Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
Sortida al Gorg Negre 9-03-2016
Objectiu: “Anirem de Riells, fins a Can Prat (que queda a la part baixa del plànol) on hi ha un caminet fins a la Riera de Santa Fe, que és on trobarem el Gorg Negre. Si tenim temps podrem visitar el "Suro de la Pedra" ( Arbre monumental ); s’hi accedeix també des de Can Prat” (Oriol dixit)
Performance:
D’acord amb les dades que ens subministra el prestigiós centre R.P.Fidelis
El sol naixent
07:00 Trobada de 9 caminaires davant del Museu de Badalona: Pep, Guifré, Emili, Jordi P., Jordi L., Lluís, Ricard, Joan i Alfons. Els cotxes de l’Emili, en Jordi P. i la disco-cotxe d’en Guifré, fan el transport fins a Riells. Avui, a causa d’allò de sempre, la relativitat del temps i l’observador, la disco-cotxe ha arribat 5 minuts abans d’hora. Puntualment marxem a la recerca i captura de l’Oriol a Montgat i d’en Ciu a Premià sense cap incidència remarcable. Onze caminaires fidels al seu compromís i sentides absències d’altres cinc caminaires que, per diversos motius, han excusat la seva assistència.
Albirem el sol quan treu el nas per l’horitzó marí; de moment el dia és resplendent.
07:15 Després de carregar al saldenc recollim al tortosí que resideix a Premià de Mar.
08:05 Ja som a Breda, població de la Selva coneguda per la seva ceràmica i, sobretot, per l’aixoplug que, com a Ventdelplà, va facilitar a una metgessa de Barcelona quan intentava refer la seva vida en aquest poble, d’on era originària la seva família, després de fugir dels maltractaments del seu marit; són casos molt tristos que requeririen diverses cròniques per tal de ser compresos en tota la seva dimensió (en total 7 temporades).
8:15 Arribem a l’Abadia de St. Martí de Riells del Montseny. “Aquesta petita ermita, dins el Parc Natural del Montseny, és esmentada, ja, en el segle IX. Església parroquial d’origen romànic. Reestructurada al s. XV i ampliada al s. XVIII, ha sofert importants reformes a les dècades centrals del segle XX, que l’han alterada notablement. De l’obra primitiva ha acabat conservant només la façana occidental, ja que els murs laterals i la capçalera han estat totalment alterats. Destaca la portalada, reaprofitada de l’edifici romànic original, amb una arquivolta cilíndrica llisa recolzada sobre dues columnes amb capitells esculpits amb decoració de caràcter floral”.
Sant Martí de Riells del Montseny
Després d’aparcar els cotxes fem el cafè, gentilesa d’en Ricard, tastem els croissants, amabilitat d’en Lluís, paladegem l’aigua de foc, cortesia d’en Jordi P. Avui ens sentim desproveïts de les pastes d’en Marcel.
8:30 Emprenem el periple que ha de culminar amb el Gorg Negre. L’MHP pren el lideratge del grup amb una empenta que causa estupefacció als caminaires menys afavorits per la mare natura que fan titànics esforços per seguir-lo, fins que una veu potent s’eleva entre els esbufecs, reclamant al benvolgut cabdill que afluixi puix que la rentree de l’Emili vol més assossegament. La reclamació és atesa sense dilació i ja no hi ha perill de batre a en Kilian Jornet en els seus millors moments.
“Le group de tête sur un faux plat”
09:55 La típica excursió pendular ens porta a la primera “marrada” i a la consegüent reculada.
10:00 Ara és un torrent el què ens confon i la segona “marrada” està servida. En sentir el crit de tombeu! Tornem a recular.
10:15 En una clariana ens aturem a fer un. El poderós instint de conservació constreny a tots els caminaires menys un a metabolitzar plàtans, entrepans, begudes i la xocolata d’en Joan.
Esmorzant
10:30 Reprenem la marxa cap al Gorg Negre, i aquesta vegada anem pel bon camí perquè ben aviat ens topem amb el “suro gros”, una enorme alzina surera que sembla sortir del mig d’una fracturada roca. He dit roca? Efectivament, es tracta d’un dels nombrosos blocs erràtics (amoltonats) resultat de la diàclasi de l’omnipresent batòlit, ... si home, aquella massa extensa de granitoides que s’estén centenars de Km2 cobrint l’escorça terrestre,... oi, Emili? I ja posats en el tema, els que hem fruït de la companyia de l’eminent geòleg no ens han passat per alt ni les roques bàsiques ni els filons.
