Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Jordi Lleal/Josep Ramon
25-02-2015 caminada des de Les Preses al volcà Santa Margarida i tornada
al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
Grans expectatives les que teníem posades en aquesta sortida. Dies abans, concretament el 12 de febrer a les 18:23 hores, el nostre estimat i mai prou ben ponderat “guia”, el molt honorable Oriol concretava una proposta de sortida pel dia 25 a la zona volcànica de la Garrotxa i, el què és més important, amb l'alta probabilitat de que, un cop enllestides les obligacions mèdiques pròpies i de la família, ens acompanyi i ens guiï per aquests camins de Déu.
Però, ara que esta de moda la religió, com es diu a Proverbis 16: “L’home proposa i Déu disposa”; el dia de la sortida els molt honorables Oriol i Guifré són baixa repentina per la maleïda grip i/o refredats, propis d’aquesta època hivernal.
Per un altre motiu, el molt honorable Emili tampoc ens honora amb la seva presència, doncs està fent una posta a punt a un balneari (o això és el que ell ens diu, ves a saber) de la llunyana Galícia, nom que deriva de la paraula llatina Gallaecia (o Callaecia), que significava” terra dels galaics”.
Així que, a les 7 en punt del matí, al Museu de Badalona, es troben els molt honorables Ricard, Joan, Marcel i Lluís, amb els seus vehicles (Volvo, Peugeot i 2 Nissan) on s’acomoden els molt honorables Josep, Pep, Jordi L., Jordi P., Alfons i Toni.
Enfilen la N-II i el honorable Lluís i el seu Qashqai recull, uns minuts després, al molt honorable Francesc a Montgat i al molt honorable Josep Ramon a Premià de Mar.
Son 2/4 de 8 quan tots els cotxes es reagrupen a Mataró i s’incorpora a la força expedicionària el molt honorable Narcís. Ja hi som tots!.
Són les 9 tocades (no confondre amb les 7 de l’honorable Oriol) quan arribem, després de fer una lleugera marrada, a un revolt de la carretera, paratge del Soler i a les portes de la masia La Cànova, on podem deixar els cotxes sense que molestin ni per entrar a la masia ni a la circulació de la carretera GIV-5242. Per si algú vol anar per lliure i disposa de GPS, les coordenades del lloc son 42º08’49,53” N i 2º29’04,18” E.
Com ja és un bon costum, fem el cafetó, avui sense llet, pastes i aigua de foc.
Aprofitant el moment de relaxació i tot esperant captar la nostra atenció l'honorable Marcel, com sempre magnífic, ens explica el “lliri de neu”, espècie protegida a Catalunya.
A les 9:25 marxem de camí, amb lleugeres indecisions que tots ens prenem amb resignació cristiana però, collons com trobem a faltar a l'honorable Oriol!
Malgrat el sex-appeal, moltes vegades contrastat, del honorable Narcís, les tres “nenes” que trobem tampoc tenen idea del camí a fer.
Caminem per uns camins sense cap indicació, vorejant una magnifica fageda, potser la d’en Jordà? i ens trobem amb un habitant d’aquelles contrades que està passejant el seu gosset que, mes o menys, ens indica per on tenim que anar i finalment trobem el GR que anàvem buscant des de que hem sortit a caminar.
Seguint les indicacions que trobem del volcà Santa Margarida, passem per camins i prats prou bonics i un cop superades les instal·lacions de la Cooperativa La Fageda, iniciem l’atac final a l'emblemàtic volcà. Decidim deixar l’esmorzar per més endavant, doncs prop d’aquesta cooperativa hi ha un soroll infernal que faria que els entrepans no ens caiguessin bé.
Són les 11:15 quan arribem a l’ermita de Sant Miquel de Sacot, una església romànica del segle XVIII d’estil neoclàssic. Busquem un raser del vent i cada un dóna bon compte del entrepà, la fruita, els fruits secs o el què porti per agafar forces.
S’acompanya la ingesta amb les xarrupades de la bota de vi, que sortida rere sortida porta l'honorable Josep i de postres l’energètic xocolata amb avellanes que sempre porta l'honorable Joan.
