7:00 Ens trobem al Museu els cotxes de J.P , J.L i Joan, marxem a recollir a en Francesc a Montgat, a en Ciu a Premià i finalment a en Narcís a Mataró.

9:00 N-II, C-60, C-17, N-260, GIV-5211 que ens porten a Ogassa després de travessar Ripoll i Sant Joan de les Abadesses. “Ben entrat el segle XIX, amb la descoberta d'hulla en el municipi, i en plena expansió de l'industrialisme català, que comença l'explotació minera a Ogassa. L'únic inconvenient, era el transport d'aquest material. Per resoldre el problema, l'any 1880 es conclouen els treballs de la línia de ferrocarrils que havia de dur el carbó de les mines fins al port de Barcelona.

El carbó era transportat via vagoneta fins a l'estació de Toralles (Sant Joan de les Abadesses) mitjançant diversos plans inclinats, els quals es poden intuir per tot el poble, i d'allà carregat en tren en l'antiga estació de Sant Joan de les Abadesses que va funcionar fins als anys 80 del segle XX.

La primera mina fou oberta l'any 1838. L'explotació minera del municipi s'allargà gairebé 130 anys, quan amb motiu del descens de producció d'aquestes mines, finalment es tancà l'última l'any 1967. Aquest carbó, era principalment destinat a la creixent indústria catalana.

A causa delgas grisú (gas metà), i al seu grau d'inflamació, es va dotar al poble d'energia elèctrica l'any 1900, convertint-se en un dels primers municipis de l'estat espanyol en tenir corrent elèctric. El tancament de les mines, va provocar un èxode en el municipi, fins a arribar a la població actual que ronda els 250 habitants i que roman força estable des dels anys 80 del segle XX. Actualment, les principals activitats econòmiques del municipi depenen de la ramaderia i el turisme.”

9:15 Després de seguir una carretera asfaltada i després encimentada que surt d’Ogassa en direcció a Sant Martí Surroca arribem a una casa enrunada a tocar de la Font de la Roda on aparquem els cotxes. Avui la novetat és l’excel·lent coc de cireres que ha preparat en Ciu i ens endolceix el cafè d’inici.

9:35 Comencem a caminar seguint la mateixa carretera que ara s’ha transformat en pista forestal. Tot i que el dia amenaça ser assolellat uns pins que segueixen el camí mantenen una ombra agradable. L’espaordiment s’apodera dels caminaires presents en veure sortir del cotxe el que ha de ser el nostre líder; fent un judici benèvol, el seu estat físic és francament lamentable (el del líder). No, aquesta vegada no ha estat un patinet i l’avi fent demostracions als nets, sinó una desgraciada caiguda pròpia dels gegants de la ruta en esprémer al màxim les seves facultats dalt de la bicicleta. En resum ens haaparegut fet un “sant cristo”.

10:10 Ja fa estona que els arbres han estat substituïts per matolls de boix que tan sols procuren ombra a les formigues. Aprofitant l’ombra d’uns boixos més alts que la resta es fa una aturada tècnica de reagrupament; sempre n’hi ha de badocs que van al seu aire i se’ls ha d’esperar. En Narcís, que darrerament té moltes obligacions que ens segresten la seva companyia, de bell antuvi ja dóna instruccions:

1. En el futur l’ascensions a les muntanyes s’han de fer pel costat nord, i

2. A les 19:00 ha de ser a Mataró

11:30 Arriben al Puig Estela els avançats. Altres una mica més tard (11:45). Evitarem fer cap referència de quins eren uns i altres per tal de no ferir sensibilitats. Cal esmorzar i tots hi posen gran interès. No falta la xocolata de Lidl ni la bóta del vi. Al costat d’una fita de pedres amb una pancarta en homenatge a Toni Sors, ens fem la foto i en Jordi L. Llegeix el poema “Fent camí”.