La pedrera de l’Americano
El suro gros
10:55 Ja hem arribat al Gorg Negre. És aquí on el fill del Sr. Gol ha fet una demostració d’irracionalitat enfilant-se per les roques amb el risc de relliscar i caure, i després la resta de caminaires a recollir les peces de les seves articulacions escampades pels bassals de la riera. Aquest afany per demostrar que és com en Punset i que el temps no passa per ell, li ha de donar més d’un disgust. N’hi ha que no maduren mai.
El Gorg Negre
11:10 Ja no és notícia, però allò de “no hi ha dos sense tres” no és tan sols una pel·lícula de la Cameron Diaz, sinó que s’aplica a la tercera “marrada” del dia; altra vegada reculem per on hem vingut.
11:30 Passem per davant de la masia de Can Prat a Riells de Fai (539 m)
Can Prat
12:25 Arribem a St. Martí de Riells on havíem deixat els cotxes i encara hi són. Fem la fotografia del grup i en Jordi L. llegeix el poema: “Cançó de l’excursionista” d’en Francesc Matheu.
Seguint la seqüència els “strippers” fan la seva “performance” i sense solució de continuïtat enllestim el vermut que forneix l’exforner (valgui la cacofonia).
En Pep ens posa al corrent de qui era en Pere Ribot, exrector de l’església de St. Martí de Riells del Montseny, poeta i catalanista represaliat pel franquisme, però per sobre de tot exvicari de Sant Adrià de Besòs acabada la guerra civil. Aquestes circumstàncies van fer que el caminaire de Sant Adrià considerés la possibilitat de contraure matrimoni religiós a Sant Martí de Riells; finalment es va casar en una altra església i aquest humil i poc informat cronista en desconeix la raó.
13:05 Polits i “vermutats” marxem cap al restaurant que prèviament havia estat triat: Can Masferrer a Sant Feliu de Buixalleu.
13:30 Som a St. Feliu de Buixalleu i després de fer una volta a l’església (segle XI) entrem al restaurant Masferrer propietat de la família d’en Quim Masferrer (“El foraster”, programa de TV3).
Una carta variada i ben servida per la germana d’en Quim.
Cava per celebrar els 63 anys de l’Alfons i els 68 d’en Pep. Cap dels dos té l’aparença de l’edat que diu el seu DNI.
Cafès d’acord amb el menú memoritzat per en Pep.
Total 13€ per arrodonir, inclosa una “reserva” feta per en Pep, que incrementa el romanent per a altres ocasions.
No hi ha ponències ni mocions.
Es decideix que la propera sortida amb “carxofada” serà el dia 30, sempre comptant amb el vistiplau d’en Narcís, i la següent serà el dia 6 d’abril per no perdre el ritme previst.
15:35 Final del dinar. Contents i satisfets facilitem la valoració de l’excursió i el dinar a en Ciu.
15:55 S’aixeca la sessió i els comensals ens acomiadem efusivament.
17:15 Alguns arriben a Badalona després de fruir de la bona música que en Guifré, el disc jockey, ha anat seleccionant mentre l’Alfons conduïa.
Fins la que ve!
CANÇÓ DE L’EXCURSIONISTA
-Cap a on vas excursionista?
-Amunt sempre, si Déu vol;
A esplaiar millor la vista,
A acostar-me més al sol,
A enfortir ma carn migrada,
A fer aplega de salut,
A guaitar millor l’amplada
De la terra on he nascut.
De puig en puig, de freu en freu,
Jo de la Pàtria sóc el romeu!
Per les valls i les altures
Vaig corrent assedegat
Abeurant-me a les deus pures
Del llenguatge que he mamat;
Pels conreus en fer-se de dia,
Cap al vespre pels escons,
I es nodreix ma fantasia
De rondalles i cançons
Faig beguda als ermitatges
I faig nit als monestirs,
I els castells i els ruinatges
M’aixopluguen dels tempirs.
L’enderroc torna a la vida
Ressonant sota mon peu
I la pedra vella em crida:
Benvingut, ets mon hereu!
Vaig de pau pel pla i la serra
Tots me reben de bon grat;
Perquè és bona nostra terra
Com el pa de bon llevat.
La faisó no és pas mudada,
I si és cas, lo cor m’ho diu:
No cal més que una bufada
Per encendre aquest caliu.
De puig en puig, de freu en freu,
Jo de la Pàtria sóc el romeu!
Francesc Matheu
Sortida al Gorg Negre
9-3-2016