Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
Sortida a Granollers de Rocacorba a Rocacorba 27-01-2016
(Excursió a Utopia* amb final feliç)
* Utopia (del grec οὐ, "no" i τόπος, "indret", literalment: "enlloc")-Viquipèdia
Oh! Guaita el Rocacorba!
Dades tècniques facilitades pel prestigiós centre JSB
7:00 En un dia tan assenyalat com el 27 de gener, dia d’infaust record en el que els “camisas viejas”i els seus acòlits celebren la nostra desgràcia (la entrada de les tropes feixistes a Badalona) ens trobem puntualment davant del Museu, 13 caminaires ardits (l’Emili encara està en quarantena) que amb els cotxes d’en J.Lleal, Francesc i Josep recollirem a en Josep Ramon a Premià de Mar i seguirem fins a Mataró on ens espera en Narcís i el Volvo de la Maria Carmen.
7:20 Som a Mataró i després de travessar amb risc de la pròpia vida el laberint que precedeix l’entrada a l’aparcament d’Alcampo, ens redistribuïm equitativament a cada un dels 4 vehicles.
7:30 Sense perdre més temps del necessari anem a trobar l’AP-7 en direcció Girona. A la sortida 6B deixem l’autopista i prenem la carretera que va a Granollers de Rocacorba, després de passar per Sant Gregori, Llorà i Sant Martí de Llémena. A uns 3 km després de Sant Martí hem agafat un trencant a la dreta fins a arribar a Can Plana, on hem deixat els cotxes.
Consogres amb harmonia
Alegre com un gínjol, vull dir fajol
8:50 Fidels a la litúrgia de l’Honorable Caminaire hem fet el cafè i engolit croissants, trepins i ... una mica de conyac. Avui és el grà de fajol (Fagopyrum esculentum) l’objecte de la xerrada d’en Marcel; a més de la prolixa documentació oral i gràfica ens ha portat una mostra d’aquest pseudocereal. Em pogut comprovar la seva forma quasi piramidal que sembla haver suggerit el nom de la muntanya homònima al Ripollès. Segons en Marcel, el fajol no conté gluten, és més ric en proteïna que la resta de cereals i conté minerals i antioxidants molt interessants per a la nostra salut. A continuació, en Pep reparteix entre els caminaires unes magnífiques fotografies individuals de gran qualitat, com no podria ser d’altra manera en ser fetes per un artista de tan alta qualificació. Gràcies Pep!
Fa fred
9:15 Després de mirar els plànols, marxem a fer camí. El pendent, quan n’hi ha, és molt moderat i passem per un camps de conreu tot seguint uns senyals blancs i grocs que ens porten a Can Gelat on uns simpàtics ases estan pasturant o ves a saber. A partir d’aquest moment s’ha acabat la bona vida perquè el senyor sherpa ens fa passar per un corriol que s’enfila, s’enfila i s’enfila; segons el prestigiós Geonaute d’en Joan en menys de 2 km hem pujat al voltant de 400 m amb pendents que oscil·laven entre el 8% i el 30%. Vaja, del tot inhumà. Els més ben preparats i amb poca sensibilitat artística són els primers de fer el cim, el turó Rodó suposo (730 m), la resta, els artistes i els xarucs arriben més tard.
Tots junts excepte el “rogue male” *
* a conventionally masculine man who is a cold-hearted loner
Comença el mal tràngol
En Killian Gil
10:40 Esmorzem després del reagrupament i s’inicia un debat sobre el que cal fer. Les opcions: són baixar perdent l’alçada guanyada i tornar a pujar per fer el Rocacoba que apareix majestuós i “antenat”, o fer mitja volta i tornar per on hem vingut, no fos cas que féssim tard per dinar. En Jordi L, gens amant de la incertesa tria la segona opció i el consogre li fa costat, la resta, cagant dubtes, inicien el descens per veure que passa quan siguin al peu del Rocacorba. Els consogres aprofiten el fet d’anar d’hora per prendre el sol dalt d’un turonet. La baixada dels indecisos ho és tot menys còmode ja que el sòl està ple de pedres cobertes de fulles que junt amb el pendent solen afavorir caigudes i torçades de peu; per sort no hi va ha cap víctima.
Debat cartogràfic
11:05 Els dos “solitaris” fan el camí de retorn i s’aturen a la masia de Can Gelat; ja sabeu de la passió d’en Ricard per prendre mides de les anques de les vaques. Durant aquest temps els coratjosos, una vegada arribats al punt on el camí s’enfilava cap el Rocacorba cobejat, seguint el raonat consell de l’Oriol han optat per deixar-ho per millor ocasió (pujar al Rocacorba) i seguir una pista que finalment els ha conduït a la carretera just després de Sant Martí; refent part del camí que abans havien fet motoritzats, uns 2 km, han arribat a l’aparcament on en Ricard feia la migdiada i en Jordi en prou feines es contenia de fotre’s el vermut (clares, olives i patates fregides) que la resta de caminaires freturaven durant la tornada.
