guanyen per golejada. En Jordi L. aquesta vegada porta l’Aigua de foc.
8,35h Iniciem la marxa carretera avall, en Jordi L. Es queixa pensant en el “russ” final de la tornada.
9,45h Primera marrada, reculem i reprenem el camí que sembla correcte.
10,15h Es fan fotos d’una codina pelada amb un petit rierol. L’insigne Emili explica què és una codina.
Punt de sortida
Primera marrada
Una codina
10,40h Arribem al coll de Prims on ens aturem a reposar forces i continuem castigats sense la xocolata d’en Joan, la bóta corre amunt i avall.
Hora d’esmorzar
10,55h Reprenem la marxa i pel camí tenim dubtes de si travessem un conreu, per sort un caminant que ve en sentit contrari al nostre ens indica que sí que el podem trepitjar.
11,50h Arribem al Castell de la Popa o de Castellcir, que està enlairat sobre una roca, ens fem la foto del grup i pugem a descobrir el castell en runes. L’Emili, una vegada més, veient el tall de la roca on s’aixeca el castell, ens explica les capes successives de margues i calisses que es varen anar solidificant en estratificació creuada, quan tot plegat era la depressió de l’Ebre i era tot un mar des de Cantàbria fins on ara és el Mediterrani.
El grup al Castell de la Popa o de Castellcir, a 838 metres d’altitud
12,10h Contemplat l’entorn des del mirador del castell, marxem de tornada.
12,45h Ens “empalmem” en la cruïlla de camins, no hi ha ferit ni sorpreses.
13,20h Després de la pujada final, amb alguns potents esbufecs per part de no se qui, arribem als cotxes per una drecera. Toilettes i vermut d’en Joan
13,50h Marxem cap el restaurant 14,00h Som a L’hostal de Castellterçol, ens esperem uns minuts. Menú:
Avui conviden a cava en Narcís pels seus 68 anys (ningú ho diria) i en Pep per la seva onomàstica. Brindem a la seva salut.
En el fragor de la batalla i sembla que sota els efluvis d’ingestes de begudes de sucs de raïm, en Toni i en Pep canten “És l’hora dels adéus” amb la lletra de l’Antoni Ballesteros.
Mussió d’en Toni, valora l’excursió amb un 4. Hi ha qui juga en una altra divisió de caminaires. En Pep amb la seves sortides directes li contesta “Ets un cabró” és millor que ens enganyis que no que siguis un poca-solta. En Ricard si es valora la caminada, també l’esforç i la companyia.
En Pep passa comptes i el dinar surt per 12€
16,20h Final del dinar, no queda clara quina serà la propera sortida, sembla que pot ser al Castell de Roset des de La Nou de Berguedà. Ens acomiadem , petons i abraçades.
17,30h Hi ha qui arriba a Badalona sa i estalvi, encara que hagin “gaudit” del transport amb la tanqueta de l’Alfons, que sembla que hagi perdut els amortidors pel camí.
FINS LA PROPERA!
LES ROSES RECORDADES
Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de Sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.
Salvador Espriu