Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
Sortida Sant Julià de Vilatorta - Les Encluses 11-11-2015
Caminaires presents: 15
Caminaire absent: Emili
Cotxes: Pep, Jordi Lleal, Guifré i Francesc
Objectiu: Seguir el GR-2 des de Sant Julià fins l’Enclusa i tornar pel mateix camí.
7:00 Els residents a Badalona sortim motoritzats cap a L’Hostal 4 Carreteres (Tona) on hem de trobar a en Francesc que, amb el seu cotxe, ha recollit l’Oriol, en Ciu i en Narcís en determinats punts del territori català.
7:50 Joiosa trobada dels 4 cotxes a les 4 Carreteres (quina gràcia, oi?). Cordialment ens saludem i en Toni ho aprofita per comprar-se un “tornemi” (tornem-hi normativament escrivint) altrament anomenat “xuixo” pels no nats o educats a Badalona. En Toni no fa cap gest de voler compartir el “tornemi” amb ningú.
7:55 Reprenem la marxa en direcció Sant Julià de Vilatorta.
8:15 Abans d’arribar a Sant Julià ens aturem al redós de l’església de Sant Martí de Riudeperes (Crta. BV-5201 08519 Calldetenes), “documentada ja el 1050, va quedar vinculada des de la seva consagració a l'església parròquia de Sant Julià de Vilatorta, de la qual actualment encara n'és sufragània”. És aquí on prenem el cafetó, pastes i aigua de foc, sense que ningú fes cap comentari o valoració respecte de la presentació del cafè i la llet de la sortida precedent. És estrany, oi? Perquè no calia esforçar-se gaire per veure’n la diferència. Potser la magnífica dissertació sobre els avellaners, que de seguida enceta en Marcel, ho justifica.
Cafè i ...
... avellanes
8:45 Hem arribat a Sant Julià de Vilatorta i deixem els cotxes aparcats prop del Parc de les 7 Fonts, construït el 1933 on hi havia la Font de la Noguera (els seus orígens es poden remuntar al 1723). “Era una zona on les dones del poble rentaven la roba i, per això, hi ha dos safareigs. Al costat de les fonts hi passa el torrent de Sant Julià, que va ser soterrat el 1964 i actualment discorre per sota el parc".
8:50 Degudament equipats emprenem la marxa. Fa un dia resplendent!( fulgent, lluent, refulgent). Sortint de Sant Julià agafem el GR2 que va a Puiglagulla.
9:05 Arribem a les runes del castell de Bellpuig. “Al segle XII el poble de Sant Julià passà a domini dels senyors de Bellpuig, fet que provocà que durant els segles XIV i XV s’anomenés també Sant Julià de Bellpuig. En són un bon testimoni les dues parets que encara resten del casal fortificat. Età situat dalt la carena, davant del parc de les Set Fonts, entre la Riera de Sant Julià i la carretera de Vilalleons”.
Castell de Bellpuig
Santuari de Puig-l'Agulla
10:25 Arribem al casalot restaurant de Puiglagulla on fem un mos, es a dir, desdejunem. Ens fem la fotografia del grup asseguts (no pas “sentats”) a les escales de l’entrada a l’església Santuari de Puig-l’agulla. “Aquesta església “d’estil renaixentista, fou consagrada l’any 1775 i es troba situada a la falda del puig-agut, a poc més 1 km de Vilalleons. A finals de 1654 l’exèrcit francès incendià l’església i cremà el valuós arxiu parroquial, els retaules i la talla romànica de la Mare de Déu. Davant l’adversitat, el poble, en lloc d’abandonar el culte a la Verge, passà a venerar l’indret on la llegenda situa el trobament de la imatge: a Puig-l’agulla, santuari de pelegrinatge marià.”
16 menys 1
Esmorzant
10:55 Fem l’encàrrec del dinar i reprenem la marxa. Fins aquest moment el camí ha discorregut relativament planer en paral·lel a la riera de Sant Julià. Sortim del davant del Santuari per un corriol amb senyals del GR que s’enfila pel bosc. Aviat “davant nostre veiem el Matagalls i les Agudes. Quan la pista inicia una certa baixada veiem, a la dreta, els cingles del Turó de l'Enclusa, identificable per la senyera que hi oneja i cap a la qual ens dirigim.” El camí “va pujant amb aspecte de torrentera fins guanyar la part superior del cingle. Cal seguir el caminoi que el voreja, en direcció sud fins a trobar, enmig del bosquet, un indicador. Seguim en direcció l'Enclusa, cap al sud, fins que sortim del bosc i se'ns uneix una pista ampla per la dreta. Tirem endavant fins a trobar el vèrtex geodèsic i, més enllà, la senyera. El cim de l'Enclusa, amb 863 metres, és el punt més alt del terme de Taradell”.
