Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
14-01-2015 de Figaró-Montmany als cingles de Bertí
Caminaires a Badalona: 7 (Jordi L. Jordi P, Toni, Ricard, Lluís, Marcel i Guifré)
Caminaires a Mataró: 3 (Narcís, Ciu i Francesc)
Caminaire a Sant Tomàs de Fluvià: 1 (Sr. Ventura)
Caminaires absents: Pep (per prescripció facultativa), Joan (convalescència d’una canulització oftàlmica de la seva contrària), Emili (indisposició rinorreica febrosa), Alfons (emulant els “adelantados españoles” del segle XVI) i l’Oriol (convalescent d’una artroscòpia de menisc).
Objectiu: (sic) “Itinerari circular des de Figaró fins als cingles, amb bones vistes a la mola del Vallès, el Montseny i el Prepirineu”
Dades subministrades pel prestigiós
Centre RPF
Circuit previst
A les 7:00 surten els de Badalona, emplaçats en el “veicle-de-tresportes” d’en Toni i en l’”speedy” BMW d’en Jordi P. També a les 7:00 l’inefable Francesc és recollit al “lloc habitual” pel servicial Ciu i el seu flamant Mercedes; tots dos es reuniran, un quart d’hora més tard, amb en Narcís i els 7 de Badalona a l’aparcament d’Alcampo a Mataró.
A les 7:45 ja són tots al Figaró, en front de l’estació de trens, on retroben a aquell-cotxe-que-aparca-sol i el seu conductor, Josep. S’ha de remarcar l’amabilitat d’en Jordi P, envers en Marcel i en Guifré, facilitant-los una visita cultural prèvia a la populosa vila de Tagamanent.
És el moment de l’insubstituïble cafè-lleteta-croissants-galetes, amb aigua de foc que no se l’estalvia ningú. Cal remarcar l’esperit de sacrifici i responsabilitat d’en Ricard que, malgrat els suplicis físics als quals es veu sotmès en la seva condició de tolit, no ha volgut deixar sense el café i la llet als seus companys caminaires.
En Ricard damunt el pedestal que mereix
Són les 8:15h quan, amb un temps magnífic, inicien la marxa. En Ciu ha fet un estudi detallat de l’itinerari que ha quedat reflectit en un full de ruta precís i preciós; a més, en Josep disposa d’un mòbil amb GPS que ha de fer gairebé impossible qualsevol marrada. S’ha de comprendre totes aquestes previsions perquè avui en Tenzing Norgay (vull dir l’Oriol) no hi és. També estaran als llimbs pel què fa a: els bullimus del coll de la Tripeta, la major part de la sèrie triàsica, reposant discordantment damunt el sòcol paleozoic del massís del Montseny, les calcàries grises del Devonià inferior, plegades durant l’orogènia Herciniana, les sorrenques vermelles de la fàcies Buntsandstein (Triàsic inferior) i molt més; tot per culpa de la rinorrea febrosa. Què hi poden fer? ... segur que hi haurà més oportunitats.
Així doncs, analitzant plànols i comprovant-ho amb el GPS van fent camí amb fermesa i il·lusió fins que ... es perden! Un conclave dels analistes de mapes i l’home del GPS (una situació que s’anirà repetint amb certa freqüència) rectifiquen i marquen de nou el camí a seguir. Ai! Oriol com
t’enyoren!
A les 9,45h passen pel costat de la masia de Can Oliveres. Al·leuia! Aquesta si que consta en el plànol; sembla que van pel bon camí. Passats 5 minuts escassos, altra vegada conclave per tal de saber ... on són i cap on van! En aquest estat de sotsobra i vacil·lació segueixen endavant i amunt fins ensopegar amb el Santuari de la Mare de Deu de Puiggraciós (s.XVIII); clarament lluny de la ruta que pretenien seguir. S’ho prenen amb resignació i decideixen aturar-se per esmorzar; ja són les 10,20h. Prèviament en Jordi L ha demanat permís a una monja que havia tret el cap i que molt amablement els ha autoritzat. A posteriori s’han assabentat que la monja en qüestió és germana de l’Oriol, el conduïdor titular. Quina casualitat, oi? O potser no, perquè els Solà són 10 germans i la probabilitat de trobar-ne algun ...
Esmorzant davant el Santuari
Consumit l’esmorzar i enyorats de la bota de vi i la xocolata, en Marcel els parla de les característiques del castanyer, un arbre introduït pels romans quan van arribar a Hispània per primera vegada; com que el tema és prolix tindran una segona part en la propera sortida. Són les 10,35h quan, reposats i disposats a retrobar el camí que indica el plànol, s’endinsen en l’inconegut. En passar pel costat d’un ciclista d’indumentària molt virolada, hom ha observat una curiosa metamorfosi en els nostres caminaires ciclistes; d’antuvi li han dedicat mirades d’admiració i complicitat però, en veure que la bicicleta era de muntanya, s’han transformat en altivesa i displicència. Ja se sap el “mundillu” dels artistes i ciclistes està farcit de castes, enveges i ressentiment.
Ves per on, després pujar per pedregars envoltats d’arbusts fan el cim del cingles a l’hora de l’àngelus. Hi troben una taula i bancs de pedra que aprofiten per fer la fotografia del grup, aquesta vegada sense estelada; són oblits freqüents en les persones de certa edat.
Dalt del Cingle
El camí de tornada és planer tot reseguint el llindar del cingle fins que arriben a la Trona, (sic) “un gran esperó rocós que sobresurt de les dretes parets assolellades dels Cingles de Bertí, dominant la vall del Sot del Bac”.
La Trona
A continuació el sender davalla en un fort pendent carregat de rocs (però sense rolls). Hi ha cert neguit per saber si el camí és el correcte, però la visió de la Bauma del Sot del Bac els treu definitivament totes les pors i a les 14,15h ja son davant l’estació de Figaró on hi ha els cotxes aparcats. Els nets i polits fan honor a aquests qualificatius mentre els altres es lamenten de l’absència de la clara fresca (no pas de la fresca de la Clara). Acabada la toaleta marxen cap el restaurant “Els Traginers” d’Aiguafreda. Els espera un menú de 14€ de dos plats. De 1er.: escudella amb galets, entreteniments i amanida. De 2on.: Galta de porc, arròs, mongeta tendra i patates i lluç al forn. Postres i cafè.
En l’apartat de detalls amb transcendència s’ha de fer constar que Jordi P., en Toni i en Guifré han demanat i engolit sengles cerveses sense cap permís (queda en acta). També fer constar un fet insòlit: l’acceptable capteniment d’en Francesc; que duri!. En Ciu a l’hora de les postres els regala, a cadascun dels comensals, un DVD recopilatori de les fotografies i vídeos de les sortides de la temporada 2014. És un treball fantàstic que és molt regraciat pels seus companys.
Moltes gràcies Josep Ramon!!
Acaben de dinar a les 16,20h i després d’acomiadar-se tornen cap a casa.