Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
Sortida Vall del Bac 28-10-2015
Caminaires presents: Alfons, Guifré, Joan, Jordi Lleal, Jordi Puente, Josep, Josep Ramon, Marcel, Narcís i Toni
Cotxes: Alfons, Joan i Toni
Objectiu: Ruta circular. Des del Km 11,22km (Ctra. Sant Pau de Segúries a Sant Salvador de Bianya) seguir un GR fins Llongarriu i tornar per un camí asfaltat paral·lel, que discorre més al nord, fins a retrobar el punt de sortida.
Raò: “Com que cal gaudir de la tardor he pensat en una sortida a la Vall del Bac, a la Garrotxa. Crec que és un dels indrets amb més contrastos de vegetació i, per tant, un lloc on podrem gaudir de tots els colors de la tardor.” (Oriol Solà i Franquesa, el nostre enyorat conduïdor)
La Vall del Bac és una vall estreta, orientada d'est a oest, on és difícil trobar-hi algú i que amaga edificis antics entre els quals les cinc ermites romàniques que no visitarem.
7:00 Badalona. Davant del Museu. La llum és més escassa que la darrera vegada que ens vàrem trobar en aquest indret. Puntualitat exquisida, doncs l’Alfons que és el darrer a arribar ho fa abans de les set. És remarcable que aquesta vegada no sembla que en Guifré hagi oblidat el cafè; hi ha un voluminós termos que en sembla donar prova. Ara caldrà comprovar si els termos contenen la preada beguda estimulant que s'obté del fruit i de les llavors d’un gènere d'arbres de la família de les rubiàcies. Pugem als cotxes i seguim l’itinerari C-31, C-32, sortida Mataró oest, ctra. de Cirera, carrer de Brussel·les i pàrquing d’Alcampo, per tal de trobar a en Josep Ramon, que ja hi és, i en Narcís, que no.
7:25 Apareix en Narcís, després d’una angoixant espera de 10 minuts. Discretament se’l reprova i absol.
7:30 Reprenem la marxa motoritzada d’acord amb la següent singladura: desfem el trajecte carrer de Brussel·les, ctra. de Cirera, 4a. sortida de la rotonda, giragonsa, C-32 (ronda de Mataró), C-60, C-352 i C-17 fins Ripoll; no ens hem desviat per anar a Sant Andreu de la Vola. Ara prenem la C-26, la N-260 fins a Sant Joan de les Abadesses i la C-38 que ens situa a Sant Pau de Segúries. Aquí seguim per la C-153a que ens portaria a Sant Salvador de Bianya si en tinguéssim el caprici, però no és el cas, perquè als 11,22 km de la sortida de Sant Pau aparquem els cotxes en un replà al costat de la carretera i procedim a seguir el ritual normatiu, fer el cafè.
9:10 Comprovem que allò del cafè no era broma, puix els termos no tan sols contenien suficient cafè i llet, sinó que aquesta vegada el sucre, les culleretes i les tasses eren d’una realitat indiscutible. En Guifré, esporuguit pel comentari negatiu del molt Honorable President sobre la qualitat del cafè begut amb porró, es va proveir d’un cafè de suficient reputació (Carte d’Or); si hi van haver queixes, aquest humil cronista no les va captar. No hem de passar per alt els altres condiments que completaven la cerimònia; croissants, pameles, “trepins” i aigua de foc.
Cafè de debò
Marcel parlant de la Mostassa
En Marcel aprofita l’avinentesa per parlar-nos de la mostassa, una planta de la qual les llavors degudament preparades es fan servir de condiment. També ens recorda la paràbola (y2=2px) del gra de mostassa que esmenta la Bíblia.
9:20 Comencem a caminar i ràpidament ens embosquem voltats de tots els colors de la tardor. El terra està encatifat de fulles marrons, grogues i vermelloses caigudes dels fajos, els roures i els aurons, i trufat de tota mena de bolets (alguns comestibles més d’una vegada!). L’ambient justifica plenament els consells de l’absent saldenc. A més, l’Alfons ha fet un parell de “culades”.
10:00 L’Alfons, en Toni i en Guifré es veuen contagiats per la febra boletaire i no tenen ulls per res més. Com a prova del merescut respecte que el President inspira a tots els caminaires, en Guifré l’adreça cap a un indret on l’esperava un gemat rovelló; l’eufòria de la màxima autoritat en topar-s’hi va constituir un esdeveniment que resultaria prolix de reflectir en aquesta modesta crònica.
Placidesa i harmonia
10:55 En una ramanxola amb clariana assolellada, ens aturem per tal d’alleujar la bufeta urinària, sobretot els que la tenen inflamada, i fer un mos. L’Alfons, en Guifré i en Toni, encara víctimes de la febrada, es llencen a una embogida caça de bolets; després hi haurà discussions per veure qui se’ls queda. Criatures!. En Jordi L ens fa la lectura d’un escrit sobre màgia de la tardor del qual n’és autor en Miquel Comas, reputat ex-pastisser badaloní.
