Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
28-01-2015 de Begues a Plana Novella (Monestir Budista del Garraf Sakya Tashi Ling)
Dades tècniques
Distància: 18,75 km
Durada: 4h 10min
Altura: 444 m
Participants
De Badalona: Jordi L, Marcel, Alfons, Joan, Emili, Pep, Josep, Lluís, Toni i Guifré
De Mataró: Narcís
De Premià de Mar: Josep Ramon
De Tiana: Francesc
Absències
Ricard, Jordi P. i Oriol (motius diversos i justificats)
Cotxes
Emili, Jordi i Narcís
Itinerari
Monestir Budista
Com sol passar, els de Badalona a les 7,00 h ja som davant del Museu i minuts després arriben “els de la costa”. Són les 7,15 h en el moment de sortir en direcció a Begues (Baix Llobregat). Hem travessat Barcelona, seguit cap a Gavà, ens hem endinsat pel “Cañón del Colorado” i finalment arribat a la tercera rotonda a l’esquerra de Begues, que és on comença el camí del Parc Natural del Garraf. En Jordi L i l’Emili hi són amb pocs minuts de diferència. En Narcís, que ha anat fins a l’església de Santa Eulàlia al centre de la vila, triga un quart d’hora més a arribar. (Oriol on ets!).
Avui mana l’Emili i suggereix seguir uns 3 km pel camí del Parc amb els cotxes i aparcar-los on no facin nosa. A les 8,40 h ja hem aparcat i ens disposem a fer el cafèllet-croissants-i-galetes, però ai las! el café i la llet aquesta vegada no han vingut; és inadmissible i per properes sortides s’hi ha de posar remei.
Deu minuts més tard comencem a caminar per la pista del parc natural, que és ampla i ondulada, en mig de un bosc de pins que molt aviat s’acaba i es transforma en arbusts. En la mirada dels caminaires més circumspectes s’observa un cert neguit motivat pel fet de no anar acomboiats pel nostre líder natural (aquell de les inflors). Tanmateix, les reserves són del tot infundades perquè a les 10,40 h arribem a la Plana Novella, on un rètol mig esborrat i un home que per allà passava, ens indiquen el camí per anar al Monestir Budista. Són les 10,55 h quan som davant la porta principal.
Comencem a caminar
Paisatge freqüent
El monestir es troba en un promontori que domina la Vall dels Reis. El 1875 la finca va ser adquirida per un indiano, Pere Domènech i Grau, que va fer fortuna a Cuba on hi va arribar de polissó. Pere Domènech va decidir convertir el lloc en colònia agrícola, dedicada al conreu de la viña i oli, i així, emparant-se amb la llei de colònies d’Alfons XII, va obtenir exempcions en l’impost de consum, i exaccions militars als nascuts a la colònia. En aquell temps el palau va ser construït com a residència estival de la Sra. Domenech i el seu fill. La filoxera va determinar la decadència dels Domenech i després de passar per diferents propietaris, a l’any 1996 el palau es va convertir en el Monestir Budista de Sakya Tashi Ling 6.
(Per saber-ne més https://www.youtube.com/watch?v=WuVjKU5NdBs)
Entrada del Monestir
Estupa
Les portes del monestir estan tancades, però al davant hi ha uns bancs que ens permeten esmorzar asseguts i assaborir la xocolata i el vi de la bota. Avui el tema d’en Marcel va de líquens, simbiosi d’una alga i un fong, i l’Emili ens parla del Massís de Garraf, un “excel·lent exemple de morfologia càrstica que esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria”
Són les 12,25 h quan iniciem la tornada, però hem de recular per tal de fer-nos la fotografia de reglament; ai! la memòria de la gent gran ...
Durant el camí de retorn i sota un sol agradable, l’Emili ens fa reconèixer algunes de les formes del carst. Els més avançats arriben als cotxes a les 13,30 h i com que l’Emili, l’Alfons i en Guifré encara no han arribat, en Jordi recula amb el seu cotxe per tal de rescatar l’Emili que encara no està recuperat del tot de passades malures.
Ara toca canviar la roba suada, neteja d’alts i baixos i la corresponent i necessària deglució de la fantàstica clara d’en Joan.
Les 14,00h som a Begues al restaurant Cantina de Baco de cuina italiana amb cambrera amb accent especial; a en Guifré li falta temps per demanar-li el seu origen. Resulta ser del Sao Paulo (Brasil).
Ens ofereixen:
Primer plat: amanida, rissotto, raviolis, calzone i espàrrecs amb romescu.
Segon plat: Hamburguesa, ....
Postres: Pinya, gelats, pastís de formatge ...
Vi , gasosa i cafès
Total 17,50€ (sembla una mica car)
En Narcís proposa de fer la “carxofada”, a casa seva, per la propera sortida. Tots hi estem d’acord i queda per decidir la caminada perquè les propostes que es fan no semblen tenir majoria. Sempre tenim l’esperança que els avui absents Ricard i Oriol ens donin opcions més engrescadores. Com que el dinar es farà a la “sala de farres” de can Narcís en Pep encomana a cada caminaire la seva contribució a l’àpat. Hi ha unanimitat en què en Francesc no porti les mongetes seques.
Per tal d’evitar la falta de proveïments a l’hora del cafè d’inici de cada jornada, quan algun dels proveïdors titulars falli, s’anomenen els següents suplents: cafè i lleteta, sucre, gots i palets en Guifré, l’aigua de foc en Jordi L., croissants en Lluís i la clara en Francesc. Queda escrit en acta amb lletres esculpides en pedra picada, pels segles dels segles.
A les postres bevem cava Bertha (molt bo) per celebrar les onomàstiques d’en Marcel i l’Alfons; brindem a la salut de tots.
Durant el dinar el vicepresident Pep, atempta greument el bon nom del president anomenant-lo “Xiximandurri”; es considera una falta greu de la qual pot resultar una sanció d’acord amb el règim disciplinari dels estatuts dels Caminaires. L’acusació particular demana que se li descomptin dues carxofes i mitja botifarra de la seva ració del dia de la carxofada ... i deixar de fumar un puret (al menys). Té deu dies per presentar al·legacions i un plec de descàrrecs.
En Josep Ramon deixa anar que pel dinar de les “contràries” ens prepara una sorpresa. Se li demana que desvetlli el misteri, però es resisteix, tot i que en Guifré, recorrent a tècniques d’hàbil interrogatori, el força a la ingesta de més cava. No hi ha res a fer.
Segons un notari mediàtic:
El poder tendeix sempre a expandir-se en l’espai, a perpetuar-se en el temps, a endurirse en l’exercici, a pervertir-se en les finalitats, a ignorar la crítica i a elimininar a l’adversari.
És per aquesta sèrie de raons que algunes veus qüestionen que el President de l’Honorable Associació pugui, al mateix temps, ostentar el càrrec de Vicepresident d’Òmnium Cultural de Badalona. Es fa un intent de debat, però sembla que no hi ha quòrum per prendre cap determinació.
No se sap si per la influència de vins i caves en abundància, en Pep llença un repte a en Francesc i, anomenant-lo “mala persona”, el repta a què porti una coca de verdures el dia de la “carxofada”.
Hi ha veus que insisteixen a castigar l’Alfons sense carxofes, però aquest humil cronista no sap perquè.
16,00 h Ens llevem de la taula i ens acomiadem afectuosament. De tornada passem per una drecera que proposa l’Emili. O.K!
17,30 h Els de Badalona ja som a casa.