Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
Parc Natural del Foix 25-11-2015
Caminaires presents: 15
Caminaire absents: 1 (Emili)
Cotxes: Josep, Oriol, Marcel i Jordi Puente
Objectiu: Passejada al voltant del pantà del Foix dins del parc natural
Dades tècniques
· D’acord amb les dades facilitades pel prestigiós centre RPF
· D’acord amb el no menys prestigiós centre JSB
· Les dades tècniques reals? ... vés a saber, perquè la realitat és esquiva i vivim dins d’entelèquies, quimeres, il·lusions, ... en fi: fantasies.
· Ja ho deia l’Àlbert, el temps i l’espai no són absoluts, depenen de l’observador.
7:00 Els de Badalona estem palplantats davant del Museu de tan il·lustre ciutat esperant a en Jordi P que arriba 2 minuts tard i rep el blasme i l’absolució del MHP. Pugem als cotxes els a dalt esmentats i ens conjurem per travessar Barcelona en direcció sud fins a prendre la C-31 just passat el peatge del Garraf on, en teoria, se’ns ha d’ajuntar l’Oriol que ha recollit els d’El Maresme.
8:05 Els badalonins estem aturats (just passat el peatge del Garraf) expectants per veure el Renault Captur que no apareix per enlloc.
8:15 Després de comunicar-nos telefònicament amb els d’El Maresme seguim cap a la C-31 i BV-2115 que ens ha de conduir al pantà del Foix.
8:30 Aparquem cotxes a la vora del pantà i sense dilació comencem a enllestir el cafetó, “lleteta”, pastes variades i l’aigua de foc.
8:40 Arriben els maresmencs, que semblen haver pres la drecera del canal de Panamà, i, malgrat algun retret, donem la benvinguda als croissants d’en Josep Ramon.
8:55 Tots a punt per començar la caminada. Pretenem donar la volta al pantà, sempre dins del Parc del Foix, que és un parc natural de 2.900 hectàrees repartides entre els municipis de Castellet i la Gornal i de Santa Margarida i els Monjos. Permeteu un incís, puix que és quelcom que em rosega i rosega cada cop que en sento alguna referència a TV3: Santa Margarida i els Monjos ... no us sembla una estranya associació? Quina era la seva activitat? Algú més erudit m’hauria de donar una explicació que em llevés el neguit. Bé deixem-ho. El senyor Google m’informa que “el territori del parc es podria considerar com una continuació del massís del Garraf, on predomina la pedra calcària. Al voltant de l'embassament del riu Foix hi ha alzinars a les zones més obagues, i pinedes, a la resta. També hi ha una gran riquesa de vegetació de ribera. Pel que fa a la fauna, són importants les comunitats de peixos (carpes, anguiles, etc.), com també de rèptils (tortugues, serps d'aigua, etc.) i d'amfibis (granotes, gripaus, salamandres, etc.). Respecte als ocells, hi ha més de 150 espècies catalogades, i durant l'època migratòria de les aus del nord d'Europa s'arriba a les 210”.
Pantà del Foix
10:05 El dia és assolellat i poc fred. El camí molt planer, ha discorregut per carretera i pistes forestals sense cap dificultat fins que, després de caminar per un carrer a mig fer d’una urbanització abandonada, hem arribat a Castellet i la Gornal. Aquesta població frueix d’una espectacular “fortificació que va ser construïda en els convulsos episodis de la guerra contra els sarraïns, en els moments en què el nostre país estava naixent com a tal. Als peus del castell, de titularitat privada (Abertis), podem gaudir d'un impressionant paisatge sobre el pantà del Foix i el seu entorn”.
Caminant per la presa
Castell de Castellet
10:15 A peu del castell fem una pausa per tal d’esmorzar. Com a fet destacable hem d’esmentar l’absència del proveïment de xocolata Lidl. En Joan ens informa que ha recorregut totes les franquícies d’aquesta empresa i, a tot arreu, les existències s’havien exhaurit; ell mateix ha afegit que té el convenciment que la seva muller hi devia haver passat abans. Amb el castell de Castellet (que és com es diu i no de Foix, com ha volgut engalipar-nos per enèsima vegada el de Tiana) fem la fotografia del grup.
Tu, amable lector que ens has seguit des del nostre naixement, pots valorar l’òptim estat de conservació de tots els integrants del grup ... menys un.
Després de demanar consell a l’oficina dels vigilants del parc, en Narcís encarrega el dinar i especifica els plats al Centre Cívic de Clariana.
Esmorzant davant del castell
10:40 Reprenem la marxa i ara el camí s’enfila una mica. Ple d’incertesa hi ha qui es pregunta si “la massa de roca ígnia intrusiva de forma irregular, consolidada dins d’una roca encaixant i d’una extensió de centenars de quilòmetres”, que estem trepitjant és un “batòlit”. Ai, las! Malauradament, l’Emili no és aquí per certificar-ho.
Can Balaguer
11:40 Passem pel davant de Can Balaguer, unes cases rurals abandonades i enrunades. Ara comencem a descendir per la pista forestal que ens ha de dur a la carretera BV-2115, on al cap d’un quilòmetre de pujada hi ha els cotxes aparcats.
