Grup Muntanyenc
La Crònica d'en Guifré Gol
8-04-2015 Sortida Gombrèn-San Marc d'Estiula
Planell ICC
Dades Tècniques
Distància 13.05 km
Temps 4:40:52
Desnivell 610 m
Caminaires absents: Emili i Jordi P
Cotxes: Jordi L, Sr. Josep, Ricard i Narcís
Objectiu: Sortint de Gombrèn pujar fins el santuari de Sant Marc d’Estiula al cim (1.387 m) de la serra del mateix nom que separa les valls de Gombrèn i d’Estiula (municipi de Les Lloses)
7:20 Davant l’aparcament d’Alcampo (Mataró) ens trobem els de Badalona i els d’El Maresme. Sense perdre temps enfilem cap a Gombrèn (Ripollès)
8:40 Ja som a Gombren sense cap detall remarcable en decurs del trajecte. Fa un dia assolellat esplèndid. Aparquem els cotxes i fem el cafetó, croissants i galetes.
En Jordi L és amonestat per no portar “aigua de foc”.
En Marcel ens parla de la romàntica “violeta”, dels seus colors, de la precoç floració i de la mitologia grega, segons la qual, una ninfa es va escapar de la luxúria d’Apolo convertint-se en aquesta flor.
Violetes
Gombrèn
9:00 Iniciem la caminada en direcció a Puigrodon. El camí, que és boscós, s’enfila ràpidament vorejant velles feixes que antigament devien haver estat conreades. Boix, esbarzers, pi roig i roures ens amaguen el paisatge fins que arribem al màs Vilamitjana, situat en un collet.
Màs Vilamitjana
10:00 Com que en “Tensing Norgay” no les tenia totes, demana consell al senyor Mir, un pagés i ramader que viu a l’esmentat mas; no solament ens indica el camí bo, sino que ens acompanya un bon tros. Així amb la seva seva companyia ens enfilem per un corriol que ens condueix a Sant Quintí de Puigrodon, (església mig derruïda del segle XII) i a continuació, el mas de Can Bac, on s’acomiada de nosaltres.
Can Bac
Sant Quintí de Puig Rodon
10:30 Per tal de combatre el decandiment general, el mal humor, la falta de concentració, el baix rendiment físic i intelectual, degut bàsicament a la falta de glucosa a la sang, decidim esmorzar en una clariana prop de can Bac.
Esmorzant
10:45 Una vegada sadollats seguim pujant pel mig del bosc sense una idea massa clara d’on anirem a parar, fins que ens entopem amb una pista que ens condueix a la casa de Sant Marc.
11:20 Deixem enrera la casa i, altra vegada emboscats, seguim pujant (escalant?).
11:35 Arribem al turó de Sant Marc on hi ha les restes del Santuari objecte de la sortida. “Es tracta d’un petit edifici rectangular, semblant a una cabana. Documentat des de 1672 depenia de la parròquia d’Estiula i actualment és quasi una ruina total”. Ara si, reposats i més animats, fem la fotografia del grup, o millor dit, en Josep Ramon ens retrata a tots somrients i satisfets de l’heroicitat realitzada
Sant Marc d'Estiula (2015)
Sant Marc d'Estiula (1974)
11:50 Marxem de tornada. Altra vegada passem per rostos corriols i senders (?) probablement verges de petja humana. Per damunt la fressa que produim en fregar els nostres cossos amb branques i matolls d’aquesta jungla, una remor de renecs i flastòmies es va fent cada vegada més palesa, en especial, referències l’acumulació de femta que soporta estoicament en Satanàs.
12:55 Passem pel costat de la masia Bac. Ep! que no anem tan errats!
13:05 Ja som al mas Vilamitjana. Tal com molt encertadament va definir en Marcel es tracta d’una excursió pendular, anem amunt, anem avall, a la recerca del camí correcte.
13:20 Peti qui peti prenem la decisió de baixar per un camí que ... hi ha la possibilitat de què ens porti a Gombren, la nostra Arcàdia feliç, i ... bingo! Per fi arribem on hi ha els cotxes aparcats.
14:20 N’hi ha que pateixen i, a corre cuita, se’n van cap al restaurant de Campdevànol a encarregar taula, mentre d’altres es canvien, es perfumen i traguegen la clara fresca, que tan generosament proveeix en Joan, amb l’acompanyament d’olives farcides i patates xips.
14:30 La resta de l’expedició marxa cap a Campdevànol
Restaurant (exterior)
Restaurant (interior)
14:50 Aparquem els cotxes davant el restaurant hotel “La Sèquia Molinar” i entrem disposats a tot ... el què se’ns permeti. Modernament decorat ens ofereixen el següent menú:
Primer plat: Amanida, crema de carbassó i ... si teniu bona vista llegiu-ho vosaltres mateixos:
Postres: gelat de torró (en Pep ha negociat
amb la simpàtica i atenta cambrera Maria
que ho regui amb ratafia),
gelat de xocolata, puding, xarrup de taronja,......
Per beure: vi i gasosa, com sempre. No se sap perquè avui no hi ha qui pagui el cava (deu ser per allò de la crisi? o ... alguna cosa)
A l’hora dels cafès l’Oriol proposa que la propera sortida sigui a Gisclareny. La proposta és acceptada per unanimitat.
A continuació és en Guifré qui, amb mesura i respecte, pren la paraula i enuncia tres suggeriments:
-
A causa de la provecta edat de l’actual president, Jordi Lleal, potser fora convenient descarregar-lo d’una tasca tan feixuga (la presidència) i que sigui n Joan, home de la seva corda i total confiança, qui en prengui el relleu. Categòricament l’ex-forner refusa la proposta i reitera la seva fe absoluta i sense fisures en l’actual president. Atenent el poc ressó que produeix la iniciativa en la resta de caminaires, queda palès que la maquiavèlica maniobra d’en Guifré, en el seu paper de Frank Underwood*, està condemnada al fracàs. (*Els no iniciats poden trobar detallada informació sobre aquest personatge a la sèrie televisiva “House of cards”)
-
Davant les reiterades demostracions de deslleialtat d’en Ricard, en pendre decisions al marge de la resta de caminaires, cal debatre si és preceptiu aplicar-li alguna punició; la vaca, el 3-6-9, l’ostracisme o el “no t’estic amiga cara de formiga ...”. L’imputat al·lega que sempre que ha trencat la filera ha estat per tal d’ajudar a algun caminaire en situació crítica. La junta troba justificat el seu capteniment de bon samarità i tampoc s’accepta la proposta
-
En Guifré, home de prodigiosa memòria, diu que ha sofert un lapsus memoriae i no recorda quina era la tercera proposta. La resta de caminaires, amb la mosca darrera l’orella, però contents de no sentir-lo altra vegada, accepten l’excusa i ho deixen córrer. (Males llengües, diuen que pensava demanar un vot de censura per l’Oriol a causa de les “marrades” i pèrdues de camí).
En el transcurs del dinar, i a tall de descàrrec, l’Oriol ens fa saber que aquesta sortida no l’havia fet mai i que, junt amb la discordança dels plànols de l’IIC amb la realitat sobre el terreny, li han sorgit més dubtes dels que sol tenir a la resta de sortides.
En Pep fa comptes i sortim per 15,50€; hi ha qui no porta canvi, amb el conseqüent emprenyament del secretari.
16:35 Marxem del restaurant
16:45 Fets els corresponents acomiadament, encaixades de mans i abraçades pugem als cotxes. En Narcís ens fa a saber que a la propera sortida no hi serà, i no per causa de paletes, pintors ni lampistes. És que va de viatge amb l’Imserso
18:00 arribem a casa