Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
Bufadors de Beví 10-02-2016
Dades tècniques del prestigiós centre RPF
Objectiu: Sortint de La Farga Bebié arribar al Coll de Beví travessant la Serra de Bufadors
7:00 Davant del Museu de Badalona, amb britànica puntualitat 3 cotxes (de l’Alfons, d’en Joan i d’en Ricard) acomoden els passatgers (Jordi L., Jordi P., Toni, Pep, Lluís, Guifré i Marcel) amb l’objectiu de traslladar el grup de caminaires residents a Badalona al punt de trobada establert amb anterioritat: “la cruïlla de les 4 Carreteres” a Tona. Falta l’Emili que segueix amb bon pronòstic la recuperació. Un desafortunat percaç ha obligat al senyor Ventura a supervisar els esforços del planxista per eliminar qualsevol vestigi de la inoportuna ratllada soferta en el seu pulcre Volkswagen i, això, evita que puguem fruir de la seva companyia (la del senyor Ventura, no pas la del planxista); darrerament, el control de paletes i planxistes és causa de nombroses i persistents absències. Abans d’iniciar el periple, l’Alfons fa lliurament del folre polar a en Guifré que la darrera sortida va deixar oblidat al cotxe de l’esmenta’t controlador de planxistes. Sembla que el declivi del cronista l’afecti de tal manera la memòria que fins i tot s’oblida que té mala memòria; vaja, un cercle viciós (el de la memòria no pas el cronista) sense solució possible.
Anem per feina, marxen puntualment tres cotxes en direcció a “Les 4 Carreteres”de Tona. Bé, si haig de reflectir escrupolosament la realitat hem de convenir que són dos cotxes els que segueixen la ruta adequada per anar a l’esmenta’t punt de Tona, perquè el tercer cotxe, l’Honda que porta taula per prendre el cafè i els que a dins hi viatgen, s’ha vist forçat pel seu conductor (l’Alfons) a anar a comprovar si en Narcís ha deixat el cotxe ben aparcat al centre comercial Alcampo de la capital d’El Maresme. Efectivament, el cotxe està ben aparcat i en Narcís ja fa estona que ha estat recollit per l’Oriol, amb el seu Captur i “l’homen” de Tortosa, i ja deu ser al punt de trobada amb la resta de caminaires. No hi fa res, amb renovada il·lusió l’Alfons arrenca el cotxe (l’Honda, no el d’en Narcís) i s’obliga de recuperar el temps perdut no fos cas que els seus companys es congelin esperant-lo a Tona. Ah!, però, capricis del fat, quan arriba al punt de trobada (allà on es congelen els que ja han arribat) passa de llarg i, per la qual cosa, ha de fer la “volta per la figuera” per tal d’arribar definitivament al punt fixat en el moment en què en Toni furtivament ja ha comprat un parell de xuixos de colesterol.
8:00 Tots reunits pugem als cotxes i seguim la C-17 fins a la sortida entre Vic i Ripoll que ens porta a l’entrada nord de la Farga de Bebié. En aquest punt deixem els cotxes al costat de la carretera prop del pont del tren que travessa el riu Ter.
Això s’acabat
8:25 Aparcats els cotxes i desplegada la taula gaudim de cafetó, lleteta, croissants amb greix i sense, pameles i ... beguda espirituosa. Sobre la qualitat i presentació del cafè tots els comentaris són d’elogi la qual cosa deprimeix al cafeter suplent que creu merèixer algun reconeixement encara que tan sols sigui per alabar les seves inusitades innovacions. En Marcel ens fa una magnífica i documentada exposició de la murtra, “un arbust que es pot veure a totes les comarques litorals des del Rosselló fins a l'Alacantí i a les Illes on és més comú”. Prefereix climes temperats i càlids, llocs arrecerats i sòls eixuts i frescos. Viu als matolls, a les màquies i als marges de rambles i torrenteres. Són nombrosos els usos medicinals d’aquesta planta i es poden classificar segons la via del cos que es tracti.
