Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Josep Ramon
Sortida a La Nou de Berguedà 4-05-2016
El 4 de maig és el 125e dia del any al calendari gregorià i al santoral catòlic es celebra (entre altres):
-San Florian (de Lorch)
-San Silvano
-Santa Mònica
-Santa Pelagia
EFEMÈRIDES
-1675: a les Rodalies de Londres, el rei Carles II ordena la construcció del Observatori de Greenwich
-1704: a Lisboa hi desembarca l’arxiduc Carles d’Àustria, començant la Guerra de Successió Espanyola
-1707: a Bunyol (la Foia de Bunyol): les tropes borbòniques ocupen la vila (guerra de Successió)
-1814: a Espanya, Ferrà VII declara nul·la la constitució de 1812 i totes les decisions de les corts de Cadis
-1886: a Chicago (EEUU) té lloc la Revolta de Haymarket després de la vaga general iniciada 3 dies abans. Degut aquesta massacre, l'1 de maig és celebra a tot el mon (menys als EEUU) el Dia Internacional dels Treballadors
-1902: a Barcelona és suspenen els Jocs Florals degut a las protestes contra la senyera espanyola
-1930: a la XXI cursa Targa-Florio, el pilot italià Achile Varzi guanya al volant d’un Alfa Romeu
-2016: el Grup Muntanyenc Caminaires de la Costa fa una sortida a La Nou de Berguedà
Des de quarts de 6 AM els mes matiners, i no es diran els noms per no avergonyir als que els hi costa desempallegar-se dels llençols, que els molts honorables Caminaires és preparen per viure un altra jornada de natura, de companyonia, de xerrades serioses i altres no tant i compartir les menges que al llarg de la jornada estaran al nostre abast.
A Badalona és reuneixen els honorables, Guifré, Josep, Pep, Joan, Marcel, Alfons, Toni, Lluís i Emili. A les 7 AM en punt s’acomoden al Peugeot d’en Joan i al Nissan d’en Marcel i surten per la carretera de Montcada a buscar la autopista que els portarà al lloc de trobada.
Per altra banda, els maresmencs han quedat en trobar-se al lloc habitual de Mataró. De camí a la capital del Maresme, l’honorable Oriol i l’honorable Josep Ramon tenen l’oportunitat d’admirar el sol naixent; un espectacle de la natura que sempre emociona de veure’l. Com ja podeu endevinar, el capgròs mataroní, honorable Narcís, i el pirata premianenc, honorable Josep Ramon, s’acomoden al Renault de l’Oriol i emprenen la marxa, via Vic, Prats de Lluçanès i Berga fins al lloc de reagrupament: Cercs.
Sortida del sol; son les 6:50 AM
Són les 8:25 AM quant arribem a Cercs.
Cercs és una vila coneguda per les seves fonts d’aigua i pel forn de Ca l’Agustí, deixant de banda la central tèrmica, actualment fora d’us, que durant uns quants anys li va donar una trista fama.
El forn de Ca l’Agustí, en actiu des del 1884 ofereix tota mena de productes artesans elaborats al seu obrador, entre ells la celebrada i boníssima Coca de Cercs. L’Oriol estableix la negociació i s’adjudica les tres coques que hi ha al prestatge i que, encara, son un xic calentes.
Les coques abans de passar a mans de l’Oriol
La taula ben parada
Un cop comprades les coques, seguim camí cap a La Nou de Berguedà, on arribem a les 8:50 AM.
Parem els cotxes a la plaça del Ajuntament i en Josep Ramon munta, en un tres i no res, una petita taula plegable amb el seu tapet sintètic, però net i polit, per disposar els termos amb el cafè, la llet i el sucre gentilesa de l’honorable Guifré i les coques de Cercs gentilesa de l’honorable Oriol que son ràpidament esbocinades amb l’ajut d’unes estisores. El qui així ho vol, pot aromatitzar el cafetó amb unes gotes de rom produït a la República Bolivariana de Veneçuela, gentilesa de l'honorable Josep Ramon.
Rom bolivarià Ocumare
La Nou de Berguedà, tradicionalment i genuïnament la Nou de Berga, és un municipi de la comarca del Berguedà. Situat dins de la Serralada del Catllaràs, a l'esquerra del riu Llobregat i a 876 m. d'altitud. Al Sud-oest limita amb Cercs, al Sud-est i a l'Est amb Vilada i també a l'Est amb Castell de l'Areny i Amb Guardiola de Berguedà al Nord. Hi habiten 150 nouetans i nouetanes. El poble és punt de partida d'excursions, una de les quals culmina al Sobrepuny, cim característic i visible des de bona part de Catalunya. En dies clars la seva vista abasta fins al mar mirant al sud i bona part de la serralada pirinenca. El Santuari marià de Lourdes de La Nou de principis del XIX és un altre dels atractius del poble. És un gran edifici de línies neoclàssiques, amb un hostal, fonts i una piscina per a malalts. Dues fondes permetran als visitants reposar forces.
Són les 9:10 AM quant iniciem la caminada que ens portarà fins el Castell de Roset. El camí no és dur i si molt agradable; passem al costat d’unes vaques i els seus vedellets de pocs dies, tenim una magnifica visió del pantà de La Baells i, fins i tot, hem vist Montserrat a la llunyania.
