Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
26-11-2014 Solsona i Cardona (Solsonés i Bages)
BUSA. CRÒNICA D’UNA SORTIDA FRUSTRADA
Miro el despertador; són les 6:13 h. Aquesta vegada no ha calgut que sonés l'alarma per tal que em despertés. A les fosques, em poso la bata sense fer soroll, no fos cas que despertés l'Ani i en rebés les conseqüències. Quan arribo a la cuina la llum ja està encesa i em rep l'Ani amb el millor dels somriures i un esmorzar d'hotel de 5 estrelles que ha preparat per a mi. Em fa un petó i em diu, alegre i afectuosa, que sóc el millor que li ha passat en tota la seva vida. Damunt d'una cadira veig tot un equip d'excursionista del nivell dels que sol lluir en Marcel; és un detall més de la l'Ani, que em diu "vull que el meu marit sigui el més elegant de tots". Me`l poso rà pidament i, mal m'està de dir-ho, com que tinc una figura molt esvelta, m'està molt bé. Em menjo l'esmorzar amb fruïció, agafo la motxilla i els bastons i m'acomiado de l'Ani amb un petó de "turnillu". Surto al carrer i el dia és de postal, l'albada mostra un cel blau sense núvols i la temperatura és perfecta. Ja veig el grup de caminaires xerrant davant del Museu. Em dirigeixo cap on són i comprovo que avui no falta ningú; fins i tot els de la costa han vingut a Badalona. Dono la mà , un per un, als meus companys i quan estic saludant al senyor President el campanar de Santa Maria toca les set campanades. Percebo mirades d'admiració per la meva indumentà ria i, fins i tot, en Francesc, se m'acosta i em diu, de tot cor, que sóc el seu model més admirat i que si alguna vegada ha dit o a fet quelcom que podia fer pensar el contrari ha sigut involuntari i que el perdoni; amb tota gravetat l'absolc. M'enfilo a un dels cotxes on em trobo amb en NarcÃs assegut al meu costat i que em diu, "Guifré sempre t'he envejat, sobre tot: la visió de joc, les teves entrades i el teu infalible llançament"; li contesto que ell no ho feia malament del tot. I aixÃ, amb converses animades i profundes anem fent camà cap algun lloc dels Pirineus on hi ha uns llacs dignes de ser vistos. Estic tan content que sense adonar-me'n em poso a cantar amb veu alta allò de
"Glòria, catalans, cantem!
Cantem amb l’à nima!,
un crit i una sola veu:
Visca la pà tria!"
Sobtadament, sento un fort cop de peu a la meva natja dreta i la irada veu de l'Ani que em diu:"vols callar d'una vegada, fins aquà podrÃem arribar; és la tercera vegada que em despertes". En aquest moment me'n adono que tot ha estat un somni. Són les 4:30 h i desil·lusionat decideixo llevar-me per tenir temps de preparar-me adequadament per a l'excursió d'avui al pla de Busa (Solsonès); "un altiplà , tallat per tots costats per altes cingleres, que s'estén des de la Valldora, a llevant, fins a la vall del Cardener, a ponent".
Altiplà de Busa, la nostra utopia
Sonen les 7:00 h al campanar de Santa Maria quan els onze de Badalona sortim del davant del Museu de Badalona en tres cotxes; els d'en Joan, d'en LluÃs i d'en Marcel. L'Oriol, que surt des de Montgat, recull a en Francesc, en Josep Ramon i en NarcÃs. Uns i altres em quedat en retrobar-nos a la gasolinera de l'Àrea de Guissona que hi ha a l'entrada de Solsona. A les 8:25 h hi arribem. Aquesta vegada el temps no acompanya; rant tot el camà ens em trobat un cel ennuvolat, boirós i amb pluja. Solsona no és l'excepció i la pluja segueix insistent. Aixoplugats sota el cobert del "rentat de cotxes", fem el cafetó acompanyat de pastes i aigua de foc.
A resguard dels elements
En Marcel i les cireres
Mentre es fa un concilià bul per decidir el què decidim ... fer, en Marcel ho aprofita per parlar-nos del cirerer d'arboç (Arbutus unedo), la seva flor i el seu fruit de gust dolç, però asprós. En un moment d'especial emoció, després de la xerrada d'en Marcel, en NarcÃs ens comunica amb gran cerimonial que ja s'han acabat oficialment les obres de la seva mansió. Un espontani crit: "Al·leluia, Al·leluia", surt de totes les gorges dels caminaires presents i ressona per tot Solsona (rodolÃ).
La Catedral i el Portal del Pont
La Catedral de Solsona
Caminaires sota el Portal del Pont
Després de debatre les assenyades raons exposades, s'acorda fer una caminada per Solsona i, posteriorment, fer una visita a la Mina de Sal de Cardona. A les 9:05 h entrem i aparquem els cotxes en un descampat dins de Solsona. Fem un tomb pel nucli medieval que està format pel què es coneix com a Nucli Antic i que s'aixeca al centre de l'actual centre urbà .
Plaça de Sant Joan
Detall d'un carrer
Són places i carrers molt ben conservats i nets que mereixen ser vistos. L'Oriol fa gestions per tal que se'ns permeti entrar a una casa propietat
de la seva famÃlia que ve a ser com el túnel del temps; finalment no se'n surt i, quan ja són les 10:05 h, tornem cap als cotxes i marxem de Solsona en direcció al Parc Cultural de la Sal de Cardona. Al cap de mitja hora arribem al Parc i comprem les entrades per visitar-lo, al mòdic preu de 8,50 euros que el senyor Gol avança per compte de tots els caminaires. La visita amb guia no comença fins al cap de 20 minuts i tots (menys un) ho aprofiten per esmorzar al bar ubicat als antics tallers de les mines.