Són les 12 del migdia, l’hora del àngelus, quan fem el cim del volcà Santa Margarida.
Valorem tots plegats si és oportú baixar al fons del cràter. Finalment, tenint en compte que tenim reservat el restaurant als voltants de les dues, decidim no baixar-hi, però sí veiem des d'un mirador l’interior del volcà i l'ermita que hi ha.
Girem cua i iniciem el camí de tornada als cotxes.
Fem propòsit de posar una marxa més del què és habitual, tot i que les previsions per la tornada es de fer-ho tot per el GR, lo que segons diuen alguns dels experts caminaires ens farà estalviar ven bé una mitja hora respecte a l'anada.
A les 12:40 sóm de nou a l’ermita de Sant Miquel de Sacot on ens aturem per fer la foto de la colla i un cop feta, el honorable Jordi Lleal llegeix el poema “La fageda d’en Jordà” de Joan Maragall, que rubriquem tots el presents amb un fort aplaudiment.
A les 13:55, després d’un parell de petites marrades, arribem al cotxes on fem la toaleta, els que així ho volen, i apaivaguem la set i la gana amb un aperitiu, ja clàssic, clara en porró (avui no contem amb l’acompanyament del honorable que no veu en porró), patates Corominas i olives, que un entremaliat gat de la masia La Cànova s’empeny en pispar.
A les 14:10 marxem cap Olot, per a seguir per la carretera a Santa Pau, fins al restaurant del Hostal dels Ossos, on arribem a les 14:25.
El menú dels dimecres està compost de un entrant a escollir entre amanida o crema de carabassa; un primer plat on es pot triar entre arròs a la cassola, fesols de Santa Pau, verdura bullida o truita de patates i ceba i un segon plat a elegir entre pollastre a la cassola, costelló de porc rossejat, llom a la brasa o peix (calamarcets). De postres recuit amb mel, flam, crema catalana. El preu del menú amb begudes incloses és de 12,50, que amb els cafès i la propina queda per 14,50 per cap, menys pel que no pren cafè que és de 13,50 Eur.
Els honorables Alfons i Ricard conviden, per celebrar els seus aniversaris, a cava Roure d’Alella als presents i brindem tots plegats a la seva salut.
Hi ha una animada sobretaula, sota la “direcció” de l'honorable Pep.
S’estableix que el dia 11 de març hi haurà calçotada a Sant Fost de Campsentelles, a casa de l'honorable Pep, que delerós i autoritari reparteix entre els presents les tasques de compra a efectuar; l'honorable Francesc queda lliurat, en principi, de qualsevol responsabilitat no sé per què serà. Finalment se li encomana la ratafia Russet.
Hi ha qui s’excusa de no venir perquè l’onze de març celebra el 43 anys del seu casament i la contrària de forma sostinguda li ha recomanat que aquell dia l’ha de dedicar en tot a la consort.
L'honorable Pep fa saber als presents que repartirà la distribució dels cotxes segons quilometratge fet a les sortides anteriors per a ser més justos, l'honorable Jordi L. li fa la proposta de que també tingui en compte els pagaments dels peatges i l'honorable Pep remuga i per sota veu no se l’entén però se suposa que en diu alguna de grossa.
També quedem que el dia de la calçotada es farà la cerimònia del “bateig” de l'honorable Emili, actuant de padrí l'honorable Guifré.
A 2/4 de 5 final del dinar; després de liquidar el compte aixequem la taula i, potser, fruit del què rajava pel porró que tenia ben a prop, l'honorable Josep Ramon no passa a demanar als presents com valoren la nota del restaurant, cosa que haurà de fer a posteriori demanant-ho per mail als assistents.
A les 18h, hi ha que arriba a Badalona sa i estalvi, al igual que els del Maresme uns minuts abans i tots molt satisfets de la jornada viscuda.
DADES TÈCNIQUES
Distància total recorreguda: 15,46 km
Durada de la caminada: 5 h 8 m
Altura guanyada: 443 metres
Dades centre RPF
LA FAGEDA D’EN JORDÀ
Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
com mai cap més n'hagis trobat al món:
un verd com d'aigua endins, profond i clar;
el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!
Joan Maragall (1860-1911)