12:40 Mentre alguns fa la toaleta i altres complimenten la clara fresca i les patates Coromines amb olives farcides, en Marcel ens fa una alliçonadora exposició sobre el bedoll o beç (betula pendula) bastant freqüent a l’alta muntanya dels Països Catalans. La seva primera i segona escorça s’empra per múltiples usos des de cobertes de cases, mobles, tractament de la hipertensió, diüresis, cicatritzant ...
13:00 Ja som tots als cotxes i marxem cap a Clariana on hi ha el restaurant.
13:15 El restaurant del Centre Cívic ens anuncia un menú 9,90€ i com que encara és d’hora per dinar fem temps a fora. En Jordi L ho aprofita i ens llegeix unes “pinzellades” poètiques amb temes muntanyencs.
Asseguts al voltant de la taula parada per quinze caminaires, el cambrer, alliçonat prèviament per en Narcís, ens presenta de primer plat: llenties per a 6, canelons per a 3, truita de xampinyons per a 2 i amanida per a 4. Cas insòlit i astorament general dels comensals: en Guifré s’acaba l’amanida sent un dels primers en deixar el plat net! (serà que ja no té conversa?, o potser, s’haurà adonat que amb la seva xerrameca no dóna oportunitat d’intervenir a caminaires més prudents?).
El segon plat: Braons de porc 5, Botifarra 5 i Salmó a la planxa 5. En Guifré reincideix i acaba el seu plat en un temps prudencial. Més astorament general, si això és possible.
Postres: flam de mató (en Jordi P el demana amb “suplement” de nata), gelats i pinya natural.
A l’hora d’encomanar els cafès, el cambrer queda acollonit per l’exhibició d’en Pep en recitar-los de memòria. Mentre se serveixen els cafès en Narcís (potser perquè tot li ve petit) li fot cop de colze al cambrer que aboca la “lleterada” sobre la taula; de fet eren proverbials “les seves guanyades de posició al rebot” fent servir els extrems dels braços. L’Oriol, potser volent-lo emular, s’apunta al joc i aboca el seu cafè damunt la taula. Així no es pot anar pel mon.
A les postres en Marcel i en Ciu conviden a cava amb motiu de celebrar el seu natalici. Brindem a la seva i a la nostra salut i fem els càntics i els crits (udols) adients.
La festa va per tu, ...
Ha arribat l’hora de les “mussions”:
El president proposa que en Marcel i en Josep Ramon, publiquin a la web els magnífics dibuixos d’en Marcel sobre la flora del nostre territori. Acceptada per unanimitat.
En Joan proposa que en Pep anomeni cotxes de reserva per si algú falla a l’hora de la sortida. Hi ha disparitat de criteris, després de l’inevitable “miquel” (moc) d’en Pep, sembla que no prosperarà el suggeriment.
En Guifré, demana que en cas d’absència del president, quedi anomenat vicepresident en Joan, la moció, que s’aprova per unanimitat, és rebuda amb renuència pel “vice in pectore”, però finalment la lògica s’imposa i acaba claudicant. Encara que a contra cor, acaba acceptant aital digníssima responsabilitat, per tal que no es produeixin buits de poder.
El cap de l’oposició (volem dir, “el guapo”) durant la caminada, ha dit que presentaria una “mussió” de censura al president per no imposar el seu criteri a la resta de caminaires quan cal prendre determinacions i no hi ha unanimitat, però a l’hora del sobretaula, no se sap si per les abundants ingestes alcohòliques o per inconfessables i pèrfids interessos, no ha formulat la proposta i ha ratificat el seu incondicional i “inasequible desaliento” en suport al president.
Parlem de la propera sortida i sembla majoritària la proposta de pujar al Castell de Montsoriu des d’Arbúcies i dinar a la Corbadora, restaurant d’aquesta mateixa localitat.
15:30 Sortim contents i satisfets del restaurant després de pagar 13€ (la diferència amb els 9,90€ deu ser deguda pels cafès abocats per l’Oriol i en Narcís).
Prenem una mica el sol i, per fer temps, pugem a un turó on hi ha l’església del poble. Així no arribarem a casa massa d’hora, no sigui que les “contràries” ens encarreguin alguna feina.
16:00 Marxem cap a casa perquè en Narcís té Pilates a no sé quina hora.
17:00 Ja som a casa la majoria. Fins a la propera.
POESIA MUNTANYENCA
Plau-me el bastó del caminant al puny,
abraçar els horitzons d’una mirada,
fer-me entrar a dins la immensitat del cel
i el gran adormiment de les muntanyes.
Joan Maragall
Som ja a mitja escalada i el sol se’n va a la posta.
Tu i jo, company de corda, aturem per la nit.
Al seu si, ens acull l’aspre i vell Pedraforca,
mai a la terra baixa, sols a la pedra eixorca
podem ambdós sentir-nos tan companys, tan units.
J.Mª Villalba “Bivac”
Anem amunt. On la neu és més blanca:
que més amunt som més a prop de Déu.
Damunt la neu, guixats amb una branca,
farem dos noms: ben junts, el teu i el meu;
més al cimal, a la Creu que hi reposa,
li pregarem que ens guardi de perills;
i per ofrena, a falta d’una rosa,
farem dos noms. Els noms dels nostres fills!
Conxita Julià “Ofrena”
Jo també, com les aus, faria el vol,
si pogués, vers les crestes més agudes,
i, prop del cel, les roques cantelludes
serien del meu cor, l’últim bressol!
Pepita Planas “Ran del cel”