Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
Sortida Sant Pere de Torelló - Salt del Molí - 14-10-2015
Caminaires presents: Alfons, Guifré, Joan, Jordi Lleal, Josep, Josep Ramon i Toni
Cotxes: Guifré i Josep
Objectiu: Seguir el riu Ges partint del Km 12,5 de la carretera de Sant Pere de Torelló a la Bola i arribar al Salt del Molí.
7:00 La foscor prèvia a l’albada encara permet entrellucar les esveltes siluetes dels caminaires presents davant el Museu de Badalona. Acostant el zoom es pot comprovar la presència corpòria de 7 dels més conspicus honorables, que fidels a la tradició i a la norma, no s’han volgut perdre la sortida oficial prescrita pels Estatuts de manera categòrica i ineludible; és palmari que ens referim a l’Alfons, en Guifré, en Joan, en Jordi L, en Josep, i en Toni. Pugen als cotxes d’en Guifré i d’en Josep i es dirigeixen sense demora cap a Premià de Mar on l’impagable tortosí ja fa una estona que espera.
Els dos cotxes segueixen amb determinació i prudència les vies C-32, C-60, C-352, C-17 i, just passada la sortida de Manlleu, es desvien cap a la C-37 on un rètol de claredat meridiana els indica la sortida que els portarà a Sant Pere de Torelló seguint la BV-5224; deixat enrere Sant Pere (el poble, no pas el pescador) arriben sense novetat al Km 12,5, vora de Pigrau, on s’ha d’aparcar els cotxes i iniciar la caminada. Tot ha anat com “l’oli en un llum” ... Bé, amb puritat, tan sols pels afortunats que viatjaven amb el senyor Ventura, perquè l’altre cotxe incomprensiblement ha preferit seguir per la C-37 fins Sant Andreu de la Bola, just a l’entrada del túnel de Bracons, on una sortida els ha permès recuperar la BV-5224, i prenent la direcció de Sant Pere (el d’abans) han arribat al punt de sortida amb 10 minuts de retard.
Els amables lectors es preguntaran: quins incentius indueixen a en Guifré i el seu cotxe a arribar fins Sant Andreu de la Bola malbaratant benzina i temps? Doncs, ben senzill, el desig de perllongar un captivador i apassionat col·loqui entre els que en aquest cotxe viatjaven. Per tal de no neguitejar els que feia estona que eren al Km 12,5, en Guifré ha modificat la cadència del vehicle iniciant una conducció, destemençada segons alguns, que d’acord amb la teoria de la relativitat general d’Einstein ha pràcticament aturat el pas del temps.
8:35 Arribat el cotxe d’en Guifré és l’hora de fruir del deliciós café, els croissants i ... Ai las!, altra vegada el fat no els ha estat favorable doncs en Guifré, que es fa gran a marxes forçades, ha oblidat portar el cafè (l’altra dia les tasses i avui el cafè, quina serà la següent?). Així doncs s’han de conformar amb els croissants i prou.
Cafè virtual
Pura i dura realitat: croissants orfes
8:45 Comencen a caminar amb el propòsit de resseguir el Ges per la riba esquerra fins al Salt del Molí i tornar per la riba dreta passant per l’Espaulella (antiga masia del terme de Sant Pere de Torelló); fàcil, oi?
Fan camí cap a una masia rural anomenada la Teularia. El trajecte, que creua el Ges 4 o 5 vegades, és planer i envoltat de camps de conreu.
Creuant el Ges
Una primera marrada els porta fins a una masia on uns gossos amenaçadors els reben amb lladrucs; per sort gairebé tots estaven estacats.
Forat Micó
Recuperat l’itinerari correcte el pendent augmenta sensiblement, i en arribar al congost de Forat Micó, “on hi ha una petita presa que és un dels punts de captació de l’aigua que surt per les aixetes de Vic”, deixen enrere els camps de conreu i el bosc de ribera, amb verns, pollancres, plàtans i alguna vimetera, i s’endinsen en un entorn típic de muntanya on conviuen pastures, fagedes, freixes, avellaners, roures, aurons i blades.
10:45 Quan porten caminats 6,6 km s’aturen per tal d’esmorzar, moment en el qual en Jordi L aprofita per llegir-los uns versos en record i homenatge a Lluís Companys i Jover del qual l’endemà és compleix el 75è aniversari del seu assassinat per ordre del dictador Franco.