Mas del Coll i darrera un tros del campanar de Sta. Magdalena
11:10 S’han acabat els bolets i l’esmorzar (no pas la xocolata de Lidl que els boletaires poden tastar a pleret) i el grup reprèn la marxa. Passem prop la masia del Coll on veiem cavalls pasturant i els que se n’han adonat han pogut veure la part superior del campanar de l’església de Santa Magdalena del Coll; aquest cronista no ha estat dels afortunats.
11:30 Arribem a l’antiga casa pairal de Llongarriu i al costat hi ha l’església de Santa Maria de Sacot, coneguda també com a Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu. “Es tracta d’un edifici de finals del segle XII. És d’una nau rectangular amb volta de canó lleugerament apuntada. A ponent hi ha la porta d’entrada i a la llinda hi ha gravat un text i la data 1672. El campanar és d’espadanya amb dues obertures”. Algú de la família Simon (fabricants d’interruptors, connectors, ...) està convertint la masia en una casa de turisme. Ens fem la fotografia del grup.
Casa pairal de Llongarriu
Mare de Déu dels Àngels de Llongarriu
Foto del grup
11:45 Escoltant i fent nostres les assenyades raons d’en Narcís, decidim fer el camí de tornada seguint una carretera asfaltada, de la qual en desconeixem el nom i la codificació, que ens ha de permetre veure l’arbrat dels boscos que hem travessat a l’anada en tota la seva dimensió i color. Fa ràbia reconèixer-ho, però tenia tota la raó.
Natura i colors de tardor
13:15 Ja hem arribat allà on hi ha els cotxes aparcats. Els nets i polits que solen fer la toileta s’ocupen d’aquests menesters i hom pot comprovar com el pas del temps ha deixat senyal indeleble en aquells torsos abans joves i pletòrics. En Quevedo ho diu així:
Miré los muros de la patria mía,
si un tiempo fuertes ya desmoronados
de la carrera de la edad cansados
por quien caduca ya su valentía
Melangies a part, alguns s’han estranyat de què en Joan, tan poc procliu al pudor i més donat a mostrar la nuesa de les seves ben tornejades extremitats, avui anés més cobert que una monja. S’han fet conjectures de tota mena: que potser li ha sortit una granissada, que si ha estat per solidaritat amb la resta de caminaires, que si la samarreta o els pantalons curts els tenia tacats, etc. Però si més no, els privilegiats que l’hem observat quan feia les ablucions donem testimoni que les extremitats superiors, han aparegut sense màcula. Aquestes consideracions no ens han privat en absolut de fruir de les cerveses, les clares, les olives i les patates fregides de can Coromines.
13:30 Sadollats i reconfortats marxem cap al restaurant Can Siscu a Sant Pau de Segúries que, molt oportunament, tanca cada dimecres. Un vianant ens recomana anar a cal Repunxó entre Sant Pau i Sant Joan de les Abadesses. Altra vegada aquests tampoc volen treballar el dimecres. Finalment, decidim seguir fins Can Rama a 4,5 km de Ripoll a carretera de Sant Joan. Aquest restaurant té un interès addicional perquè, la darrera vegada que hi vàrem ser, es va produir una visió fora del comú en forma d’una Sàpiens amb tots els atributs que els paleoantropòlegs tant admiren.
14:05 Arribem al restaurant RAMA i els únics Sàpiens eren del gènere masculí amb estómacs prominents. Què hi farem, si més no ens han atès de seguida.
En Guifré, que avui li han reservat lloc al costat del senyor President, no s’ha atrevit a presentat cap moció, tot i que en tenia de preparades. Això no obstant, i confidencialment, aquest cronista ha pogut saber que pretenia establir nous rànquings a cada sortida. Ell creu que fora bó qualificar els cotxes, no per la seva categoria i/o valor monetari, sinó per l’habilitat del conductor, l’ambient interior i el pes específic de les converses i debats que hi tenen lloc. Sigui el que sigui, ho ha deixat per a millor ocasió.
El menú no era de 5 estrelles, però era mengivol:
Entreteniments: Suc de tomàquet, amanida d’escarola i enciam
1er. Plat: Espagueti bolonyesa, espàrrecs amb maionesa, ...
2on. Plat: Orada, Pollastre a la brasa, Porc rostit, ...
Les postres: Gelat de torró amb ratafia, flam amb nata
Cafès
Total 13,50€
En Narcís, ens ha alegrat l’àpat oferint-nos una copa de cava que ha estat molt ben rebuda i tots hem brindat per celebrar la seva onomàstica. Una vegada més, segueix la placidesa i bona harmonia en el grup, malgrat algun tímid intent de l’Alfons i en Toni d’emular l’ínclit tianenc encara convalescent de l’esquinç o vés a saber.
Celebrem l’onomàstica d’en Narcís
En Ciu passa a preguntar la valoració de la caminada i del restaurant.
16:15 Marxem contents i satisfets
17:40 Els de Badalona ja hi som sans i estalvis