-
Via interna:
-
Afeccions respiratòries: bronquitis, sinusitis, otitis.
-
Afeccions microbianes de les vies urinàries: cistitis, prostatitis.
-
Dispèpsies hipotòniques.
-
RefredatsLeucorrees.
-
-
Via externa:
-
Hemorroides, ferides, llagues, úlceres, leucorrees, metritis, etc.
-
Myrtus Communis
El MHP se sent desil·lusionat pel fet que no sembla que estimuli la libido en temps de climateri masculí.
8:50 Desparem i desem la taula i comencem a caminar. Partint del pal senyalitzador GR-151, seguim el camí del Bisbe i Abat Oliva, travessem el pont del Tren sobre el riu, seguim per Sant Moí i passem pel sender que ens condueix per la serra de Bufadors i més tard als Bufadors.
Confidències als Bufadors
Caminaires escalonats
10:05 Ens trobem immersos entre les roques anomenades els Bufadors de Beví. “En aquest indret la serra dels Bufadors presenta, parets escarpades en la seva cara sud i una espessa fageda i boixos a l’obaga, que és per on caminem. Els bufadors que li donen nom són una peculiar formació geològica produïda pel trencament de la cresta de la serra que provoca una acumulació d’estrats. Aquesta acumulació de roques deixa espais buits a l’interior, per on circula l’aire d’un costat a l’altre. Quan aquest surt a l’exterior, a més de ser comparativament més fred, si fa vent, en determinades condicions, fins i tot xiula. Anem trobant forats i cavitats com si es tractés d’orificis d’aire condicionat.” Malauradament no ho hem pogut comprovar perquè en aquell moment no bufava gens d’aire.
Moltes fotografies i converses variades, en especial sobre ordinadors, programes, connexions, etcètera (bàsquet i dones ni s’esmenten). Un ínclit caminaire fa una abrandada defensa dels neurocirurgians als quals situa en el zenit de tot coneixement, en contraposició amb els traumatòlegs als quals considera mers carnissers sense formació, ni escrúpols i ni cultura.
10:15 Ens fem la foto de grup i reiniciem la marxa.
Esmorzant
11:00 Fem el cim. Es tracta del Coll de Beví on esmorzem, compartim la bóta de vi i xocolata amb avellanes. És el moment d’en Jordi L. que aprofita per recitar el poema de Pere Quart, “Natura Viva”
11:20 El camí de tornada pel costat sud de la carena, no té gaire en comú amb el de l’anada, és més sec i temperat, i també, més habitual a les terres de la comarca que l’envolten. En un extens prat veiem un ramat de bens amb el típic “rogue male” del qual en vaig donar referència la darrera crònica comparant-lo amb el capteniment de cert caminaire; avui s’ha confirmat allò de “una imatge millor que mil paraules”.
El “rogue male”
i la resta
Ara el camí discorre per una pista encimentada sense cap incidència notable, si no tenim en compta la discussió de si s’havia de prendre el camí de Santa Maria de Besora o el de Ripoll. Després de passar pel costat de l’ermita de Sant Moí i d’un mas abandonat hem tornat a creuar el pont del tren i hem arribat on havíem deixat els vehicles aparcats.
Ermita de Sant Moí
Passant el Ter
13:10 Som als cotxes, neteja general, clara, xips i olives d’en Joan (el munificent); això no obstant, va amenaçar a un consternat cronista fent-li saber que era l’última vegada que li portava la cervesa “de veritat”.
13:25 Marxem cap al Collet de Sant Agustí; a partir d’ara ens hi referirem com el Collet donada la freqüència de les nostres visites.
Espectacular arquitectura modernista del restaurant
13:50 Hem arribat massa d’hora al restaurant del Collet i ens anuncien que encara falten 45 minuts per poder disposar de taula i viandes. Per fer temps decidim traslladar-nos (amb cotxe) fins al Santuari dels Munts.
