Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
3-06-2015 Sortida Coll Formic-Sant Segimon-Matagalls
Absents: Narcís, solcant cel i terra per l'orient més llunyà, i Josep Ramon, pescant "picuas", "palometas", "cojinuas", "jiguaguas", barracudes i tot el que és posi a tret en les procel·loses aigües del Carib.
Presents: la resta
Cotxes: Lluís, Francesc, Josep i Ricard
Objectiu: Ruta circular Coll Formic-Sant Segimon-Matagalls-Coll Formic
Matagalls des de Coll Formic
Dades tècniques (RPF)
Distància: 13,14 km
Temps: 4:08:16
Desnivell: 744 m
Trajecte efectuat
6:55 Arriba en Guifré! (és un impuntual) quan la resta de caminaires i els cotxes ja som davant del museu de Badalona. Repartits els caminaires en els veicles fem el següent trajecte: C-31, C-32, C-60, C-35, BV-5301 que passant per Sta. Maria i Sant Esteve de Palautordera ens condueix a Coll Formic (1145 m).
8:10 Som a Coll Formic, aparquem els cotxes i fem el café ritual amb ... i conyac. Algú ha fet un comentari sobre el cafè, però ara mateix no recordo si ha sigut positiu, negatiu o tot el contrari.
-
Nom català: Arbre de l'oro, Auroner, Auró, Blada, Blada de fulla petita, Erable, Rotaboc
-
Nom castellà: Äcer, acirón, arce de españa
-
Distribució geogràfica general: Late submediterrània
-
Hàbitat: Boscs de roure valencià, de pi roig, etc.
-
Forma vital: Macrofaneròfit caducifoli
-
Mida: 8-15 m.
Tardor
En Marcel, ens parla de la blada, la fulla de la qual és el símbol nacional del Canadà i apareix a la seva bandera. Es tracta d’un arbre força abundant en el Montseny. La fusta de la blada, de color pàl.lid i molt densa, destaca per la seva gran resistència i es fa servir per fer paviments de gimnasos i sales de ball, però també per a la fabricació d’instruments musicals com violins i flautes, peces del piano, estris de cuina com culleres i cullerots, i tacons de reforç.
Primavera i estiu
L’Emili, atenen la petició d’un caminaire poc informat, ens fa una ressenya de la taula dels temps geològics que fan servir els geòlegs per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra. A tall de resum ens explica que les eres de la Terra són 4:
1. Primària o paleozoic. Les essers vius dominants van ser els invertebrats aquàtics i els grans boscos.
2. Secundària o Mesozoic. Domini dels vertebrats; en particular, els grans reptils sofisticats, que desapareixen al final d’aquesta era.
3. Terciària o Cenozoic (inferior). Dominen els mamífers. Els tipus moderns d'aus, rèptils, amfibis, peixos i invertebrats. Els primers homínids, feren llur aparició.
4. Quaternària o Cenozoic (superior). Dominen els homínids
Per saber-ne més: http://ca.m.wikipedia.org/wiki/Taula_dels_temps_geol%C3%B2gics
Tots escoltant (i un que mira no sé què)
8:40 Comencem a caminar en direcció a Sant Segimon per una pista que surt del costat oposat de la carretera on hem deixat els cotxes. Sembla impossible, però de bon principi ja cal enfilar-se. Es veu que al món no hi ha camins d’anada que no pugin.
Font de Sant Miquel dels Sants
9:55 La font de Sant Miquel dels Sants,
d’aigua molt fresca, sadolla el ramat.
Monestir de Sant Segimon
10:05 Arribem al Monestir de Sant Segimon, església i construccions annexes. Està tancat per obres. La tradició ens diu que el destronat rei de Borgonya, Sant Segimon, va fer penitència en aquesta zona i això va donar nom més tard al santuari. El santuari està documentat l’any 1290 tot i que l’actual és dels s.XVII-XVIII.
Reculem uns metres per al mateix camí per on hem vingut per trobar unes escales que pugem fins a arribar a un indret anomenat la cova del Sant. Des d’aquí ens enfilem fins a la petita ermita de Sant Miquel de Barretons on podem contemplar els Pirineus i tota la vall.
Sant Miquel de Barretons
10:30 Contemplem el paisatge i ens aturem a fer un mos.
10:40 Reprenem la marxa sempre pujant, suant i panteixant per un cami sense gens d’arbrat i sota un sol que per ara no crema.