Preparant la lectura
Mentre pujaven pel camí vora del Ges han passat per un lloc digne d’esmentar, es tracta de la Tosca de Degollats. L’Emili, si hagués vingut, els hauria explicat que la Tosca és una formació rocosa de material calcari que s’originà quan durant anys i anys, l’aigua d’una fosa situada a la part superior anà regalimant i anà dipositant, amb aquest degoteig, petites restes de carbonat càlcic, que s’adheriren al sòl i donaren lloc a la formació rocosa que avui es pot observar; ara, sense presència d’aigua pel fet que la font s’assecà fa alguns anys, és eixuta.
Tosca de Degollats
11:05 Ja han liquidat l’esmorzar i segueixen fent camí per un sender rocós sota un espès bosc de faig. El dia que ha començat boirós sembla anar-se aclarint, però el cel està cobert. del dictador Franco.
Però va! Es que us haig d’esperar cada vegada?
11:15 Arriben al Salt del Molí, un magnífic sallent d’uns 20 metres d’alçada que anteriorment havia estat aprofitat per fer anar un molí del qual gairebé no en queda res. És aquí on es fan la foto del grup.
11:35 Inicien el retorn i pretenen seguir el camí de la banda dreta del riu en direcció a l’Espaulella. Malgrat els advertiments d’en Lluís, que insistia en que s’estaven allunyant del riu i, per tant, del lloc on havien deixat els cotxes, la resta va fer el sord i varen aconseguir una marrada històrica de 5 km. Va ser, doncs, la Marrada Imperial, que per més “inri” el camí, que no era gens planer, els va fet pujar i suar sense repòs.
12:45 Després de raonades i prolixes discussions varen decidir anar a retrobar el camí d’anada i baixar per allà on havien pujat. grup.
Discussions i dubtes
13:25 Ja són a la cruïlla que iniciava l’esmentada marrada i ara el camí de tornada se’ls fa més fàcil. Com que el “tempus fugit”, amb marrada o sense, en Guifré, recordant allò de “aspice in horam, et memento mori” (Mira la hora i recorda que has de morir), va decidir que, en tot cas, se’n aniria a l’altre barri amb la panxa plena i això requeria baixar el més ràpidament possible per arribar al restaurant quan encara fos obert. En resum, va accelerar la marxa fins on la seva migrada condició física li va permetre.
14:35 Quan alguns ja arriben als cotxes, en Guifré condueix el seu per tal de rescatar als ressagats. Finalment, en Joan (el fiable) no falla i la clara, les olives i patates xip són posades a disposició dels “herois” de la jornada.
15:05 Són a Sant Pere de Torelló, aparquen i unes bones samaritanes els recomanen anar a un restaurant que hi ha a la sortida del poble i que de ben segur que encara està obert.
15:10 Entren al restaurant L’Arribada. Menú amb sucs, amanida, mongetes estofades, bacallà i més. Les postres: gelat amb sopa de fruita. Cafès i cava obsequi d’en Guifré (71 anys) i en Josep (67 anys)
16:30 En Ciu presenta una moció que pretén unificar tots els criteris de valoració de l’1 al 10. S’aprova per unanimitat. A més, les cròniques per “imperatiu moral” les continuarà fent en Guifré, amb l’ajut de l’esborrany d’en Jordi Lleal. El cronista ha arrufat el nas i manté l’esperança que “l’imperatiu moral” també afecti altres caminaires.
A continuació és en Jordi Lleal qui presenta una moció, recolzant-se en el precedent de l’Europa de “dues velocitats”, i suggereix modificar els estatuts per tal que es reconegui una divisió dels caminaires en dos grups:
1. “Els de sempre”, que gaudiran de la més alta consideració
2. “Els de tant en tant” que s’estudiarà si hauran de menjar en taula a part i sense postres. (a veure què hi diu en Narcís). L’aprovació queda en suspens per no haver-hi quòrum.
Tot plegat costa 12€ i ho han calculat tot sols sense haver de trucar a en Pep.
16:45 Final del dinar i tornada cap a casa.
18:00 Els de Badalona ja són a casa sense cap altra novetat.