Panoràmica des dels Muns
13:55 Arribats al Santuari constatem que bufa un vent insistent i bastant fred, la qual cosa fa que els més grans o delicats busquin un recer en les parets obagues de l’edifici; quan surt una mica de sol veiem que allà on toca s’està més bé. Tot i que la vista és molt bonica en Ricard prefereix dormisquejar una estona.
Que estan enfadats?
14:15 Ja hem tornat al restaurant, però encara tenim ocupada la taula. Això comporta més xerrameca intranscendent que aquest cronista rebutja reflectir per tal d’evitar desplaença a l’amable lector.
14:50 Per fi seiem a taula! El menú consta de tres plats amb múltiples eleccions i les postres a pleret. En Guifré, el caminaire asceta no se’n adona de la “tríada” i molt prudentment demana la sempiterna amanida i unes favetes amb carn, la qual cosa provoca una vehement resposta de la cambrera que amb urgència l’insta a demanar un tercer plat; esporuguit així ho fa sense ni mirar el que tria.
Primer plat, segon plat , tercer plat (en Guifré no se n’assabenta i només en demana dos fins que la cambrera li “exigeix” el tercer).
Aquesta vegada durant el dinar no es presenten mocions i per passar l’estona en Guifré no para de demanar a en Narcís on està el nord, per veure si l’agafa en fals; no és dóna aquesta circumstància cap vegada. Vaja, que en Narcís no és dels que perd el nord.
Es decideix que a la propera sortida, el dia 24, es farà la calçotada a can Pep, i s’estudiarà una excursió a Sant Jeroni de la Murtra. Per tal de no agafar a ningú desprevingut, en Pep, amb les seus reconeguts dots de comandament assigna deures als caminaires per tal que l’efemèride sigui, com a mínim, tan exitosa com ha estat sempre. Queda molt clar que en Francesc no portarà les mongetes!
A les postres l’avi Francesc i en Ricard perquè farà anys el dissabte vinent (69 anys) conviden a cava; brindem i cantem a la seva salut i a la de tots.
En Toni, amb la seva gràcia badalonina, i en Francesc, amb la de Tiana (?), expliquen acudits que provoquen grans riallades als comensals. Els acudits, tot i ser bons, fan més gràcia després del xampany.
Ens serveixen les postres variades i el café mentre en Ciu pren nota de la valoració de l’excursió i del restaurant; dos sobrexcelents.
L’àpat surt a 15€ per caminaire.
17:00 Marxem cap a casa
18:30 N’hi ha que ja són a Badalona sense novetat.
NATURA VIVA
de Pere Quart
Ara em plau de glossar planerament
L’antic pessebre natural del món,
La muntanya i el riu, l’arbre de bosc,
La font i el prat, bladars i regadius.
Penso també en la serp i el borinot,
En la pedra foguera i l’esbarzer,
El gaig grallaire i el conill poruc.
Per les valls obagoses i els solells
Refaig de cor camins i corriols
Cap al cim generós, cap a l’avenc.
Recordo les primaveres amb plugim,
Tardors d’aram, hiverns emblanquinats,
I migdies d’estiu a foranell.
Només la mort em desposseirà
Del bell miratge que de tant en tant
Amenitza la meva soledat;
D’aquest silenci que escarneix la pau
D’un inefable capal tard d’abril
Dessota l’àlber més esponerós
On solíem trobar-nos d’amagat.
S’enyorava la vida al meu entorn,
L’aire tot just em duia les sentors
Secretes de l’argila, de l’herbei.
Jo esperava aquells llavis, aquells ulls,
Enamorat, per simpatia ardent,
D’un àmbit tan benigne i sense frau.
Palau obert als vent, sostrat del cel,
Dels homes born i tomba, i llur bressol.
Excursió 10-2-2016