Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Jordi Lleal
Sortida al Castell de Belloch 30-03-2016
7,30h Ens trobem al Museu els honorables Josep, Guifré, Pep, Ricard, Jordi Lleal, Joan, Jordi Puente, Toni, Alfons i Lluís amb els cotxes de Joan, Toni i Lluís A la mateixa hora surten de Montgat l’Oriol i Francesc amb el cotxe d’aquest últim i Josep Ramon surt de Premià amb el seu vehicle
8,00h Fem el cafetó i croissants a casa d’en Narcís 8,30h Som a santa Agnès de Malanyanes, en Narcís dóna l’excusa de que ha d’acompanyar a la Carmen a l’oftalmòleg i el molt “cucu” es lliura del passeig
8,35h Iniciem la caminada
9,35h Cruïlla de camins santa Agnès-la Roca-la Torreta, pel camí trobem naus industrials d’un centre de fabricació de focs artificials
10,05h Perdem en Jordi P. Pel camí i mentre l’esperem fem un mos
Esmorzant
10,20h Reiniciem el camí amb el retrobat Jordi P.
10,30h Anem per una pista tota l’estona i arribem al castell de Belloch, que sembla com a molt una torre de defensa o de guaita i gràcies. Donem una volta , hi ha una creu de terme i uns edificis de l’antiga escola de Belloch que ara són un centre d’ensenyament de la Telefònica.
Castell (?) de Bell-lloc
12,15h Som als cotxes de tornada
12,35h Arribem a la mansió del senyor Narcís, on fem un vermut imperial, mentre es vam “cremant” i coent les carxofes, botifarres i mongetes
En Jordi P. Amb paciència va fent l’allioli
13,50h Arriben l’Emili i en Marcel
14,25h Iniciem el dinar, en Jordi L. Fa la lectura d’un poema d’en Pablo Neruda dedicat a la carxofa Amanida Olivier, carxofes, botifarra amb allioli excels i mongetes molt bones (es nota que no les ha portat en Francesc), magnífics pastissos coc de massana i un de crema de mango i formatge, elaborats pel Josep Ramon, vins, cava i ratafia Rosset.
Les menges
4,15h L’Oriol llegeix un manifest per un país lliure i sobirà i en Homenatge a la Muriel Casals i mossèn Ballarín.
Moció: S’aprova anar al Puigsacalm i dinarem al restaurant Verntallat
Guifré proposa que la crònica la faci en Pep i segons en Narcís podria ser en Josep.
En Narcís proposa que en Jordi L. faci la crònica en vers. Que cabroooon!
17,35h Finalitza el dinar, en Pep fa comptes i sortim a 14€. En Josep Ramon, com és natural, no ens pregunta la valoració del dinar
17,55h Marxem contens i satisfets. OK!
18,30h Som a Badalona
ODA A LA ALCACHOFA
La alcachofa de tierno corazón
Se vistió de guerrero,
Erecta, construyó una pequeña cúpula,
Se mantuvo impermeable bajo sus escamas.
A su lado los vegetales locos se encresparon,
Se hicieron zarcillos, espadañas, bulbos conmovedores.
En el subsuelo durmió la zanahoria de bigotes rojos,
La viña resecó los sarmientos por donde sube el vino,
La col se dedicó a probarse faldas,
El orégano a perfumar el mundo.
Y la alcachofa amarga allí en el huerto,
Vestida de guerrero, bruñida como una granada, orgullosa.
Y un día, una contra otra,
Caminaron por el mercado en hileras,
Nunca fue tan marcial como en la feria.
Entonces viene Narcís, como un experto,
Escoge una alcachofa, no la teme, la examina,
La observa a contra luz como si fuera un huevo,
Compra unas docenas y las pone en su cesto,
Llega a su mansión y entrando en el patio,
Las reparte sobre la parrilla de la barbacoa,
Donde se asan, acompañadas de suculentas butifarras.
Así termina, abrasada y en paz, la carrera,
Del vegetal armado que se llama alcachofa.
Luego, ya en el plato, escama por escama,
Desvestimos la delicia y comemos con fruición,
La magnífica masa de su corazón verde.
Bon profit!
Poema retocat de Pablo Neruda
9-3-2016 Can Narcís
SALDES 2016
Sigueu tots benvinguts:
Com ja s’ha fet tradició, un any més, aprofitant aquestes festes de Pasqua, hem organitzat aquest entranyable acte de pujada al castell i la corresponent baixada al capvespre amb les torxes que ens il·lumini el camí, i a la vegada produeixi al peu del Pedraforca un espectacle de llum.
Però aquest acte té un motiu prou notable, hi és el fet de que un cop més els aquí presents volem renovar la nostra ferma voluntat d’aspirar a pertànyer a un país lliure i sobirà.
El camí és llarga i ple d’entrebancs, però fins el dia d’avui el coratge dels que creiem que això és possible, està demostrant que cada cop ho tenim més aprop.
Hem de tenir clar que el nostre desig no va contra ningú i que en el futur les relacions amb els nostres veïns hauran de ser del tot cordials, per tan és del tot necessari que ens esforcem amb fer comprendre a aquells que ens neguen el dret de ser lliures, que la nostra llibertat nacional, no ha de representar, ni cap rebuig cap a ells, ni cap perjudici pel seus interessos.
Aquest acte té un aspecte molt especial, doncs avui volem homanetjar dues personalitats , que darrerament ens han deixat, i que han sigut capdavanteres d’aquesta lluita democràtica i pacifica cap a la plenitud nacional.
En primer lloc crec que tots tenim un sentiment de gratitud envers la Muriel Casals, ella ens ha donat aquests darrers anys bona part de la il·lusió que ens ha ajudat a fer pinya per demostrar al mon que som un poble actiu, alegre i pacífic.
Podríem dir moltes coses de la Muriel, però ho podem resumir en unes paraules seves. “Nosaltres som el somni “
Hem de recordar també, a una personalitat molt propera a nosaltres, Mossèn Ballarin. Amb ell hem compartit no tan sols l’amor a Catalunya, sinó també l’estima per aquest racó de Catalunya que és el Pedraforca, al peu del qual ha volgut ser enterrat.
Indubtablement ha sigut dels nostres.
Ara només toca que els nostres polítics estiguin a l’alçada del moment que ens toca viure, i que nosaltres els podem empènyer a no defallir.
Per ultim crec que Catalunya ha de pertànyer a una Europa que no tanqui les portes a aquells que han sigut foragitats de la seva terra, i nosaltres els catalans podem demostrar que som i serem solidaris, doncs ho portem a la sang.