“El primer raig de llum que il·lumina la fosca, i converteix en esclat enlluernador aquella obscuritat en la qual s’embolcalla la història incipient d’un periple que ha de restar amb lletres d’or en els annals de les expedicions més encimbellades,” i que aquest humil cronista es proposa reflectir, amb la millor de les voluntats, però amb la migradesa d’aquells recursos literaris reservats tan sols als beneïts per la mirada d’Érato.

 

Tal com dèiem, estem a 29 d’octubre de l’any del Tricentenari i en Josep Ramon ha trucat a cal forner, quan falten 20 minuts per les 7, per tal de proveir-se dels “croisantets” que formen part de la rutina i el vici de cada sortida dels Caminaires. Aquesta vegada condueix el seu cotxe fins a Montgat per tal de recollir a l’Oriol que ansiosament (6:50) l’està esperant, i marxen a retrobar la resta dels expedicionaris que aquesta vegada, per variar, han decidit aplegar-se davant el Museu de Badalona a les 7 del matí; és extraordinari, oi? Són 3 cotxes, el d’en Ricard, el del senyor Ventura i el d’en Josep Ramon, els que hauran de transportar els 12 Caminaires peresents puix que, hi ha tres “lamentables” absències, això si, plenament justificades i ineluctables; la inflamació de la mucosa gàstrica, l’onomàstica i les maletes han impossibilitat a en Francesc, en Narcís i en Jordi, el bard, respectivament, concentrar-se amb la resta dels Caminaires. Tal com he dit abans, molt lamentables.

 

En aquesta oportunitat l’excursió programada surt de Sadernes (Alta Garrotxa) i, seguint la riera de Sant Aniol, es pretén arribar a l‘ermita de Sant Aniol d’Aguja (romànic 859), i, si és factible, fins el salt del Brull. Ja us dic de bell antuvi que els objectius han estat àmpliament coberts.

 

Així doncs, hem sortit de Badalona a les 7:00 “o’clock” passant per la Conreria cap a Mollet on en Ricard, fent honor a una de les tradicions més nostrades, no ha pogut estar-se de fer una volta pel polígon de Can Prat; tot un detall que la resta de Caminaires hem valorat degudament. Després de travessar Bracons i Olot hem arribat seguint un camí forestal a l’aparcament núm. 3 de Sadernes on hem deixat els vehicles; ja són les 8:45. És l’hora del cafè i acompanyaments, que tan gentilment proveeixen en Marcel, en Ricard i en Josep Ramon. Fins aquí cap incident remarcable, ... bé, sí, l’Alfons no s’ha marejat! En compensació a l’absència de l’exordi i/o poema del nostre Honorable President, pren la paraula en Marcel que ens fa una detallada exposició sobre la planta i la flor del safrà.

 

Comencem a caminar quan són les 9:25 pel lateral de les aigües de la riera en direcció a Sant Aniol. Aviat arribem a l’embassament del Comarell. En aquest punt, s'acaba la pista i el nostre camí es converteix en un petit sender sempre al costat de la riera de Sant Aniol. Durant tota la pujada haurem de travessar tres vegades la riera amb el risc d’acabar amb els peus a l’aigua per goig i delectança de la resta de Caminaires que semblen fruir amb les desgràcies alienes; per sort ningú acaba amb els peus mullats.