...però si sembla el Canigó
12:25 La parella prudent ha arribat al lloc on hi ha els cotxes i el “podòmetre” els indica que, en total, han caminat 5 km.
13:20 És l’hora d’arribada del “valents” i el Geonaute els informa que han caminat 11,71 km. Ara si, en Jordi L i la resta assaboregen el vermut mentre alguns ho alternen “fent dissabte” dels seu cossos i vestimenta.
13:55 Amb la col·laboració dels cotxes ja som a l’església de Granollers de Rocacorba que disposa d’un petit cementiri adossat, una casa al costat i un porxo que ens serveix de marc perquè el polifacètic Ciu ens faci la fotografia de record. En Jordi L. llegeix un poema muntanyenc de Joana Raspall que és demana el motiu de la tristor d’una muntanya.
14:15 Marxem cap al Restaurant Arnau “Can Perot” de Granollers de Rocacorba. Aquest és el final feliç que esmentàvem al principi (i no pas cap altre)
14:30 Ens estan preparant la taula i ens hem esperar uns minuts (pocs) a la plaça del davant.
El menú consta de:
Amanida de l’Hort
Primer plat a escollir:
Arròs a la cassola
Macarrons gratinats amb beixamel i formatge
Pèsols afogats
Amanida de pollastre o verdura
Mongetes fregides amb cansalada
Segon plat a escollir:
Peus de porc o xurrasco a la brasa
Pollastre al forn o cap de cabrit al forn
Costelló de porc rostit amb seba i pastanaga
Conill rostit o llom a la planxa
Calamars amb pèsols
Postres per escollir:
Flam de la casa, Crema Catalana, Iogurt, Mató amb mel, Fruita del temps, Mousse de xocolata
Pa, Vi i Aigües
Menú amb cafè 12€
En Guifré molt preocupat per la mala imatge que pot haver creat el seu altre jo (execrable), ensenya al MHP el plat net per deixar clar que s’ha acabat de menjar al mateix temps que la resta de comensals. Està millorant! A la vegada promet al President que en cap moment li ha passat pel cap moure-li la cadira on seu amb inigualable dignitat. Tot han sigut mals entesos provocats per aquell mal que el rosega, tot i que amb el tractament mèdic ha notat alguna millora i manté l’esperança que aquest “via crucis” (es que vaig anar a la xerrada de la Coloma) que està passant acabi aviat i bé.
L’inesgotable,l’inefable, l’ínclit, el circumspecte i munífic Josep Ramon lliura, als que no estaven presents en la darrera sortida, el DVD amb tota la documentació gràfica de les sortides de l’any 2015.
Es posa nota i en Narcís en “assemblea” decideix que pel restaurant un 9 i per la sortida un 5 pelat. És comprensible ha estat una sortida que parodiant Shakespeare, “molt soroll per res” i a més aquesta vegada hi havia el de Tiana; vaja tot en contra.
En Marcel i l’Alfons amb motiu de la seva onomàstica ens conviden a cava. Brindem a la seva salut i a la nostra.
16:30 Final d’un bon àpat, tots contents. A l’hora de marxar l’ínclit Pep ens fa saber que del romanent que tenim a caixa, ha donat 10€ a la cambrera que ens ha servit, perquè sap que si es deixa a la taula s’ho queda la propietat. És un crac aquest home, es mereix ser el secretari a perpetuïtat! Moltes gràcies, Pep.
18:30 A Badalona. El cotxe d’en Jordi L. ha fet 250km (Pep, en Joan diu que en prenguis nota). Suposem que els del Maresme potser uns minuts més tard, per allò de deixar el passatge a casa seva.
LA MUNTANYA TRISTA
de
Joana Raspall i Juanola
He vist una muntanya que està trista
i vull saber perquè.
A poc a poc penso pujar-hi, un dia
i li ho preguntaré.
No sé si sabré prou preguntar-ho
ni si m’escoltarà.
Em sembla que no tinc la veu prou forta;
potser no em sentirà.
La veig nua de neu i poc vestida
de clapes de verdor;
Ni de borbolls ni de regalims d’aigua
no sento cap remor.
Sembla que dormi i que no respiri,
immòbil dia i nit...
Potser, més colla, la despertaríem,
si fèiem un bon crit!
Cantant tots junt fent una cançó de festa
tot l’aire es remouria,
I la muntanya, feliç de sentir-nos,
amb l’eco ens respondria.
A compàs dels versos
Companys, anem!
Sortida al Rocacorba
27-1-2016