Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
17-06-2015 Sortida Maçaners - Mirador de Vallcebre - Maçaners
Absents: Narcís (desconsolat a “Madrit”), Ricard (addicció), Lluís (addicció), senyor Ventura (sobtadament), Jordi P (neta) i l’Emili (indisposició)
Presents: la resta
Cotxes: Toni, Pep i Ciu (un AUDI i 2 Mercedes Benz!)
Objectiu: Maçaners - Mirador de Vallcebre - Maçaners
Dades tècniques subministrades pel centre JSB
Distància: 10,61 km Temps: 4:05:08 Desnivell: 523 m.
7:00 Trobada al museu (per variar) amb els cotxes d’en Toni i d’en Pep. En Ciu ha recollit a en Francesc i l’Oriol a Montgat i ha anticipat uns minuts la sortida per tal d’anar a Cercs a comprar la coca que ens han promès per fer el cafè. Els de Badalona seguim aquell trajecte tan nostrat que ens du a Saldes, però sense arribar-hi.
8:40 A Maçaners, tots tres cotxes, ens desviem a l’esquerra per una carretera asfaltada fins a arribar a cal Roig (o Cal Espardenyer) on deixem els cotxes aparcats i ens disposem a fer el cafetó. De cop en Guifré (suplent en funcions d’en Ricard) s’adona que malgrat haver portat l’enginy del cafè i la llet ha oblidat les tasses i les culleretes a casa seva (damunt la tauleta de nit). Els caminaires presents a més deixar-lo com un drap brut s’enfilen per les parets, fins que la saviesa d’un dels més grans (d’edat) suggereix que es faci servir el porró; primer sense sucre pels que així volen el cafè, després amb sucre pels més llépols i finalment amb llet per a la resta. Resultat de la R+I+I: beure el cafè amb porró és una troballa! En Jordi Lleal aquesta vegada no es deixa el “guisqui, xeli para el personal”.
La coca i els trepins
Cafè amb porró
9:05 Comencem la marxa seguint l’antic camí de Saldes a Vallcebre amb la finalitat d’arribar al mirador de Vallcebre que ens permetrà veure la vall i el poble des d’una certa alçada. Els pendents són suaus, fa sol i la temperatura és molt agradable. El Pedraforca, amb tota la seva bellesa, és omnipresent i sembla tutelar-nos durant tot l’itinerari. Models i artistes no paren de fer-se retrats amb la muntanya de fons. Ben segur que es van glossar temes interessantíssims , però l’esquifida memòria del que això escriu no en recorda cap.
10:35 Parada i fonda, avui sense la xocolata d’en Joan i amb l’Alfons que inicialment s’ha oblidat de posar la bóta del vi a disposició dels assedegats companys. Quin dia! Hi ha gent que porta molt malament el fet de fer-se gran (vell, clàssic o antic?)!
10:45 Tornem-hi que no ha estat res. Travessem boscos, clarianes amb gespa i torres de la xarxa elèctrica i trossos de carretera asfaltada. Quan ve l’Oriol i en Ricard es fa fonedís el camí és segur i no hi ha dubtes.
11:30 Som al mirador de Vallcebre amb magnífiques panoràmiques del Catllaràs, la Tossa d’Alp, el Moixeró i una part del Pirineu. Les màquines de retratar treuen fum i en Ciu ens fa un retrat individual per a un misteriós projecte. Hi ha qui li sembla veure el restaurant de cal Susén on ens esperen per dinar. És allò de “qui té gana, somia pa”.
Panoràmica des del mirador
10:40 Encetem la tornada desfent el camí per on hem vingut entre boscos i prats.
13:30 Ja hem arribat on vàrem deixar els cotxes i observem el ritual que involucra clara, “patates xips” i olives farcides. Crec reflectir el sentiment de tots els caminaires (menys un) si afirmo que no puc concebre una sortida sense en Joan i les seves “circumstàncies”
El benefactor (primmirat)
El guapo (?)
13:50 Complert el tràmit marxem cap al restaurant
14:00 Cal Susén és un restaurant molt endreçat amb una privilegiadíssima vista sobre el Pedraforca. Els propietaris són amics de l’Oriol i ens tracten molt bé. Com sempre l’àpat va de menú (vegeu fotografia adjunta)
Durant el dinar en Josep Ramon presenta una “mussió” en la qual justifica i excusa l’absència dels bons desitjos verbals i gràfics que la senyora Pàmies ens sol adreçar en aquestes dates. L’estat de prostració (el de la Sra. Pàmies) al qual es veu sotmesa per una indisposició, que tots fem vots per tal que sigui lleugera i passatgera, li ha impedit adreçar-nos la missiva. A continuació, el premianenc també s’interessa per la data i hora de la pujada al Canigó. Se l’informa que el dia previst, si la climatologia ho permet, serà el dilluns vinent 22 de juny. En Guifré, escamat pel fracàs de la darrera sortida al Pedraforca, guarda un significatiu silenci després d’emetre un descoratjat sospir.
A l’hora de les postres i el cava per celebrar els 71 anys d’en Joan i els 69 d'en Toni, en Guifré enceta el “Happy Bithday to you” en versió nostrada que fa més o menys així:
“La festa va per tu,
la festa va per tu,
71 (69) anys de sobre,
no te’ls traurà ningú”
En el sobre taula es debaten dos assumptes si més no sorprenents:
1. Segons manifesta l’Alfons la samarreta, que tan elegantment llueix, no enceta els mugrons!. És fantàstic, oi? Hi ha qui, insidiosament, diu que la d’en Lluís, que és tan sexi, no té aquesta característica.
2. També s’apunta l’objectiu de la propera sortida: torrent de Cabana o ...
Passem comptes i sortim per 15 €. En Ciu pren nota de les puntuacions del dinar i la sortida.
El senyor comptable
16:00 Pugem als cotxes i cap a casa.
17:40 Els de Badalona ja hi som (a Badalona)