Les Encluses
11:40 Fem el cim a les Encluses, magnífiques roques que queden penjades sobre el buit. En Guifré, en Lluís, en Marcel i en Francesc rememorant l’èpica d’altres temps s’atansen a la vora d’un sortint de la cinglera donant prova de la seva audàcia i coratge. Les màquines de retratar treuen fum recollint aquest emotiu moment. Aquest indret constitueix una talaia que permet abastar una panoràmica de 360 graus que, la claredat del dia i la bellesa de la comarca d’Osona i els seus voltants, permet una visió privilegiada.
Coratge i panorama
11:50 Iniciem la tornada pel mateix camí que hem vingut i per aquest motiu, amables lectors, us estalvio la murga de llegir el mateix d’abans.
12:30 Passem pel costat del restaurant Puiglagulla.
13:55 Ja som al lloc on hem deixat els cotxes i seguim el ritual de sempre (toaleta, clara, olives i Coromines). Com a mostra d’estimació i respecte, en Joan fa ofrena a en Guifré d’una cervesa de veritat amb got i tot. Aquest detall és molt ben valorat pel receptor de l’ofrena. 14:10 Marxem cap al restaurant La Troballa de Sant Julià.
14:20 Ens reben amb una gran taula ja preparada que cal ampliar; avui en som 15. Primer plat: amanida, llenties estofades ... Segon plat: Botifarra, Vedella amb bolets, ... Postres: Mel i mató, gelat, “tarta” de Santiago... Durant l’àpat es presenten les esperades mocions (abans “mussions”).
Entaulats
Lluís demana que amb els 18€ de romanent que hi ha a caixa, fem els honors amb cava, però lamentablement a aquest restaurant no en tenen de preu moderat i ens quedem sense brindis.
En Narcís demana, molt educadament, a en Jordi L: “a veure qui té collons per fer els grups els de sempre, els de tant en tant i els d’alguna vegada”. El Molt Honorable President que està situat a l’abast de la mà d’en Narcís cedeix la resposta (o la confirmació de la proposta) a en Lluís, que està a l’altra extrem de la taula, i que fa el sord “sanjan definitivament l’asuntu”.
En Pep, que com sempre parla fent servir metàfores, imatges i/o figures, insta a callar a tot aquell que falli el dia de la sortida més important de la temporada. El MHP, sentint-se al·ludit, s’interessa per saber “quina és la sortida més important de la temporada”. La resposta no es fa esperar: “el dia del dinar amb les contràries”. La resta de comensals sembla donar suport a la resposta i roman amatent a la reacció del MHP que, amb un to displicent, manifesta que la caminada d’aital jornada “és de broma”. En aquest moment el diàleg s’ha transformat en murmuris que han anat perdent intensitat fins que una nova moció ha estat posada “damunt la taula” (llicència literària). Es tracta de l’inefable Oriol.
L’Oriol es queixa del contingut procaç d’algun dels WhatsApp que rep el seu mòbil mentre treballa a l’hort amb les mans plenes de suc (fems, pels no iniciats), doncs es veu obligat a agafar-lo (el mòbil, no pas el suc) i queda fet una merda. Resulta evident que l’Oriol, igual que en Pep, ha fet servir un eufemisme metafòric per expressar que altres ulls tenen accés al seu mòbil i poden sentir-se incòmodes amb els continguts esmentats. No sé ben bé que s’acorda, però tampoc estic segur que s’acordés res.
Ara si, la moció té un contingut diàfan, perquè és en Guifré qui la presenta. Pretén que, en les properes sortides, es faci una valoració dels cotxes que transporten als caminaires, prenen en consideració la rellevància del debat i/o conversa, la netedat exterior i interior, la música, l’estil de conducció, etcètera, per tal que al final de curs es lliuri un guardó que reconegui degudament al guanyador. Hi ha molta controvèrsia i, com sempre que es tracta d’en Guifré, queda rebutjada la moció.
Aprofitant l’avinentesa, el MHP, proposa que, el senyor Secretari, a més d’adjudicar els cotxes per rigorós torn, n’assigni el passatge, també per rigorós torn (valgui la iteració). Amb agilitat felina, en Pep salta com una pantera i molt vehementment s’hi nega rotundament ... i aquí pau i després glòria. No em digueu que no respiraríem millor entre un ambient cordial d’entesa i respecte com el que es dóna en les nostres trobades, sense caldre que ningú posi ordre marcant torns perquè mentre els uns parlin els altres escoltin i viceversa (o a l’inrevés, es a dir, recíprocament o no)
16:10 El dinar a sortit per 13€ i marxem del restaurant
18:00 N’hi ha que ja són a casa sense altra novetat.