Dins el carro de vela
Entrada a la mina i el diapir
Un túnel
Caminaires o minaires
Detall de la Galeria
Arribat el moment d'iniciar la visita pugem a una mena de carruatge tirat per un 4x4 que fa dubtar de la seva eficà cia; sospites infundades perquè sense cap novetat ens porta a l'entrada de la mina després de passar per un camà de fort pendent. En arribar a la mina ens donen un casc i acompanyats per una senyora, que ens va donant detalls sobre la mina i els que hi treballaven, fem un recorregut d'uns 20 minuts per estrets túnels de parets i sostres amb vies i plecs de diferents colors; no falten les blanques estalactites de sal que pengen arreu. En una gran galeria ens permeten fer fotografies i el grup s'hi posa bé per immortalitzar el moment. És aquà on els erudits ens hem interessat per la composició, textura i color de l'halita (clorur de sodi), la silvita (clorur de potasi) i la carnal·lita (clorur hidratat de magnesi i potasi) que s'extreien d'aquest jaciment cobert per un diapir i solcat per quilòmetres de túnels, pous i galeries.
Al final de la visita, el carruatge ens retorna al punt de sortida, davant del bar. Aprofitem que encara es d'hora i fem una ullada a la sala de mà quines (motors i dispositius electromecà nics) que facilitaven als minaires l'accés als pous i galeries del subsòl.
El nostre grup mirant el futur
La volta del Rector
Esglèsia de Sant Miquel a Cardona
Desplaçats a la ciutat de Cardona fem una passejada a la recerca d’un restaurant quan són dos quarts de dues. Finalment ens decidim pels 12 euros de menú del restaurant La Volta del Rector que en principi fa bona pinta. Alguns dels caminaires que han entrat a fer una ullada del local han estat expulsats amb vehemència per la cambrera amb l'excusa que havia de preparar la taula pels 15 i li feien nosa els tafaners. Naturalment ningú del grup s'ha sentit al·ludit pel qualificatiu. En el menú hi consta: de primer: cigrons, pèsols negres (no pas com els de l’Oriol, segur), ous ferrats, amanida de formatge de segon: llengua, galtes de vedella, botifarra, llom a la brasa i de postres: mel i mató, gelats i fruita. A l'hora de celebracions d'aniversaris en Marcel i en Josep Ramon ensconviden a cava; poca broma, es tracta d'un Magnum Raventós. Moltes felicitats!
A l'hora mÃstica (per allò dels efectes del vi i del cava) en Guifré proposa que es faci un fons comú per pagar els cafès, trepins, croissantets i clares ben fresques que sempre van a cà rrecs dels mateixos pròdigs honorables. A conseqüència del suggeriment es provoca un gran aldarull (si això fos possible, perquè durant tot el dinar l'enrenou ha estat constant; vaja! com si fóssim suïssos). Algú pren la paraula i amb gran resolució proclama: " si ha de ser aixÃ, jo ja no faré més cafès ...". El raonament és concloent i es desestima la proposta i algú altre proposa castigar al proposant fent que les entrades a la mina vagin a cà rrec seu (el del proposant). Finalment, el grup recobra el bon capteniment i, no havent-hi una majoria de 3/5 dels caminaires a favor, s'acorda fer com els de Sabadell; cadascú per ell. Acte seguit en Josep Ramon sol·licita a cada honorable comensal una valoració, de l'1 al 10, del servei i viandes del restaurant. El promig resultant és un acceptable 8.
No ha quedat clar quin serà l'itinerari per a la propera sortida. El cap de Norfeu, el GR que sortint de cala Montgó passa per Torroella de MontgrÃ, Sant Salvador de Saverdera i algun altre. Ja es decidirà més endavant. El què tampoc ha quedat clar és si, d'acord amb l'oferiment d'en Josep i en Guifré, el dinar es farà a la "caseta" o, com alguns manifesten, a Empordà lia. L'Oriol suggereix que les comandes de derivats de l'à nec o l'oca de Coll Verd es facin per anticipat per tal de no perdre massa temps al recollir-les.
El cost del dinar queda en 14€.
Acabat el dinar i el sobretaula ja són les 16,10h i marxem cap a casa. Al cap d'una hora i mitja hi arribem a Badalona els que hi viuen.
Annex
Un poema que no es va llegir.
Record de Solsona
( Josep Maria de Sagarra - Toti Soler )
Fa una lluna clara i una nit serena.
jo m'estic a la Plaça de Sant Joan;
damunt les finestres cau la lluna plena,
cau damunt la pica que la fa brillant.
Aquesta plaça és tota recollida,
tan aquietadora i tan suau,
que sembla un replanet d'una altra vida
on s'anés a abeurar-hi un glop de pau.
Jo no sé pas per que jo aquà voldria
estar-hi llarga estona quietament,
amb una noia sols per companyia
sens besar-la ni dir- li cap lament.
Veure el tresor que d'aquà estant s'albira
sens esflorar-li el seu cabell gentil,
altres sols sentir-la a la vora com respira ...
i respirar aquest aire tan tranquil.