11:00 Estem a coll Saprunera, on l’Emili i en Jordi inicien el camí de tornada; la resta d’ardits continua el camí.
Coll de Saprunera
12:00 Els infatigables arriben al cim del Matagalls. En Lluís ho aprofita per treure’s el maillot i lluir una samarreta “outwet carbon” que és l’enveja de tots. (Per saber-ne més http://www.esciclismo.com/ampliada.asp?Id=22049).
12:10 Fem la fotografia del grup tenint en ment les absències i els dos companys que s’han desviat al coll Saprunera. Tot seguit emprenem el descens cap el coll Formic.
14 menys 2
12:15 L’Emili i en Jordi ja són als cotxes i ho aprofiten per posar-se a la fresca.
13:30 Els que han arribat al Matagalls ja són a l’aparcament de coll Formic
13:35 Toaleta, clara, olives i Coromines
per delicadesa d’en Joan.
13:45 Nets, polits (alguns) i sadollats tots,
pugem als cotxes en direcció a Sant
Esteve de Palautordera on ens espera el
restaurant La Vall.
14:05 Ja som al restaurant. Hi ha un piano,
una mica desafinat, i en Jordi P. ens regala
els sentits amb una delicada música. En
Joan tampoc resisteix la temptació i
executa el seu repertori.
Demanem el menú (vegeu la foto d’en
Lluís) i ens esperem una bona estona; amb
raò hi ha qui s’impacienta. De fet el servei
l’integren tan sols dues persones i una
d’elles és el cuiner. La puntuació del
restaurant crec que serà molt discreta.
Lang Lang I
Lang Lang II
Per variar, en Guifré presenta una “mussió”. Després de farcir-ho exageradament amb buides paraules, en resum, demana que els caminaires ens comportem com els suïssos (que parlen molt baix) per tal de no importunar a altres persones que estan dinant. Com sempre no se li fa cas i no s’accepta. Fins hi tot l’Oriol, de forma vehement, diu: “si, si, els suïssos quan són a casa seva són molt suïssos però quan venen aquí, a Espanya, llancen papers per terra i coses molt pitjors encara”. En sentir la locució “aqui, a Espanya” hi ha un crit general d’espaordiment i, tot seguit, es presenta una “mussió” de censura que és recolçada per unanimitat (fins i tot per l’Oriol).
En suggerir, en Ricard, que hi hagi un porró de vi amb gasosa i un altre sense (gasosa), en Pep reacciona com un llampec i li etsiba un “d’això res, que els porrons de vi han de ser tots amb gasosa i si no ...” (l’aconsella que prengui rumb a la sodomia). A continuació esclata un xivarri en el que tothom demana la paraula. Hi ha qui diu: “menys consells i més adreces”. D’altres més assenyats, manifesten que de seguir aquest consell pot passar el que amb els supositoris, que “creen hàbit”. Això si, en Pep aclareix que en Guifré és una excepció; no queda massa clar si és pel vi o per això dels supositoris. A final, foc d’encenalls perquè no s’acorda res i es torna a la normalitat com si res no hagués passat.
15:30 Sembla que no pugui ser, ens porten el segon plat!
En Guifré, per entretenir al personal, recita de memòria! un poema sobre “los pedantes presumidos que porqué mucho han leido creen tener instrucción ...”. Mentre tant, en Pep, que com de costum va a la seva, demana la puntuació de l’excursió. Moment emotiu: en Narcís des del Japó, ens envia foto menjant amb “palillos”. Res de nou del’enyorat Ciu.
La propera sortida serà Saldes-Vallcebre i dinarem a cal Susen si està obert (dimecres 10/06 no ho estava).
En Francesc té la deferència de convidar a cava perquè ha fet 59 anys. Que n’és de maco el nen!
En Guifré i en Pep dediquen cançons a l’homenatjat. La d’en Guifré com que és curta l’escriuré:
La festa va per tu
La festa va per tu
Cinquanta-nou anys de sobre
No te’ls traurà ningú
En Pep demana la valoració del restaurant. La mitjana sortirà baixa.
17:00 Acabem de dinar, i els comptes d’en Pep surten a 15€ per cap. D’acord amb la llei de transparència ens fa saber que ha resultat un remanent de 15€ que s’aplicarà a futures despeses
18,00h Som a casa sans i estalvis