Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
22-04-2015 Sortida a Gisclareny
Caminaires absents: Jordi P i Narcís
Cotxes: Alfons, Emili, Jordi L i el llampant cotxe d’en Pep
Objectiu: Sortida de “la part de l'angle esquerra de baix”, Molí del Ferrer, Estret de Llúria, Coll de Llúria, Coll de Vall Pregona, Gisclareny, Coll de La Bena i retrobar el camí d'anada
Dades tècniques segons el centre RPF (o JSB)
Distància: 11,84 km (o 13,2 km)
Temps: 4:19:09
Desnivell: 660 mts (o 606 mts)
Camí de Gresolet al Coll de la Bena
D’acord amb el raonat argument d’en Josep Ramon la responsabilitat de les discrepàncies en les dades tècniques s’ha d’atribuir a la quantitat de satèl·lits de referència i, per tant, el més prudent fora treure’n la mitjana en cada cas.
7:00 Puntualment tots els caminaires davant del Museu de Badalona, fins i tot, en Guifré que arriba 2 minuts abans de l’hora convinguda. Amb l’excepció de l’Emili i els seus acompanyants, a la resta els agafa aquell neguit d’arribar a Saldes com més aviat millor. És així com l’Emili (i els seus acompanyants) es veu abandonat a la seva sort.
8:00 Ja som tots a la gasolinera de Saldes, on l’Oriol per celebrar el seu natalici convida a cafès i tallats, amb el repartiment de croissants i galetes com de costum. En Guifré vol compartir amb la resta de caminaires els minuts de glòria mediàtica que ha gaudit a la radio i la televisió de Badalona, amb motiu de l’homenatge a en Buscató, i la seva participació, com a actor principal, en un spot publicitari per a la campanya de recollida de llet, “Posa’t bigoti”, impulsada per “la Caixa”. Malgrat la duresa del casting i l’àmplia difusió dels tres esdeveniments, els seus companys han desmostrat poc o nul interès per aquest prodigiós episodi.
9:00 Marxem amb els cotxes cap al punt de sortida situat en el camí de Gresolet a l’altra banda del riu de Saldes i davant de La Coromina, una prodigiosa “fàbrica” de bolets en temps de collita.
9:10 Aparquem els cotxes a un costat de la pista a tocar del riu.
En Marcel ens parla del romaní fent una àmplia exposició de les seves qualitats terapèutiques, culinàries i, també, de les llegendes que envolten aquest arbust. A qui pugui interessar les infusions d’aquesta planta (tot i ser verinoses, segons l’Alfons) estan recomenades per combatre la caspa i l’alopècia. Com sempre, excel·lent!
9:20 Iniciem la caminada creuant dos ponts damunt l’aiguabarreig dels rius de Saldes i Gresolet. Ja som sota el Molí de Cal Ferrer. Després de travessar una pista d’herba molt agradable, que segueix el torrent de Llúria, ens endinsem en un congost anomenat Estret de Llúria. Ara el camí creua el riu; l’únic pas possible de l’estret és el mateix curs de les aigües, la qual cosa ens obliga a anar saltant de pedra en pedra. Mentrestant, en Ricard ho filma tot per tal de no perdre’s detall si algun infortunat “es fot de cap” i/o posa els peus en remull; com que no es va produir aital incident el “cameràman” no pot amagar la seva decepció. Tal com apunta l’Oriol, és un lloc ideal per barrar el pas a possibles enemics (PP, PSOE o C’s?). Passat el curt tram de l’estret el camí, que trenca a la dreta, s’endinsa al bosc i comença a guanyar alçada de manera decidida. Ara ja és un corriol ben marcat. Després de moltes “ziga zagues” (Marrades de Llúria) passem el fals coll d’Erola, a partir del qual el pendent es modera.
10:40 Ja som al Coll de Llúria (1.369 mts), on esmorzem i en Jordi L. ens llegeix el poema titulat “El Bosc”; en Pep està exultant perquè aquesta vegada diu que ho ha entés tot, del principi al final!
10:55 Acabats l’esmorzar i l’instant líric, reiniciem la marxa sota l’espectacular referència que representa el Pedraforca; visible en tot moment. El camí, que ens permet guanyar desnivell de manera suau, està envoltat d’una vegetació més oberta que ens permet fruir de precioses vistes. Estem vorejant la Vall Pregona.
El senyor Lobo i una roca curiosa
11:10 Hem arribat al Coll de la Serra (1.425 m), tal com indica un rètol ben visible. És aquí on l’Emili pren la paraula per descriure la geologia de la zona; “serres que formen el Pre-Pirineu, formades a l'època Terciària, constituïdes per roques sedimentàries, bàsicament calcàries i margues”. També ens parla del Nivell K de finals del Cretaci; es tracta d’una fina capa de “tectita i iridi” que recobreix el mon sencer com a resultat de l’impacte d’un colossal meteorit al golf de Mèxic. L’explosió va injectar 21.000 km3 de pols i fragments de roca fins a l’estratosfera i va provocar grans incendis. Després d’impedir l’arribada de radiació solar durant mesos, la pols va retornar a la superficie del planeta provocant l’extermini de la majoria dels animals (dinosaures) i plantes; els mamífers supervivents van començar el seu predomini.