Santuari de Lourdes de la Nou
Vaques i vedells
Pantà de la Baells
Panoràmica de l’embassament de La Baells
A les 11:25 AM assolim la fita: hem arribat al Castell de Roset, situat a una altitud de 1.023 metres. El Castell de Roset és un castell termenat del municipi de Vilada (Berguedà) declarat bé cultural d'interès nacional. S'aixeca en un turó rocallós als vessants de la serra de Picamill que domina la vall de Vilada. Ruïnes notables d'un veritable castell roquer. Per tramuntana, hi ha un camí encara empedrat que devia donar a l'entrada originària del castell. La roca mostra forats a dreta i esquerra que són la base on s'assentava una porta. Després d'uns 10 m de pendent, s'entra a l'esplanada del castell on resten construccions d'uns 20 m de llarg per 7 d'ample i uns 6 d'alt. La planta és completament irregular degut, segurament, a successives ampliacions que s'han hagut d'adaptar a la forma del penyal. L'aparell és de pedres molt regulars i acurat. Resten forats de sosteniment de bigues que mostren l'existència de més d'un pis i algunes finestres adovellades en mal estat. A la cara nord del castell hi ha una plataforma semicircular que devia constituir l'avantguarda defensiva. Té molt bona visió i comunicació amb el castell de Puigarbessós, que era també una de les possessions dels comtes de Pallars al Berguedà. La línia de comunicació entre castells devia ser: castell de Berga, Castellberguedà, castell de Puigarbessós i d'aquest als de Blancafort i Roset.
Castell de Roset, a 1023 metres d’altitud
La cisterna
El senyor del Castell
Un cop admirades les runes i les vistes és hora d’esmorzar. Aquesta vegada s’acompanya amb la ja tradicional bota de vi del priorat, gentilesa de l’honorable Alfons, l'enyorada xocolata gentilesa de l’honorable Joan (que va anar fins a Tàrrega per comprar-lo) i les pameles i trepins gentilesa de l’honorable Marcel. En acabar el refrigeri ens fem la foto del grup.
Són gairebé les 12 quant iniciem el camí de tornada, però abans hem deixat testimoni del nostre pas i sentiments al llibre de visites del indret, que tots els honorables Caminaires hem signat.
El camí de tornada ha sigut, pràcticament, el mateix que a l’anada encara que hem tingut un moment d’inspiració japonesa quan hem vist un cirerer en flor i tots els fotògrafs del grup han volgut immortalitzar el moment.
Guifré sota el cirerer
El grup es troba a “un jardí zen”
Continuem la marxa i arribem als cotxes a la 1:55 PM. I ja se sap, toaleta general (aquest cop tenim la benedicció d’una font d’aigua ben aprop) i l’aperitiu habitual gentilesa de l’honorable Joan.
A les 2:20 PM ja som al restaurant. Havíem reservat taula al matí, a la única de les dos fondes que era oberta: la Camprubí.
Hi ha converses variades i de temari diferent, segons es tracti de la banda dreta, esquerra o centre de la taula (es clar que aquesta orientació dependrà de la posició de cadascun). Així s’han donat converses sobre pensadors, filòsofs, creences religioses o d’encaparraments cupaires com p.e. el tema de les copes menstruals, amb una exposició prou gràfica de l’honorable Pep sobre la col-locació d’aital estri.
A les postres i sense cap celebració que ens permeti acompanyar-les d’una copa de cava, arriben les “mussions”:
1ª: l’honorable Narcís proposa que s’obligui a tots els honorables membres i companys caminaires a portar motxilla, doncs ha verificat per si mateix que algú no en porta i, apart de tenir ventat-ja per no portar pes a sobre, carrega les seves pertinences a un altre caminaire que sol-licit i a la vegada vergonyós, accepta sense reserves la feixuga càrrega que se li encomana. No s’arriba a votar.
2ª: l’honorable Lluís proposa que les votacions de la valoració de la caminada i el restaurant es faci a ma alçada i a peu dret. Hi ha diverses intervencions a favor i en contra i finalment s’aprova la “mussió” amb 2 vots en contra i 10 a favor.
3ª: l’honorable Oriol proposa que el final de la temporada sigui el 13 de juliol amb la volta al Pedraforca. S’aprova la “mussió” per unanimitat.
4ª: l’honorable Guifré, aprofitant l’embranzida de la “mussió” anterior, proposa que la sortida del 1 de juny es faci a la zona de Tossa de Mar amb posterior dinar a la seva mansió. S’aprova per unanimitat.
Així doncs, el calendari de sortides fins final de temporada es el següent: 18 de maig per decidir, 1 de juny a Tossa de Mar, 15 i 29 de juny per decidir i 13 de juliol a Saldes.
Finalment l’honorable Pep fa els comptes i sortim a 12 Eur per cap.
A les 4:15 PM ja som de tornada als cotxes, fem els efusius comiats de costum i emprenem el camí de tornada a les nostres llars sans, estalvis i contents.
Fins la propera!! Manquen 5 sortides per acabar la temporada 2015-2016.
DADES TÈCNIQUES DE LA SORTIDA
by Joan Soldevila i Barbosa