Per saber-ne més:
https://www.youtube.com/v/PBxt6hrEKwE (castellà)
https://www.youtube.com/v/tRPu5u_Pizk (anglès)
http://www.recercaenaccio.cat/basic/el-limit-kt/
Per tal de deixar testimoni de la nostra presència en aital indret ens fem la fotografia del grup. A continuació tornem a endinsar-nos al bosc i moments després en sortim per agafar una ampla pista que ens ha de portar al barri del Roser de Gisclareny.
Tots menys 2
12:00 Som a Gisclareny (una església i quatre cases), on pugem a un mirador que ens permet contemplar les vistes de l’entorn: els Castellots (cim de Gisclareny), les Penyes Altes, el Puigllançada, la Roca Castellar, el Serrat del Voltor, la Gallina Pelada, etc.
Dalt el mirador
12:40 Iniciem el retorn per un camí ample que deixa el Coll de la Bena (1.439 m) i el preciós barri de masies a la nostra dreta. Ens tornem a emboscar per la Vall Pregona. Mentre caminem es produeix un interessant i mesurat debat, entre el senyor Ventura i l’Alfons 3.0, sobre l’univers moral i l’ètica, primer, i, més tard, sobre les diferències entre clàssic, vell i antic; els que ho hem escoltat ens hem enriquit intel·lectualment d’allò més..
Veïns antics o clàssics, però ben avinguts
13:00 Ja tornem a ser al coll on hem esmorzat. Ara la baixada es fa més llarga i pesada que abans quan ho hem pujat.
14:10 Arribem als cotxes on fem neteja i assaborim la clara fresca, amb olives i patates xip d’en Joan. Gràcies, gràcies i gràcies!
14:20 Tots dalt els cotxes i cap a Saldes. Concretament al restaurant de Cal Xic que, a mig matí, l’Oriol ha pres la precaució de fer reserva de taules i menús.
14:35 Arribem a cal Xic i ens entaulem.
1er plat: Amanida verda, amanida catalana, macarrons, fideuada i patates emmascarades. A en Ciu li surt barba, esperant les patates emmascarades! Està desesperat
2on plat: Xai, llom, botifarra i mixta de xai amb botifarra. L’Alfons ho demana tot sense all! I al final n’hi posen; no és el seu dia!
Postres: Gelats Màgnum, mel i mató, flam de vainilla amb nata o sense, formatge.
Mentre dinem en Guifré, que com sempre no se’n pot estar, fa un suggeriment. Proposa, als caminaires, constituir una SICAV que rendibilitzi a bastament els cabals invertits entre tots els caminaires. És una pràctica que es fa en els ambients molt distingits i informats; tan sols per aquest motiu ha de ser una cosa bona. Només cal reunir 2,4 milons d’euros i 84 “mariachis” per a beneficiar-nos dels avantatges. Els presents ho reben fent plagasitats que deixen confós al proposant i, finalment, no es pren cap decisió al respecte.
En Jordi L. pren la paraula i insisteix en proposar que algú compri olives i patates xips per tal de donar un descans a en Joan. Si però no, o bé tot el contrari. Resultat: tampoc s’arriba a cap acord.
Una assenyada intervenció d’en Francesc deixa ben clar que, pel que fa al cafè, sigui qui sigui el que el subministri, almenys que sigui bo; en Ricard se sent al·ludit i en pren nota.
Propera sortida s’ha de fer prop de Tossa de Mar per fer una arrossada a la Mansió; algú ha comentat que el fet de pujar a Saldes fa agafar ganes d’arròs a en Guifré. L’arròs el cuinaran en Pep i en Guifré que s’apressen a repartir responsabilitats i comandes de begudes i altres elements de vermut i postres entre els assistents. Queda taxativament prohibida la “Paella d’or” i les xips seran “Morales”. Pendent de decidir l’itinerari de la caminada; l’Oriol i en Ricard triaran el camí ideal.
En Ciu demana nota del restaurant i sembla que sortirà molt baixa. En Pep fa comptes i sortim per 14€.
16,25 Marxem cap a casa
18,00 Som a casa
EL BOSC
Bon dia bosc, et saludem
encara que et mantinguis
en el teu mutisme, amb un silenci
trencat per la caiguda de les fulles seques,
la remor de l’aire que juga entre les branques,
i el brogit del corriol d’aigua
que entre els còdols salta.
Pulsacions, batecs, brunzides, sons...
el bosc te la seva veu que no és humana.
Els teus arbres estimen la terra
i amb les arrels s’hi aferren
Els teus arbres estimen el cel
i amb les branques l’abracen
Arbres que pels seus vasos corre la saba
que els dona la vida
Arbrebarreig de branques que branden
i de fulles que tremolen
Com hi som ben acollits, t’estimem
perquè ens albergues generós
Muntanya, ermita i olor de flor boscana,
venim i voldríem no pertorbar la teva calma
Segur que ens entens i per això et respectem
Si ens convides a entrar
amb el teu permís solcarem els senders
Gràcies bosc per acollir-nos,
seguirem els camins per les seves marques
Companys, anem!!
Camí de Gisclareny
22 d’abril de 2015